Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arcesilau»
De Wikisofia
m (bot: - afirmen va ser + afirmen que va ser) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: | + | {{RecursWiki |
| − | + | |Tipus=Extractes d'obres | |
| + | }} | ||
| + | {{RecursBase | ||
| + | |Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes | ||
| + | |Idioma=Català | ||
| + | }} | ||
| − | + | '''Arcesilau''' | |
| + | |||
| + | |||
| + | 1. Arcesilau, fill de Seutes , o d'Escites, segons diu Apol·lodor (fr.15) en el llibre III de la seva ''Cronologia'', va ser natural de Pítane d'Eòlia. Aquest va ser l'iniciador de l'Acadèmia Mitjana, i el primer a suspendre els judicis a causa de les contradiccions dels raonaments. Fou el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va posar en circulació la forma d'argüir que havia establert Plató, alhora per mitjà de preguntes i respostes. Es posà en relació amb Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El més gran dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Míreas; aquest era curador de Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble de Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Xantos d'Atenes, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va agregar a Crantor a l'Acadèmia. El seu germà Míreas, l'encaminava cap a la Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la ''Andròmeda'' d'Eurípides: | ||
| + | |||
| + | :: Oh donzella, si jo et salvés, ¿em series agraïda? | ||
I ell va respondre amb el que allí se segueix: | I ell va respondre amb el que allí se segueix: | ||
| − | + | :: Pren-me, oh estranger, tant si em vols com esclava, o bé com esposa. | |
| − | + | Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh què enginyós i viu jove ha perdut la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu al escriure. S'ha aplicat també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...] | |
| − | + | 2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia alguna cosa d'ell abans de dormir, i encara al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-lo. Deia que també Píndar era bo singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil de Ió. A la Geometria va ser deixeble del geòmetra Hipònic; al qui feu objecte de burla, entre d'altres motius, per la seva totxeria i els seus badalls; contava que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socràtides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; altres afirmen ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era: | |
| − | + | :: Per davant Plató, per darrere Pirró; | |
| − | + | :: pel centre Diodor. | |
| − | + | Timó diu d'ell el següent: | |
| − | + | :: Veieu un aquí que té a Menedem | |
| − | + | :: amb el seu pit de plom; | |
| − | + | :: o bé correrà vers a Pirró tot carn, o vers Diodor. | |
| − | |||
I d'allí a poc li fa dir: | I d'allí a poc li fa dir: | ||
| − | + | :: Nadaré vers a Pirró o vers l'esbiaixat Diodor | |
| + | |||
| + | Se servia d'axiomes en alt grau i era concís; en la conversa remarcava les paraules, era destre en lka burla i no tenia pèls a la llengua. [34] És per això que, altre cop, Timó (fr.33) es referís a ell en aquests termes: | ||
| + | |||
| + | :: Entremesclant intel·ligència amb argúcies arteroses. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | {{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, Fragments pp. 248 - 251 | ||
| + | |Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. Fragments pp. 248 - 251|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:07, 8 oct 2019
Arcesilau
1. Arcesilau, fill de Seutes , o d'Escites, segons diu Apol·lodor (fr.15) en el llibre III de la seva Cronologia, va ser natural de Pítane d'Eòlia. Aquest va ser l'iniciador de l'Acadèmia Mitjana, i el primer a suspendre els judicis a causa de les contradiccions dels raonaments. Fou el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va posar en circulació la forma d'argüir que havia establert Plató, alhora per mitjà de preguntes i respostes. Es posà en relació amb Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El més gran dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Míreas; aquest era curador de Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble de Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Xantos d'Atenes, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va agregar a Crantor a l'Acadèmia. El seu germà Míreas, l'encaminava cap a la Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la Andròmeda d'Eurípides:
- Oh donzella, si jo et salvés, ¿em series agraïda?
I ell va respondre amb el que allí se segueix:
- Pren-me, oh estranger, tant si em vols com esclava, o bé com esposa.
Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh què enginyós i viu jove ha perdut la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu al escriure. S'ha aplicat també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]
2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia alguna cosa d'ell abans de dormir, i encara al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-lo. Deia que també Píndar era bo singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil de Ió. A la Geometria va ser deixeble del geòmetra Hipònic; al qui feu objecte de burla, entre d'altres motius, per la seva totxeria i els seus badalls; contava que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socràtides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; altres afirmen ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era:
- Per davant Plató, per darrere Pirró;
- pel centre Diodor.
Timó diu d'ell el següent:
- Veieu un aquí que té a Menedem
- amb el seu pit de plom;
- o bé correrà vers a Pirró tot carn, o vers Diodor.
I d'allí a poc li fa dir:
- Nadaré vers a Pirró o vers l'esbiaixat Diodor
Se servia d'axiomes en alt grau i era concís; en la conversa remarcava les paraules, era destre en lka burla i no tenia pèls a la llengua. [34] És per això que, altre cop, Timó (fr.33) es referís a ell en aquests termes:
- Entremesclant intel·ligència amb argúcies arteroses.
| Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, Fragments pp. 248 - 251 |