Diferència entre revisions de la pàgina «Berlin, Isaiah»
De Wikisofia
m (bot: - morir al novembre + morir el novembre) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees. | Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees. | ||
| − | Distingeix entre [[concepció del món| | + | Distingeix entre [[concepció del món|visions del món]] ''[[Monisme|monistes]]'' i ''[[Pluralisme|pluralistes]]''. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i [[racionalitat|racionalitat]] en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a [[sistema|sistema]]. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa. |
[[File:berlin4.gif|thumb]] | [[File:berlin4.gif|thumb]] | ||
| − | En'' Dos conceptes de llibertat'' (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la ''llibertat de'' allò que constreny, i suposa entendre la [[llibertat|llibertat]] com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la ''llibertat per a'' aconseguir els propis | + | En'' Dos conceptes de llibertat'' (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la ''llibertat de'' allò que constreny, i suposa entendre la [[llibertat|llibertat]] com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la ''llibertat per a'' aconseguir els objectius propis, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió [[Monisme|monista]] del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els [[dret|drets]] i els [[valor|valors]] socials reals. |
| + | |||
| + | [[Recurs:Text-Berlin-llibertat|'''Vegeu text d'I. Berlin sobre la llibertat''']] | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=berlin3.gif | |Imatge=berlin3.gif | ||
Revisió de 23:02, 22 juny 2021
Avís: El títol a mostrar «Isaiah Berlin» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Berlin, Isaiah».
Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la filosofia analítica, que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.
Distingeix entre visions del món monistes i pluralistes. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i racionalitat en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a sistema. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
En Dos conceptes de llibertat (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la llibertat de allò que constreny, i suposa entendre la llibertat com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la llibertat per a aconseguir els objectius propis, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió monista del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els drets i els valors socials reals.
Vegeu text d'I. Berlin sobre la llibertat