Autor:Rickert, Heinrich

Filòsof alemany, nascut a Danzig (Gdansk), alumne de W. Windelband, amb qui forma el nucli de l'escola de Baden que, juntament amb l'escola de Marburg, protagonitza el moviment neokantià de la «volta a Kant». Hereta del seu mestre, a qui succeeix en la càtedra de Heidelberg, l'anomenada filosofia dels valors, que té com a objecte propi d'estudi el conjunt d'essències, independents de la consciència humana i de les coses, considerades valors que pertanyen no al món dels fets, sinó de l'«haver de ser» i la norma: el món del coneixement, de la moral i de l'art. En el seu Sistema de filosofia (1921), distingeix sis àmbits propis del valor: lògica (veritat), estètica (bellesa), mística (religiositat impersonal), ètica (moralitat), eròtica (felicitat) i filosofia de la religió (religiositat personal). A cada àmbit li correspon un bé (ciència, art, etc.), una relació amb el subjecte (judici, intuïció, etc.) i una concepció del món (intel·lectualisme, esteticisme, misticisme, moralisme, eudemonisme, teisme o politeisme).

Igual que Windelband, accepta la distinció –el caràcter metodològic de la qual accentua– entre ciències nomotètiques i ciències idiogràfiques, és a dir, les que contemplen el general en la naturalesa i les que, com la història, s'ocupen del particular i individual, insistint que la naturalesa i la realitat és una i la mateixa, però la perspectiva amb què s'observa és doble.