Recurs:Descartes: l'home, substància que pensa

Ja que ja sé que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produïdes per Déu tal com les concebo, en tinc prou amb poder concebre clarament i distintament una cosa sense una altra, per a estar segur que l'una és diferent de l'altra, ja que, almenys en virtut de l'omnipotència de Déu, poden donar-se separadament, i llavors ja no importa quina sigui la potència que produeixi aquesta separació, perquè em sigui forçós estimar-les com a diferents. Per tant, com sé de cert que existeixo i, no obstant això, no adverteixo que convingui necessàriament a la meva naturalesa o essència una altra cosa que ser cosa pensant, concloc rectament que la meva essència consisteix només a ser una cosa que pensa, o una substància l'essència de la qual o naturalesa tota consisteix només a pensar.

Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación VI(Alfaguara, Madrid 1977, p. 65-66).

---

Original en castellà

Puesto que ya sé que todas las cosas que concibo clara y distintamente pueden ser producidas por Dios tal y como las concibo, me basta con poder concebir clara y distintamente una cosa sin otra, para estar seguro de que la una es diferente de la otra, ya que, al menos en virtud de la omnipotencia de Dios, pueden darse separadamente, y entonces ya no importa cuál sea la potencia que produzca esta separación, para que me sea forzoso estimarlas como diferentes. Por lo tanto, como sé de cierto que existo y, sin embargo, no advierto que convenga necesariamente a mi naturaleza o esencia otra cosa que ser cosa pensante, concluyo rectamente que mi esencia consiste sólo en ser una cosa que piensa, o una sustancia cuya esencia o naturaleza toda consiste sólo en pensar.