Diferència entre revisions de la pàgina «Problema»
De Wikisofia
(correccions) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''Vegeu exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| − | Com a exemples de problemes filosòfics podem enumerar els temes generals del llibre de B. Russell, ''Els problemes de la filosofia ''[Labor, Barcelona 1978], una de les més clàssiques i útils introduccions a la filosofia, així com els de l'obra de Martin Gardner, matemàtic que es dedica a la divulgació de temes científics i filosòfics, ''Els perquès d'un escrigui filòsof ''[Tusquets, Barcelona 1989] : | + | Com a exemples de problemes filosòfics podem enumerar els temes generals del llibre de B. Russell, ''Els problemes de la filosofia ''[Labor, Barcelona 1978], una de les més clàssiques i útils introduccions a la filosofia, així com els de l'obra de Martin Gardner, matemàtic que es dedica a la divulgació de temes científics i filosòfics, ''Els perquès d'un escrigui filòsof ''[Tusquets, Barcelona 1989]: |
'''B. Russell:''' | '''B. Russell:''' | ||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
Els límits del coneixement. | Els límits del coneixement. | ||
| − | '''M. Gardner: ''' | + | |
| + | '''M. Gardner: ''' (Problemes plantejats des d'una opció prèvia que ja condiciona tots els problemes dels què tracta) | ||
El món: per què no sóc solipsista | El món: per què no sóc solipsista | ||
| Línia 75: | Línia 76: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
| − | Encara que les preguntes que es plantegen els problemes filosòfics siguin del tipus que sol anomenar-se de «[[pregunta oberta|preguntes obertes]]» no vol dir que siguin preguntes mancades de [[sentit|sentit]]. Un problema o una pregunta manca de sentit, o no és significativa, si no va orientada a obtenir una resposta, existent o merament possible, que al seu torn tingui sentit. A posar en relleu aquesta circumstància fonamental s'orienten principalment les crítiques que autors de diversos corrents de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] dirigeixen contra el plantejament de determinats problemes, qüestions i preguntes. En general, un problema té sentit quan planteja una qüestió a la qual és ''lògicament'' possible donar-li resposta ([[Recurs:Wittgenstein: preguntes|veg. text]]); els problemes insolubles, pel fet d'estar mal plantejats, manquen de sentit. Alguns problemes considerats «profunds» són, per a aquest corrent filosòfic, simplement problemes mal plantejats i, per aquesta raó, mancats de sentit ([[Recurs:Wittgenstien: problemes|veg. text]]). Entre aquests problemes considerats profunds s'enumeren, sobretot, els següents:«Per què existim?», «Per què existeix el món», «Per què existeix | + | Encara que les preguntes que es plantegen els problemes filosòfics siguin del tipus que sol anomenar-se de «[[pregunta oberta|preguntes obertes]]» no vol dir que siguin preguntes mancades de [[sentit|sentit]]. Un problema o una pregunta manca de sentit, o no és significativa, si no va orientada a obtenir una resposta, existent o merament possible, que al seu torn tingui sentit. A posar en relleu aquesta circumstància fonamental s'orienten principalment les crítiques que autors de diversos corrents de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] dirigeixen contra el plantejament de determinats problemes, qüestions i preguntes. En general, un problema té sentit quan planteja una qüestió a la qual és ''lògicament'' possible donar-li resposta ([[Recurs:Wittgenstein: preguntes|veg. text]]); els problemes insolubles, pel fet d'estar mal plantejats, manquen de sentit. Alguns problemes considerats «profunds» són, per a aquest corrent filosòfic, simplement problemes mal plantejats i, per aquesta raó, mancats de sentit ([[Recurs:Wittgenstien: problemes|veg. text]]). Entre aquests problemes considerats profunds s'enumeren, sobretot, els següents:«Per què existim?», «Per què existeix el món», «Per què existeix quelcom i no més aviat no-res?, etc.». Se sosté –sobretot dins del corrent de filosofia analítica o limítrofs– que aquests problemes manquen de sentit sigui perquè es tracta més aviat de queixes i lamentacions personals, sigui perquè, si es pregunta per l'«univers» o el «tot», sense cap restricció, no es pot suposar al mateix temps, sense faltar a la lògica, que hi hagi alguna cosa fora del tot que sigui l'explicació d'aquest. Se'ls considera també «misteris» o preguntes teològiques. |
Altres maneres de fer filosofia sostenen que aquests problemes profunds són precisament els més propis de la filosofia ([[Recurs:Heidegger: la pregunta fonamental|veg. text]]). Les tres preguntes clàssiques de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]: «Què puc saber?», «Què haig de fer?» i «Què puc esperar?» ([[Recurs:Kant: tres qüestions fonamentals|veg. text]]), poden considerar-se una de les formulacions més paradigmàtiques dels problemes propis de la filosofia; hi afegeix, en la ''Lògica'', una quarta pregunta: «Què és l'home?». | Altres maneres de fer filosofia sostenen que aquests problemes profunds són precisament els més propis de la filosofia ([[Recurs:Heidegger: la pregunta fonamental|veg. text]]). Les tres preguntes clàssiques de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]: «Què puc saber?», «Què haig de fer?» i «Què puc esperar?» ([[Recurs:Kant: tres qüestions fonamentals|veg. text]]), poden considerar-se una de les formulacions més paradigmàtiques dels problemes propis de la filosofia; hi afegeix, en la ''Lògica'', una quarta pregunta: «Què és l'home?». | ||
Revisió de 12:15, 6 oct 2018
(del grec πρόβλημα, próblema, el posat davant, del verb proballo, posar davant, presentar)
Dificultat, tan teòrica com pràctica, que algú es proposa, o ha de, resoldre. El subjecte que es planteja un problema pot ser també la societat o la humanitat sencera: «el problema dels residus nuclears» o «el problema de la capa d'ozó». Quan la dificultat és d'ordre pràctic es denomina tasca. En la pràctica de les ciències, siguin les formals o siguin les de la naturalesa o les ciències de l'esperit, la resolució de problemes requereix el recurs a un procediment més o menys formal denominat càlcul o mètode. La dificultat, en canvi, que no requereix un procediment formal de resolució es diu qüestió o pregunta. Als problemes filosòfics els incumbeix una doble característica:
1) es refereixen a qüestions «vitals», tant pràctiques com teòriques, i
2) proposen respostes que no només no poden considerar-se definitives, sinó que fins i tot replantegen, o posen en discussió, els termes en què s'ha proposat el mateix problema.
Com a exemples de problemes filosòfics podem enumerar els temes generals del llibre de B. Russell, Els problemes de la filosofia [Labor, Barcelona 1978], una de les més clàssiques i útils introduccions a la filosofia, així com els de l'obra de Martin Gardner, matemàtic que es dedica a la divulgació de temes científics i filosòfics, Els perquès d'un escrigui filòsof [Tusquets, Barcelona 1989]:
B. Russell:
Aparença i realitat
L'existència i la naturalesa de la matèria
L'existència del món exterior
El coneixement
La inducció
Els primers principis
Coneixements a priori
Els universals
La intuïció
Veritat, falsedat, error, opinió
Els límits del coneixement.
M. Gardner: (Problemes plantejats des d'una opció prèvia que ja condiciona tots els problemes dels què tracta)
El món: per què no sóc solipsista
La veritat: per què no sóc pragmatista
La ciència: per què no sóc paranormalista
La bellesa: per què no sóc un relativista estètic
La bondat: per què no sóc un relativista en l'ètic
El lliure albir: per què no sóc ni determinista ni indeterminista
L'estat: per què no sóc anarquista; per què no sóc smithiano
La llibertat: per què no sóc marxista
Els déus: per què no sóc politeista
El tot: per què no sóc panteista
Les demostracions: per què no crec que es pugui demostrar l'existència de Déu
La fe: per què no sóc ateu
La pregària: per què no la considero absurda
El mal: per què?; per què no sabem per què
La immortalitat: per què no m'estranya; per què no la considero impossible
Per què no puc donar el món per descomptat.
Encara que les preguntes que es plantegen els problemes filosòfics siguin del tipus que sol anomenar-se de «preguntes obertes» no vol dir que siguin preguntes mancades de sentit. Un problema o una pregunta manca de sentit, o no és significativa, si no va orientada a obtenir una resposta, existent o merament possible, que al seu torn tingui sentit. A posar en relleu aquesta circumstància fonamental s'orienten principalment les crítiques que autors de diversos corrents de la filosofia analítica dirigeixen contra el plantejament de determinats problemes, qüestions i preguntes. En general, un problema té sentit quan planteja una qüestió a la qual és lògicament possible donar-li resposta (veg. text); els problemes insolubles, pel fet d'estar mal plantejats, manquen de sentit. Alguns problemes considerats «profunds» són, per a aquest corrent filosòfic, simplement problemes mal plantejats i, per aquesta raó, mancats de sentit (veg. text). Entre aquests problemes considerats profunds s'enumeren, sobretot, els següents:«Per què existim?», «Per què existeix el món», «Per què existeix quelcom i no més aviat no-res?, etc.». Se sosté –sobretot dins del corrent de filosofia analítica o limítrofs– que aquests problemes manquen de sentit sigui perquè es tracta més aviat de queixes i lamentacions personals, sigui perquè, si es pregunta per l'«univers» o el «tot», sense cap restricció, no es pot suposar al mateix temps, sense faltar a la lògica, que hi hagi alguna cosa fora del tot que sigui l'explicació d'aquest. Se'ls considera també «misteris» o preguntes teològiques.
Altres maneres de fer filosofia sostenen que aquests problemes profunds són precisament els més propis de la filosofia (veg. text). Les tres preguntes clàssiques de Kant: «Què puc saber?», «Què haig de fer?» i «Què puc esperar?» (veg. text), poden considerar-se una de les formulacions més paradigmàtiques dels problemes propis de la filosofia; hi afegeix, en la Lògica, una quarta pregunta: «Què és l'home?».
Reducció a l'antropologia
L'àmbit de la filosofia es redueix a les tres qüestions següents:
1) Què puc saber?
2) Què haig de fer?
3) Què m'està permès esperar?
4) Què és l'home?
A la primera qüestió respon la metafísica, a la segona la moral, a la tercera la religió, a la quarta l'antropologia. Però en el fons, es podria reduir tot a l'antropologia, perquè les tres primeres qüestions porten a l'última.
Kant, Logique, Vrin, París 1966, p. 25.