Diferència entre revisions de la pàgina «Newton: regles del filosofar»
De Wikisofia
m (bot: - terra en raó + terra per raó) |
m (bot: - impenetrabilidad: doncs no tenim experiència alguna ni alguna observació + impenetrabilidad: perquè no tenim cap experiència ni cap observació) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 26: | Línia 26: | ||
ja que tots els cossos que coneixem són mòbils, i dotats de certa força (que anomenem força d'inèrcia) per la qual perseveren en el moviment o en el repòs, concloem que tots els cossos en general tenen aquestes propietats. L'extensió, la duresa, la impenetrabilitat, la mobilitat i la inèrcia del tot vénen doncs de l'extensió, de la duresa, de la impenetrabilitat, de la mobilitat i de la inèrcia de les parts: d'aquí concloem que totes les petites parts de tots els cossos són extenses, dures, impenetrables, mòbils i dotades de la força d'inèrcia. I aquest és el fonament de tota la física. [...] | ja que tots els cossos que coneixem són mòbils, i dotats de certa força (que anomenem força d'inèrcia) per la qual perseveren en el moviment o en el repòs, concloem que tots els cossos en general tenen aquestes propietats. L'extensió, la duresa, la impenetrabilitat, la mobilitat i la inèrcia del tot vénen doncs de l'extensió, de la duresa, de la impenetrabilitat, de la mobilitat i de la inèrcia de les parts: d'aquí concloem que totes les petites parts de tots els cossos són extenses, dures, impenetrables, mòbils i dotades de la força d'inèrcia. I aquest és el fonament de tota la física. [...] | ||
− | En fi, ja que consta pels experiments i per les observacions astronòmiques que tots els cossos que estan prop de la superfície de la terra pesen sobre la terra, segons la quantitat de la seva matèria; que la lluna pesa sobre la terra per raó de la seva quantitat de matèria; que el nostre mar pesa, al seu torn, sobre la lluna, que tots els planetes pesen mútuament els uns sobre els altres, i que els estels pesen també sobre el sol, es pot concloure, segons aquesta tercera regla, que tots els cossos graviten mútuament els uns cap als altres. I aquest raonament en favor de la gravetat universal dels cossos, tret dels fenòmens, serà més fort que aquell pel qual es conclou el seu impenetrabilidad: | + | En fi, ja que consta pels experiments i per les observacions astronòmiques que tots els cossos que estan prop de la superfície de la terra pesen sobre la terra, segons la quantitat de la seva matèria; que la lluna pesa sobre la terra per raó de la seva quantitat de matèria; que el nostre mar pesa, al seu torn, sobre la lluna, que tots els planetes pesen mútuament els uns sobre els altres, i que els estels pesen també sobre el sol, es pot concloure, segons aquesta tercera regla, que tots els cossos graviten mútuament els uns cap als altres. I aquest raonament en favor de la gravetat universal dels cossos, tret dels fenòmens, serà més fort que aquell pel qual es conclou el seu impenetrabilidad: perquè no tenim cap experiència ni cap observació que ens asseguri que els cossos celestes són impenetrables. No obstant això, jo no afirmaria que la gravetat sigui essencial als cossos. I no entenc per la força que resideix en els cossos sinó la sola força d'inèrcia, la qual és immutable; mentre que la gravetat disminueix quan s'allunya de la terra. |
− | <small>REGLA IV. </small>''En la filosofia experimental, les proposicions tretes per inducció dels fenòmens han de ser mirades, malgrat les hipòtesis contràries, com a | + | <small>REGLA IV. </small>''En la filosofia experimental, les proposicions tretes per inducció dels fenòmens han de ser mirades, malgrat les hipòtesis contràries, com a exactament o aproximadament veritables, fins que alguns altres fenòmens les confirmin enterament o facin veure que estan subjectes a excepcions.'' |
Doncs una hipòtesi no pot afeblir els raonaments fundats sobre la inducció treta de l'experiència. | Doncs una hipòtesi no pot afeblir els raonaments fundats sobre la inducció treta de l'experiència. | ||
{{Ref|Ref=''Principia'', libro III (citado por R. Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física'', FCE, México 1980, p. 157-161).|Títol=Principia'', libro III (citado por R. Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Principia'', libro III (citado por R. Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física'', FCE, México 1980, p. 157-161).|Títol=Principia'', libro III (citado por R. Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 13:24, 22 oct 2017
REGLA I. No s'han d'admetre altres causes que les necessàries per a explicar els fenòmens.
La naturalesa no fa res en va i seria fer coses inútils operar mitjançant un gran nombre de causes el que es pot fer per un més petit.
REGLA II. Els efectes del mateix gènere han de sempre ser atribuïts, en la mesura en què sigui possible, a la mateixa causa.
Així la respiració de l'home i la de les bèsties, la caiguda d'una pedra a Europa i a Amèrica, la llum del foc en aquest món i la del sol, la reflexió de la llum sobre la terra i als planetes, han de ser atribuïdes respectivament a les mateixes causes.
REGLA III. Les qualitats dels cossos que no són susceptibles d'augment ni disminució i que pertanyen a tots els cossos sobre els quals es poden fer experiments, han de ser mirades com a pertanyents a tots els cossos en general.
No es poden conèixer les qualitats dels cossos sinó per experiència, així s'han de mirar com a qualitats generals aquelles que es troben en tots els cossos, i que no poden sofrir disminució, doncs és impossible despullar els cossos de les qualitats que no es poden disminuir. No es poden oposar ensomnis als experiments i no s'ha d'abandonar mai l'analogia de la naturalesa, que és sempre simple i semblant a ella mateixa.
L'extensió dels cossos no es coneix sinó pels sentits, i no es deixa sentir en tots els cossos; però com l'extensió pertany a tots aquells que cauen sota els nostres sentits, afirmem que pertany a tots els cossos en general.
Experimentem que diversos cossos són durs; ara bé, la duresa del tot ve de la duresa de les parts, així admetem aquesta qualitat no solament en els cossos en els quals els nostres sentits ens la fan experimentar, sinó que inferim d'això, amb raó, que les partícules indivises de tots els cossos han de ser dures.
Concloem de la mateixa manera que tots els cossos són impenetrables. ja que tots els que toquem són impenetrables, mirem la impenetrabilitat com una propietat que pertany a tots els cossos.
ja que tots els cossos que coneixem són mòbils, i dotats de certa força (que anomenem força d'inèrcia) per la qual perseveren en el moviment o en el repòs, concloem que tots els cossos en general tenen aquestes propietats. L'extensió, la duresa, la impenetrabilitat, la mobilitat i la inèrcia del tot vénen doncs de l'extensió, de la duresa, de la impenetrabilitat, de la mobilitat i de la inèrcia de les parts: d'aquí concloem que totes les petites parts de tots els cossos són extenses, dures, impenetrables, mòbils i dotades de la força d'inèrcia. I aquest és el fonament de tota la física. [...]
En fi, ja que consta pels experiments i per les observacions astronòmiques que tots els cossos que estan prop de la superfície de la terra pesen sobre la terra, segons la quantitat de la seva matèria; que la lluna pesa sobre la terra per raó de la seva quantitat de matèria; que el nostre mar pesa, al seu torn, sobre la lluna, que tots els planetes pesen mútuament els uns sobre els altres, i que els estels pesen també sobre el sol, es pot concloure, segons aquesta tercera regla, que tots els cossos graviten mútuament els uns cap als altres. I aquest raonament en favor de la gravetat universal dels cossos, tret dels fenòmens, serà més fort que aquell pel qual es conclou el seu impenetrabilidad: perquè no tenim cap experiència ni cap observació que ens asseguri que els cossos celestes són impenetrables. No obstant això, jo no afirmaria que la gravetat sigui essencial als cossos. I no entenc per la força que resideix en els cossos sinó la sola força d'inèrcia, la qual és immutable; mentre que la gravetat disminueix quan s'allunya de la terra.
REGLA IV. En la filosofia experimental, les proposicions tretes per inducció dels fenòmens han de ser mirades, malgrat les hipòtesis contràries, com a exactament o aproximadament veritables, fins que alguns altres fenòmens les confirmin enterament o facin veure que estan subjectes a excepcions.
Doncs una hipòtesi no pot afeblir els raonaments fundats sobre la inducció treta de l'experiència.
Principia, libro III (citado por R. Blanché, El método experimental y la filosofía de la física, FCE, México 1980, p. 157-161). |
Original en castellà
REGLA I. No se deben admitir otras causas que las necesarias para explicar los fenómenos.
La naturaleza no hace nada en vano y sería hacer cosas inútiles operar mediante un gran número de causas lo que se puede hacer por uno más pequeño.
REGLA II. Los efectos del mismo género deben siempre ser atribuidos, en la medida en que sea posible, a la misma causa.
Así la respiración del hombre y la de las bestias, la caída de una piedra en Europa y en América, la luz del fuego en este mundo y la del sol, la reflexión de la luz sobre la tierra y en los planetas, deben ser atribuidas respectivamente a las mismas causas.
REGLA III. Las cualidades de los cuerpos que no son susceptibles de aumento ni disminución y que pertenecen a todos los cuerpos sobre los cuales se pueden hacer experimentos, deben ser miradas como pertenecientes a todos los cuerpos en general.
No se pueden conocer las cualidades de los cuerpos sino por experiencia, así se deben mirar como cualidades generales aquellas que se encuentran en todos los cuerpos, y que no pueden sufrir disminución, pues es imposible despojar los cuerpos de las cualidades que no se pueden disminuir. No se pueden oponer ensoñaciones a los experimentos y no se debe abandonar nunca la analogía de la naturaleza, que es siempre simple y semejante a ella misma.
La extensión de los cuerpos no se conoce sino por los sentidos, y no se deja sentir en todos los cuerpos; pero como la extensión pertenece a todos aquellos que caen bajo nuestros sentidos, afirmamos que pertenece a todos los cuerpos en general.
Experimentamos que varios cuerpos son duros; ahora bien, la dureza del todo viene de la dureza de las partes, así admitimos esta cualidad no solamente en los cuerpos en los cuales nuestros sentidos nos la hacen experimentar, sino que inferimos de esto, con razón, que las partículas indivisas de todos los cuerpos deben ser duras.
Concluimos de la misma manera que todos los cuerpos son impenetrables. Puesto que todos los que tocamos son impenetrables, miramos la impenetrabilidad como una propiedad que pertenece a todos los cuerpos.
Puesto que todos los cuerpos que conocemos son móviles, y dotados de cierta fuerza (que llamamos fuerza de inercia) por la cual perseveran en el movimiento o en el reposo, concluimos que todos los cuerpos en general tienen estas propiedades. La extensión, la dureza, la impenetrabilidad, la movilidad y la inercia del todo vienen pues de la extensión, de la dureza, de la impenetrabilidad, de la movilidad y de la inercia de las partes: de aquí concluimos que todas las pequeñas partes de todos los cuerpos son extensas, duras, impenetrables, móviles y dotadas de la fuerza de inercia. Y éste es el fundamento de toda la física. [...]
En fin, puesto que consta por los experimentos y por las observaciones astronómicas que todos los cuerpos que están cerca de la superficie de la tierra pesan sobre la tierra, según la cantidad de su materia; que la luna pesa sobre la tierra en razón de su cantidad de materia; que nuestro mar pesa, a su vez, sobre la luna, que todos los planetas pesan mutuamente los unos sobre los otros, y que los cometas pesan también sobre el sol, se puede concluir, según esta tercera regla, que todos los cuerpos gravitan mutuamente los unos hacia los otros. Y este razonamiento en favor de la gravedad universal de los cuerpos, sacado de los fenómenos, será más fuerte que aquel por el cual se concluye su impenetrabilidad: pues no tenemos experiencia alguna ni alguna observación que nos asegure que los cuerpos celestes son impenetrables. No obstante, yo no afirmaría que la gravedad sea esencial a los cuerpos. Y no entiendo por la fuerza que reside en los cuerpos sino la sola fuerza de inercia, la cual es inmutable; mientras que la gravedad disminuye cuando se aleja de la tierra.
REGLA IV. En la filosofía experimental, las proposiciones sacadas por inducción de los fenómenos deben ser miradas, a pesar de las hipótesis contrarias, como exacta o aproximadamente verdaderas, hasta que algunos otros fenómenos las confirmen enteramente o hagan ver que están sujetas a excepciones.
Pues una hipótesis no puede debilitar los razonamientos fundados sobre la inducción sacada de la experiencia.