Recurs:Aristòtil: els primers principis i les causes

S'anomena «principi»

(I) l'extrem d'una cosa a partir de la qual pot un començar a moure's: per exemple, aquest és el principi de la longitud i del recorregut des d'aquest costat, però des del costat oposat és un altre;

(2) i allò a partir de què cada cosa pot realitzar-se millor: a vegades, per exemple, ha de començar-se a aprendre, no pel primer, és a dir, no pel principi de l'assumpte, sinó des d'on sigui més fàcil aprendre;

(3) i la primera cosa a partir de la qual es fa quelcom, que és l'immanent (en això): per exemple, així la quilla és principi del navili i els fonaments ho són de la casa, i hi ha els qui pensen que dels animals ho és el cor, uns altres que el cervell i uns altres que qualsevol altra part semblant, sigui la que sigui;

(4) i la cosa primera de què quelcom és compost, que és l'immanent (en això) i no es pot descompondre, és a dir, d'on naturalment s'originen el moviment i el canvi: el fill, per exemple, té el seu principi en el pare i la mare, i la guerra en l'ofensa;

(5) i allò per la voluntat del qual es mou el que és mogut i canvia el que és canviat: així, es diu que són principis, a les ciutats, les magistratures, les autoritats, les monarquies i les tiranies, i també les arts i d'aquestes, molt especialment, les rectores.

(6) A més, es diu també que és principi (d'una cosa) el primer a partir del qual cosa la cosa resulta cognoscible, per exemple, les premisses ho són de les demostracions.

En altres sentits es parla també de «causes», ja que totes les causes són principis. I certament el comú a tot tipus de principis és ser el primer a partir del qual alguna cosa és, o es produeix, o es coneix. I d'ells, uns són immanents i uns altres són extrínsecs, i per aquest motiu principi siguin la naturalesa i l'element, el pensament i la voluntat, l'entitat i el per a què. I és que el bé i la bellesa són principi, en molts casos, tant del coneixement com del moviment.

CAPÍTOL SEGON: (CAUSA)

Es diu «causa»

(I) en un sentit, allò de què es fa quelcom, que és l'immanent (en això): el bronze, per exemple, ho és de la 25 estàtua i la plata ho és de la copa --i també els seus gèneres--;

(2) en un altre sentit, la forma i el model, és a dir, la definició de l'essència i els gèneres d'aquesta (per exemple, de l'octava és «la proporció de dues a un» i genèricament el nombre), així com les parts de la definició;

(3) a més, allò d'on prové l'inici primer del canvi i del repòs: així, el que dóna un consell és causa, i el pare ho és del fill, i en general, l'agent ho és respecte del fet i el que produeix el canvi ho és respecte del que resulta canviat;

(4) a més (està la causa entesa) com a fi, i aquest és allò per-el-com: per exemple, el del passejar és la salut. Per què, en efecte, passeja? Contestem: per a estar sa, i en contestar d'aquesta manera pensem que hem adduït la causa. I també totes aquelles coses que, sent un altre el que inicia el moviment, s'interposen abans del fi, per exemple, aprimar-se, purgar-se, les medicines i l'instrumental metge es diu que són causes de la salut; i és que totes aquestes coses són per a la fi, si bé difereixen entre si en què les unes són accions i les altres, instruments.

Metafísica, 1012b-1013b. (Libro quinto ()), capítulo primero (principio),capítulo segundo (causa). Gredos, Madrid 1994, p.205-208).

---

Original en castellà

Se llama «principio»

(I) el extremo de una cosa a partir del cual puede uno comenzar a moverse: por ejemplo, éste es el principio de la longitud y del recorrido desde este lado, pero desde el lado opuesto es otro;

(2) y aquello a partir de lo cual cada cosa puede realizarse mejor: a veces, por ejemplo, ha de comenzarse a aprender, no por lo primero, es decir, no por el principio del asunto, sino desde donde sea más fácil aprender;

(3) y lo primero a partir de lo cual se hace algo, siendo aquello inmanente (en esto): por ejemplo, así es la quilla principio del navío y los cimientos lo son de la casa, y hay quienes piensan que de los animales lo es el corazón, otros que el cerebro y otros que cualquier otra parte semejante, sea la que sea;

(4) y lo primero a partir de lo cual se hace algo, no siendo aquello inmanente (en esto), es decir, de donde naturalmente se originan el movimiento y el cambio: el hijo, por ejemplo, tiene su principio en el padre y la madre, y la guerra en la ofensa;

(5) y aquello por cuya voluntad se mueve lo que es movido y cambia lo que es cambiado: así, se dice que son principios, en las ciudades, las magistraturas, las autoridades, las monarquías y las tiranías, y también las artes y de éstas, muy especialmente, las rectoras.

(6) Además, se dice también que es principio (de una cosa) lo primero a partir de lo cual la cosa resulta cognoscible, por ejemplo, las premisas lo son de las demostraciones.

En otros tantos sentidos se habla también de «causas», ya que todas las causas son principios. Y ciertamente lo común a todo tipo de principios es ser lo primero a partir de lo cual algo es, o se produce, o se conoce. Y de ellos, unos son inmanentes y otros son extrínsecos, y de ahí que principio sean la naturaleza y el elemento, el pensamiento y la voluntad, la entidad y el para-qué. Y es que el bien y la belleza son principio, en muchos casos, tanto del conocimiento como del movimiento.

CAPÍTULO SEGUNDO: (CAUSA)

Se llama «causa»

(I) en un sentido, aquello de-lo-cual se hace algo, siendo aquello inmanente (en esto): el bronce, por ejemplo, lo es de la 25 estatua y la plata lo es de la copa --y también sus géneros--;

(2) en otro sentido, la forma y el modelo, es decir, la definición de la esencia y los géneros de ésta (por ejemplo, de la octava es «la proporción de dos a uno» y genéricamente el número), así como las partes de la definición;

(3) además, aquello de donde proviene el inicio primero del cambio y del reposo: así, el que da un consejo es causa, y el padre lo es del hijo, y en general, el agente lo es respecto de lo hecho y lo que produce el cambio lo es respecto de lo que resulta cambiado;

(4) además (está la causa entendida) como fin, y éste es aquello para-lo-cual: por ejemplo, el del pasear es la salud. ¿Por qué, en efecto, pasea? Contestamos: para estar sano, y al contestar de este modo pensamos que hemos aducido la causa. Y también todas aquellas cosas que, siendo otro el que inicia el movimiento, se interponen antes del fin, por ejemplo, el adelgazar, el purgarse, las medicinas y el instrumental médico se dice que son causas de la salud; y es que todas estas cosas son para el fin, si bien difieren entre sí en que las unas son acciones y las otras instrumentos.