Sociologia

(del llatí socius, soci, company, i logos,discurs racional; per tant, estudi de l'altre com a company)

Segons Comte, que va ser el primer a utilitzar el terme, estudi de les lleis que regeixen els fenòmens socials. En general, pot definir-se com una manera de conèixer científicament el que es considera com a propi d'«el social», recorrent a procediments d'anàlisis del comportament humà en societat.

Justament, la identificació d'en quina consisteix allò que pot anomenar-se «el social» assenyala el naixement i primer desenvolupament de la sociologia com a ciència, a França i a Alemanya.

La recerca de les lleis dels fenòmens socials, que parla Comte, es recolza en un principi en un model biològic; si l'home és un organisme, es pot recórrer al model de la biologia per a estudiar l'home en societat, que es compon d'organismes. La idea, no estranya al mateix Comte, cobra auge amb les teories de l'organicisme que es difon a Anglaterra, França i Alemanya per obra, sobretot, de Herbert Spencer, per a qui la societat humana és un organisme real; la concepció organicista de la vida social rep clares influències de l'evolucionisme i del darwinisme.

D'altra banda, durant el segle XIX proliferen a Europa les enquestes de caràcter social i els estudis monogràfics que investiguen la situació de crisi, sobretot de les classes menys afavorides, a què s'arriba després d'un període de transició a l'era industrial i de revolucions socials, que deixa en dubte la creença cega de la Il·lustració en el desenvolupament i el progrés. Les societats d'intel·lectuals desenvolupen també els seus mètodes i estudis estadístics, la implantació dels quals havien generalitzat els governs dels països des de començaments de segle. A aquesta època corresponen estudis com el de La situació de les classes treballadores a Anglaterra (1845), d'Engels, o Vida i treball de la gent a Londres, de C.J. Booth (1840-1916), obra en 17 volums publicats entre 1892 i 1903. Del fons d'aquestes investigacions sociològiques descriptives, fetes, no per sociòlegs, sinó per professionals de diverses classes –metges, historiadors, mestres, sacerdots–, sorgeix la primera tendència sociològica científica, orientada al descobriment de l'element de cohesió de la societat, del vincle social, que les seves característiques serveixin per a donar explicació dels fenòmens socials.

Basant-se en la distinció entre comunitat i societat, feta per Ferdinand Tönnies en 1887, que estableix per a cadascuna d'elles una forma diferent de vinculació entre individu i societat (tradicional i agrícola la primera, basada en vincles de parentiu i en la participació d'idèntics valors, mentre que la segona, moderna i industrial, remet a una associació basada en el contracte i en relacions determinades per la divisió de treball), É. Durkheim publica les primeres investigacions sociològiques amb caràcter científic, que identifiquen en la situació d'anomia, conseqüència inevitable dels processos psicològics que implica la divisió del treball en les societats modernes, la condició bàsica de la relació entre individu i societat. Contra el biologisme anterior i contra el psicologisme, protagonitzat a França per Gabriel Trigui (1843-1904), que interpreta els fenòmens socials a través de lleis psicològiques pròpies del grup, identifica el fet social com alguna cosa sui generis i objecte propi d'estudi de la sociologia, i investiga sobre els mètodes propis de la sociologia.

A França, la sociologia que es desenvolupa entorn d'aquestes investigacions adquireix un caràcter preferentment descriptiu i explicatiu dels fets socials. La revista «L'Année sociologique», fundada per Durkheim en 1989, és el mitjà de publicació dels principals estudis sociològics d'aquest període, que mantenen cert nexe amb els estudis d'etnologia, història i estadística .

Max Weber, autor d'una síntesi entre història i sociologia fonamentada en Dilthey, Windelband i Rickert i a la qual es dóna el nom de «sociologia comprensiva», assenyala a Alemanya el començament d'una sociologia amb objecte propi. L'objectiu de la sociologia és la comprensió de l'acció social, és a dir, aquells fets produïts per l'activitat humana en els quals és essencial la intencionalitat. A aquests fets característicament socials, o a aquestes accions socials, no s'accedeix si no és a través de la comprensió, única manera de captar, si no les seves lleis, el seu sentit.

De les investigacions sociològiques de Weber i de G. Simmel arrenca la sociologia científica alemanya, l'òrgan principal de la qual de difusió és la revista «Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik» [Arxiu de Ciències Socials i Política Social] (1902).

El marxisme també intervé en el naixement de la sociologia com a ciència. La interpretació de la realitat social, alhora que la resposta a la crisi de la societat, la dóna el marxisme des de la interpretació materialista de la història o el materialisme històric (veg. text). La sociologia és, en aquest cas, el mateix marxisme que interpreta la història com una lluita de classes, que posa de manifest que l'organització social –el vincle social– depèn directament de les relacions de producció pròpies de cada època; en el mode de producció capitalista, aquestes relacions reflecteixen la situació de desigualtat que prové de l'apropiació dels mitjans de producció per la burgesia. Tals relacions són conflictives per naturalesa i es tradueixen en «lluita de classes»; la història de la humanitat fins als nostres dies –diu Marx en el Manifest– no ha estat més que la història de la lluita de classes.

Els corrents clàssics de sociologia europea passen a Amèrica del Nord, durant el període d'entre guerres, a través d'emigracions massives d'intel·lectuals europeus i de traduccions d'obres, i allí troben un ambient propici per a la seva difusió, de la qual és parcialment responsable la traducció feta per Talcott Parsons de L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, de Weber. El centre impulsor de les investigacions sociològiques americanes és l'«escola de Chicago», creada en 1892 com a departament de sociologia a la universitat de Chicago, on es fonen la tradició de l'empirisme britànic i l'utilitarisme de Jeremy Bentham amb el pragmatisme de William James, Charles S. Peirce i John Dewey. En ser la ciutat de Chicago un centre important d'immigració ètnicament molt variada, es converteix en un camp obert per a la investigació sociològica. Albion Small, el fundador del centre sociològic, i Robert Park, el seu successor, funden una sociologia eminentment urbana, que es caracteritza per la seva orientació empírica i l'adopció d'una metodologia basada en l'observació i la història de casos.

La Universitat Colúmbia substituirà aquests mètodes d'investigació més aviat qualitatius per uns altres estrictament quantitatius. Aquesta nova orientació disposa, a partir de 1935, d'un òrgan de difusió propi: la revista «The American Sociological Review».

L'aparició en 1937 de la primera obra important del professor de Harvard T. Parsons, L'estructura de l'acció social, representa la introducció de la noció d'estructura interiorizada (dels valors i les normes) com a font d'interpretació de l'acció social. Més endavant, en 1951, la seva obra El sistema social significa l'aplicació del funcionalisme de Malinowski a la sociologia. El funcionalisme americà entra en crisi cap als anys setanta, mentre cobra auge el nou corrent sociològic coneguda com a interaccionisme simbòlic.

Veg. categoria social.