Recurs:Nietzsche: història d'un error

 1. El món veritable, assequible al savi, al piadós, al virtuós –ell viu en aquest món, és aquest món.

(La forma més antiga de la Idea, relativament intel·ligent, simple, convincent. Transcripció de la tesi «jo, Plató, sóc la veritat»).

2. El món veritable, inassequible ara com ara, però promès al savi, al piadós, al virtuós («al pecador que fa penitència»).

(Progrés de la Idea: aquesta es torna més subtil, més capciosa, més inaprehensible –es converteix en una dona, es fa cristiana...).

3. El món veritable, inassequible, indemostrable, imprometible, però ja en tant que pensat, un consol, una obligació, un imperatiu.

(En el fons, el vell sol, però vist a través de la boira i l'escepticisme; la Idea, sublimitzada, pàl·lida, nòrdica, königsburguesa).

4. El món veritable -inassequible? En tot cas, inassolit. I en tant que inassolit, també desconegut. Per tant, tampoc consolador, redemptor, obligant: a què podria obligar-nos alguna cosa desconeguda? ...

(Matí gris. Primer badall de la raó. Cant del gall del positivisme).

5. El «món veritable» -una Idea que ja no serveix per res, que ja ni tan sols obliga -una Idea que s'ha tornat inútil, supèrflua, per tant una Idea refutada: eliminem-la! [...]

6. Hem eliminat el món veritable: quin món ha quedat?, Per ventura l'aparent?... No!, en eliminar el món veritable hem eliminat també l'aparent!

(Migdia; instant de l'ombra més curta; final de l'error més llarg; punt culminant de la humanitat; INCIPIT ZARATHUSTRA [comença Zaratustra]).

Crepúsculo de los ídolos, Alianza, Madrid 1973, p. 51-52

---

Original en castellà

1. El mundo verdadero, asequible al sabio, al piadoso, al virtuoso, -él vive en ese mundo, es ese mundo.

(La forma más antigua de la Idea, relativamente inteligente, simple, convincente. Transcripción de la tesis «yo, Platón, soy la verdad»).

2. El mundo verdadero, inasequible por ahora, pero prometido al sabio, al piadoso, al virtuoso («al pecador que hace penitencia»).

(Progreso de la Idea: ésta se vuelve más sutil, más capciosa, más inaprensible, -se convierte en una mujer, se hace cristiana...).

3. El mundo verdadero, inasequible, indemostrable, imprometible, pero ya en cuanto pensado, un consuelo, una obligación, un imperativo.

(En el fondo, el viejo sol, pero visto a través de la niebla y el escepticismo; la Idea, sublimizada, pálida, nórdica, königsburguense).

4. El mundo verdadero -¿inasequible ? En todo caso, inalcanzado. Y en cuanto inalcanzado, también desconocido. Por consiguiente, tampoco consolador, redentor, obligante: ¿a qué podría obligarnos algo desconocido? ...

(Mañana gris.Primer bostezo de la razón. Canto del gallo del positivismo).

5. El «mundo verdadero» -una Idea que ya no sirve para nada, que ya ni siquiera obliga, -una Idea que se ha vuelto inútil, superflua, por consiguiente una Idea refutada: ¡eliminémosla! [...]

6. Hemos eliminado el mundo verdadero: ¿qué mundo ha quedado?, ¿Acaso el aparente?... ¡No !, ¡al eliminar el mundo verdadero hemos eliminado también el aparente !

(Mediodía; instante de la sombra más corta; final del error más largo; punto culminante de la humanidad; INCIPIT ZARATHUSTRA [comienza Zaratustra]).