Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: la felicitat, en general»
De Wikisofia
m (bot: - aquell al fet que la + aquell a què la) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Tornant al nostre tema, ja que tot coneixement i tota elecció tendeixen a algun bé, diguem quin és aquell a què la política aspira i quin és el suprem entre tots els béns que poden realitzar-se. Gairebé tothom està d'acord quant al seu nom, | + | Tornant al nostre tema, ja que tot coneixement i tota elecció tendeixen a algun bé, diguem quin és aquell a què la política aspira i quin és el suprem entre tots els béns que poden realitzar-se. Gairebé tothom està d'acord quant al seu nom, ja que tant la multitud com els refinats diuen que és la felicitat, i admeten que viure bé i obrar bé és el mateix que ser feliç. Però sobre què és la felicitat, dubten i no ho expliquen de la mateixa manera la plebs i els savis. Doncs uns creuen que és alguna de les coses visibles i manifestes, com el plaer o la riquesa o els honors; altres, una altra cosa; sovint, fins i tot una mateixa persona opina coses diferents: si està malalt, la salut; si és pobre, la riquesa; els que tenen consciència de la seva ignorància admiren als que diuen alguna cosa gran i que està per sobre del seu abast. Però alguns creuen que, a part de tota aquesta multitud de béns, hi ha algun altre que és bo per si mateix i que és la causa que tots aquells siguin béns. |
{{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'',l.1, 4, 1095a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 3).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'',l.1, 4, 1095a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 3).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:43, 14 jul 2018
Tornant al nostre tema, ja que tot coneixement i tota elecció tendeixen a algun bé, diguem quin és aquell a què la política aspira i quin és el suprem entre tots els béns que poden realitzar-se. Gairebé tothom està d'acord quant al seu nom, ja que tant la multitud com els refinats diuen que és la felicitat, i admeten que viure bé i obrar bé és el mateix que ser feliç. Però sobre què és la felicitat, dubten i no ho expliquen de la mateixa manera la plebs i els savis. Doncs uns creuen que és alguna de les coses visibles i manifestes, com el plaer o la riquesa o els honors; altres, una altra cosa; sovint, fins i tot una mateixa persona opina coses diferents: si està malalt, la salut; si és pobre, la riquesa; els que tenen consciència de la seva ignorància admiren als que diuen alguna cosa gran i que està per sobre del seu abast. Però alguns creuen que, a part de tota aquesta multitud de béns, hi ha algun altre que és bo per si mateix i que és la causa que tots aquells siguin béns.
| Ética a Nicómaco,l.1, 4, 1095a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 3). |
Original en castellà
Volviendo a nuestro tema, puesto que todo conocimiento y toda elección tienden a algún bien, digamos cuál es aquel a que la política aspira y cuál es el supremo entre todos los bienes que pueden realizarse. Casi todo el mundo está de acuerdo en cuanto a su nombre, pues tanto la multitud como los refinados dicen que es la felicidad, y admiten que vivir bien y obrar bien es lo mismo que ser feliz. Pero acerca de qué es la felicidad, dudan y no lo explican del mismo modo el vulgo y los sabios. Pues unos creen que es alguna de las cosas visibles y manifiestas, como el placer o la riqueza o los honores; otros, otra cosa; a menudo, incluso una misma persona opina cosas distintas: si está enfermo, la salud; si es pobre, la riqueza; los que tienen conciencia de su ignorancia admiran a los que dicen algo grande y que está por encima de su alcance. Pero algunos creen que, aparte de toda esta multitud de bienes, hay algún otro que es bueno por sí mismo y que es la causa de que todos aquellos sean bienes.