Diferència entre revisions de la pàgina «Avempace o Ibn Bâjja»
De Wikisofia
m (bot: - com '''Avempace''' + com a '''Avempace''') |
m (bot: - Magne]]. Veure filosofia + Magne. Vegeu [[filosofia) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Filòsof àrab espanyol, nascut a Saragossa, conegut com a '''Avempace''' entre els llatins. Metge, matemàtic i astrònom, va ser visir de Saragossa, ciutat que va abandonar després de ser conquistada per Alfonso I d'Aragó en 1118; va viure a Xàtiva i Sevilla, i va morir finalment a Fes. És el prototip de filòsof racionalista àrab que, enmig de la polèmica entre filosofia (''falsafa'') i teologia (''kalam''), es decideix per la primera com a forma de vida i, portat pel sentiment de crisi que prové de la situació de descomposició política arábe en la península Ibèrica, la interpreta com a ''vida solitària'', que persegueix la reforma de la societat per la via individual. | Filòsof àrab espanyol, nascut a Saragossa, conegut com a '''Avempace''' entre els llatins. Metge, matemàtic i astrònom, va ser visir de Saragossa, ciutat que va abandonar després de ser conquistada per Alfonso I d'Aragó en 1118; va viure a Xàtiva i Sevilla, i va morir finalment a Fes. És el prototip de filòsof racionalista àrab que, enmig de la polèmica entre filosofia (''falsafa'') i teologia (''kalam''), es decideix per la primera com a forma de vida i, portat pel sentiment de crisi que prové de la situació de descomposició política arábe en la península Ibèrica, la interpreta com a ''vida solitària'', que persegueix la reforma de la societat per la via individual. | ||
| − | El règim d'aquesta via solitària, del que només és capaç el savi, s'inspira en les teories | + | El règim d'aquesta via solitària, del que només és capaç el savi, s'inspira en les teories filosòfico-polítiques d'[[Autor:al-Farabi|al-Farabi]], i suposen un procés de coneixement de si mateix per una espècie d'ascensió mental fins a la Intel·ligència separada, l'[[enteniment agent|enteniment agent]] aristotèlic, que identifica amb Déu. En aquesta ascensió hi ha tres classes d'homes: l'home del món visible, apegat al [[sensible|sensible]] i que roman a l'interior de la caverna platònica; el savi, alliberat de la caverna i capaç del coneixement abstracte, i els que ja són forma pura, sense matèria. |
Va comentar diversos tractats d'Aristòtil, però la seva obra més coneguda, encara que inacabada, és ''Règim del solitari''. Va influir, de forma especial, en [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] i [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]]. | Va comentar diversos tractats d'Aristòtil, però la seva obra més coneguda, encara que inacabada, és ''Règim del solitari''. Va influir, de forma especial, en [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] i [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]]. | ||
| − | + | Vegeu [[filosofia àrab|filosofia àrab]] | |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Avempace.jpg | |Imatge=Avempace.jpg | ||
Revisió de 22:32, 17 maig 2018
(de l'àrab Abu Bakr Muhammad ibn Yahya ibn al-Sa'ig ibn Bayyah - أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ - )
Filòsof àrab espanyol, nascut a Saragossa, conegut com a Avempace entre els llatins. Metge, matemàtic i astrònom, va ser visir de Saragossa, ciutat que va abandonar després de ser conquistada per Alfonso I d'Aragó en 1118; va viure a Xàtiva i Sevilla, i va morir finalment a Fes. És el prototip de filòsof racionalista àrab que, enmig de la polèmica entre filosofia (falsafa) i teologia (kalam), es decideix per la primera com a forma de vida i, portat pel sentiment de crisi que prové de la situació de descomposició política arábe en la península Ibèrica, la interpreta com a vida solitària, que persegueix la reforma de la societat per la via individual.
El règim d'aquesta via solitària, del que només és capaç el savi, s'inspira en les teories filosòfico-polítiques d'al-Farabi, i suposen un procés de coneixement de si mateix per una espècie d'ascensió mental fins a la Intel·ligència separada, l'enteniment agent aristotèlic, que identifica amb Déu. En aquesta ascensió hi ha tres classes d'homes: l'home del món visible, apegat al sensible i que roman a l'interior de la caverna platònica; el savi, alliberat de la caverna i capaç del coneixement abstracte, i els que ja són forma pura, sense matèria.
Va comentar diversos tractats d'Aristòtil, però la seva obra més coneguda, encara que inacabada, és Règim del solitari. Va influir, de forma especial, en Averrois i Albert Magne.
Vegeu filosofia àrab