Autor:Grocio, Hugo

(en neerlandès Huig Van Groot)

Forma llatinitzada del nom de Huig Van Groot, jurista holandès, filòsof del dret i estadista, nascut a Delft. Després d'ingressar a la universitat de Leiden, a 11 anys, graduat als 15 en dret, va formar part d'una delegació diplomàtica holandesa a França. Va ocupar diversos càrrecs oficials i va actuar com a advocat i diplomàtic i, en intervenir en una discussió teològica en contra del calvinisme, va ser condemnat a presó. A la presó va escriure De veritate religionis christianae [Sobre la veritat de la religió cristiana] (1627) i, després d'escapar a França, De iure belli ac pacis [Sobre el dret de guerra i pau] (1620-1626), la seva gran obra, en la qual reformula les concepcions tradicionals del dret natural. En ella examina els fonaments del dret, i els troba, no en la voluntat del príncep ni en la de Déu, sinó en un dret de naturalesa –«la naturalesa és la mare del dret natural»–, l'origen del qual va a l'una amb la naturalesa social i racional de l'ésser humà, fonaments tots dos de la convivència entre els homes. La racionalitat i la identitat de naturalesa entre humans funda al seu torn el dret internacional. L'obra sosté també la teoria del contracte, o pacte social, i el dret a la resistència. Per a alguns, la seva obra es troba ja dins de la modernitat, mentre que uns altres consideren que les seves idees depenen encara de la interpretació medieval escolàstica del dret natural. La importància de Grotius (o Hugo de Groot) resideix en les seves aportacions al dret que regula les relacions entre estats.

• Bibliografia:Obres_d'Hugo_Grotius