Diferència entre revisions de la pàgina «Causa primera»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Expressió que l' Escolàstica pren de la idea del primer motor d' Aristòtil...».) |
m (bot: - i la fi, + i el fi,) |
||
(Hi ha 5 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió que l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] pren de la idea del [[primer motor|primer motor]] d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i de la seva argumentació, i que aplica únicament a [[Déu|Déu]]; les altres causes, anomenades intramundanes, pel marc on actuen, són denominades causes ''segones'', puix que depenen de la primera i se subordinen a ella. En Aristòtil, no obstant això, ''causa primera'' és literalment la causa que explica l'[[existència|existència]] d'una cosa ([[Recurs:cita Aristòtil 5| | + | Expressió que l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] pren de la idea del [[primer motor|primer motor]] d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i de la seva argumentació, i que aplica únicament a [[Déu|Déu]]; les altres causes, anomenades intramundanes, pel marc on actuen, són denominades causes ''segones'', puix que depenen de la primera i se subordinen a ella. En Aristòtil, no obstant això, ''causa primera'' és literalment la causa que explica l'[[existència|existència]] d'una cosa ([[Recurs:cita Aristòtil 5|veg. citació]]), i en l'àmbit del natural, el motor, la forma i el fi, que «són una mateixa cosa» ([[Bibliografia:Les quatre causes aristotèliques|veg. citació]]). |
− | [[causa: termes relacionats| | + | [[causa: termes relacionats|Vegeu termes relacionats.]] |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 13:31, 6 feb 2018
Expressió que l'Escolàstica pren de la idea del primer motor d'Aristòtil i de la seva argumentació, i que aplica únicament a Déu; les altres causes, anomenades intramundanes, pel marc on actuen, són denominades causes segones, puix que depenen de la primera i se subordinen a ella. En Aristòtil, no obstant això, causa primera és literalment la causa que explica l'existència d'una cosa (veg. citació), i en l'àmbit del natural, el motor, la forma i el fi, que «són una mateixa cosa» (veg. citació).