Diferència entre revisions de la pàgina «Petrus Ramus»
De Wikisofia
m (bot: - destacades són : + destacades són:) |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>(en francès Pierre de la Ramée, llatinitzat ''Petrus Ramus'')</small> | <small>(en francès Pierre de la Ramée, llatinitzat ''Petrus Ramus'')</small> | ||
− | Nom renaixentista de Pierre de la Ramée, lògic i gramàtic francès, tan decididament adversari de l'[[aristotelisme|aristotelisme]] que el rei Francesc I li va prohibir ensenyar | + | Nom renaixentista de Pierre de la Ramée, lògic i gramàtic francès, tan decididament adversari de l'[[aristotelisme|aristotelisme]] que el rei Francesc I li va prohibir ensenyar. Convertit al [[calvinisme|calvinisme]], va viure a Suïssa i Alemanya fins a 1570, i va perir a les mans dels catòlics en la nit de Sant Bartolomé. |
+ | |||
+ | El seu mètode peculiar consta de la ''inventio'', o recerca d'arguments, i la ''dispositio'', a saber, la seva exposició raonada, i amb ell, i en contra de la lògica artificial del [[sil·logisme|sil·logisme]] aristotèlic, pretén expressar la manera natural de raonar. Va exercir una notable influència als països protestants, Alemanya i Anglaterra principalment i, en el s. XVII, els lògics van arribar a dividir-se en aristotèlics i ramistes. | ||
Les seves obres més destacades són: ''Dialèctica ''(1555), ''Gramàtica'' (1572), ''Scholae in tres cosines liberals arts'' (pòstuma, 1577). | Les seves obres més destacades són: ''Dialèctica ''(1555), ''Gramàtica'' (1572), ''Scholae in tres cosines liberals arts'' (pòstuma, 1577). |
Revisió de 02:07, 12 gen 2021
(en francès Pierre de la Ramée, llatinitzat Petrus Ramus)
Nom renaixentista de Pierre de la Ramée, lògic i gramàtic francès, tan decididament adversari de l'aristotelisme que el rei Francesc I li va prohibir ensenyar. Convertit al calvinisme, va viure a Suïssa i Alemanya fins a 1570, i va perir a les mans dels catòlics en la nit de Sant Bartolomé.
El seu mètode peculiar consta de la inventio, o recerca d'arguments, i la dispositio, a saber, la seva exposició raonada, i amb ell, i en contra de la lògica artificial del sil·logisme aristotèlic, pretén expressar la manera natural de raonar. Va exercir una notable influència als països protestants, Alemanya i Anglaterra principalment i, en el s. XVII, els lògics van arribar a dividir-se en aristotèlics i ramistes.
Les seves obres més destacades són: Dialèctica (1555), Gramàtica (1572), Scholae in tres cosines liberals arts (pòstuma, 1577).