Diferència entre revisions de la pàgina «Russell, Bertrand: dues classes de coneixement»
De Wikisofia
m (bot: - porta el propi objecte davant + porta l'objecte mateix davant) |
m (bot: - ''ll{{'}}''objecte + ''l{{'}}''objecte) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
dues classes de coneixement | dues classes de coneixement | ||
− | Comencem per distingir dues classes de coneixements d'objectes, a saber, ''coneixement directe ''i ''coneixement per descripció''. D'aquests només el primer porta l'objecte mateix davant la ment. Tenim coneixement directe de dades sensibles, de molts universals i possiblement de nosaltres mateixos, però no d'objectes físics o d'altres ments. Tenim coneixement descriptiu d'un objecte quan sabem que és '' | + | Comencem per distingir dues classes de coneixements d'objectes, a saber, ''coneixement directe ''i ''coneixement per descripció''. D'aquests només el primer porta l'objecte mateix davant la ment. Tenim coneixement directe de dades sensibles, de molts universals i possiblement de nosaltres mateixos, però no d'objectes físics o d'altres ments. Tenim coneixement descriptiu d'un objecte quan sabem que és ''l{{'}}''objecte que té alguna propietat o propietats de les quals tenim coneixement directe; és a dir, quan sabem que la propietat o propietats en qüestió pertanyen a un objecte i a cap més, se'ns diu que tenim coneixement d'aquest objecte únic per descripció, tant si tenim coneixement directe de l'objecte com si no. El nostre coneixement d'objectes físics i d'altres ments és només coneixement per descripció, estant implicades les descripcions normalment com a dades sensibles. Totes les proposicions intel·ligibles per a nosaltres, tant si es refereixen originàriament, com si no, a coses que només coneixem per descripció, estan enterament formades per components dels quals tenim coneixement directe, doncs un component del que no tenim coneixement directe és inintel·ligible per a nosaltres. |
{{Ref|Ref=''Misticismo y lógica'', Edhasa, Barcelona 1987, p. 228-229.|Títol=Misticismo y lógica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Misticismo y lógica'', Edhasa, Barcelona 1987, p. 228-229.|Títol=Misticismo y lógica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 00:38, 6 feb 2018
dues classes de coneixement
Comencem per distingir dues classes de coneixements d'objectes, a saber, coneixement directe i coneixement per descripció. D'aquests només el primer porta l'objecte mateix davant la ment. Tenim coneixement directe de dades sensibles, de molts universals i possiblement de nosaltres mateixos, però no d'objectes físics o d'altres ments. Tenim coneixement descriptiu d'un objecte quan sabem que és l'objecte que té alguna propietat o propietats de les quals tenim coneixement directe; és a dir, quan sabem que la propietat o propietats en qüestió pertanyen a un objecte i a cap més, se'ns diu que tenim coneixement d'aquest objecte únic per descripció, tant si tenim coneixement directe de l'objecte com si no. El nostre coneixement d'objectes físics i d'altres ments és només coneixement per descripció, estant implicades les descripcions normalment com a dades sensibles. Totes les proposicions intel·ligibles per a nosaltres, tant si es refereixen originàriament, com si no, a coses que només coneixem per descripció, estan enterament formades per components dels quals tenim coneixement directe, doncs un component del que no tenim coneixement directe és inintel·ligible per a nosaltres.
Misticismo y lógica, Edhasa, Barcelona 1987, p. 228-229. |
Original en castellà
dos clases de conocimiento
Empezamos por distinguir dos clases de conocimientos de objetos, a saber, conocimiento directo y conocimiento por descripción. De éstos sólo el primero lleva el propio objeto ante la mente. Tenemos conocimiento directo de datos sensibles, de muchos universales y posiblemente de nosotros mismos, pero no de objetos físicos o de otras mentes. Tenemos conocimiento descriptivo de un objeto cuando sabemos que es el objeto que tiene alguna propiedad o propiedades de las que tenemos conocimiento directo; es decir, cuando sabemos que la propiedad o propiedades en cuestión pertenecen a un objeto y a ninguno más, se nos dice que tenemos conocimiento de este objeto único por descripción, tanto si tenemos conocimiento directo del objeto como si no. Nuestro conocimiento de objetos físicos y de otras mentes es sólo conocimiento por descripción, estando implicadas las descripciones normalmente como datos sensibles. Todas las proposiciones inteligibles para nosotros, tanto si se refieren originariamente, como si no, a cosas que sólo conocemos por descripción, están enteramente formadas por componentes de los que tenemos conocimiento directo, pues un componente del que no tenemos conocimiento directo es ininteligible para nosotros.