Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent»
De Wikisofia
m (bot: - encarregar-ho. ''Val». '' Aquest + encarregar-ho. D'acord». Aquest) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki | |
| − | + | |Tipus=Extractes d'obres | |
| + | }} | ||
| + | {{RecursBase | ||
| + | |Nom=Diògenes Laerci: Arquites | ||
| + | |Idioma=Català | ||
| + | }} | ||
| − | + | '''Arquitas''' | |
| − | + | [79] Arquitas, fill de Mnesàgoras, o, segons Aristoxen (fr. 47), d’Hestieu, era de Tarent i fou un altre pitagòric. Aquest és qui mitjançant una carta salvà Plató quan estava a punt de ser eliminat per Dionisi. Fou objecte d’admiració de la gent perquè posseïa tota mena de virtut. Fou set vegades estrateg dels seus conciutadans per bé que als altres no els fos permès de tenir el càrrec més d’un any, atès que la llei ho prohibia. Plató li escriví dues cartes, però és que abans Arquitas n’hi havia tramesa una, d’aquest tenor: | |
| − | + | Arquitas a Plató, que estigui bo: | |
| − | + | :: [80] És meravellós que ja t’hagis alliberat de la malaltia, tal com tu mateix m’ho has fet saber i m’ho havia anunciat Lamisc. Vaig basquejar-me pels escrits anant a Lucània, on em vaig entrevistar amb els descendents d’Òccelos. Les obres ''De la llei, De la reialesa, De la pietat'' i ''De l’origen de l’univers'' jo mateix les tinc i ja te les he trameses. La resta no és fàcil per ara de trobar-les; bon punt les trobi, les tindràs. | |
| − | + | Així Arquitas. Plató respongué d’aquesta manera: | |
| − | + | :: Plató a Arquitas, que tot li vagi bé: | |
| − | + | :: [81] Amb joiosa sorpresa he rebut els comentaris que m’havies enviat i la seva lectura m’ha complagut en gran manera. Llur autor m’ha semblat digne d’aquells remots avantpassats seus. Es conta que aquests personatges eren de Mira: eren d’aquells troians que sota la direcció de Laomedont emigraren, gent valerosa, com ho palesa la tradició que se’ns ha transmès. Quant als comentaris meus, pels quals t’has interessat, no els tinc complets encara; bon punt ho siguin, te’ls remetré. Sobre la conservació,tots dos anem d’acord, de manera que no cal cap re-comanació. Estigues bo. | |
| + | |||
| + | Aquestes són les cartes que es bescanviaren. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [82] Amb el nom d’Arquitas n’hi ha hagut quatre: el primer, el nostre; el segon, un músic de Mitilene; el tercer, un tractadista sobre agricultura; el quart, un epigramatista. Alguns parlen d’un cinquè, un arquitecte, a qui s’atribueix el llibre De mecànica que comença així: «Això he sentit dir a Teucre de Cartago». | ||
| + | De l’Arquitas músic s’explica que, havent-li retret que a penes se’l podia sentir, respongué: «El meu instrument ja s’escarrassa i canta per mi». | ||
| + | Aristoxen (fr. 48) afirma que el nostre pitagòric, mentre fou estrateg, no sofrí mai derrota i que, una sola vegada que deixà el comandament per l’enveja, tot seguit ells foren fets presoners. | ||
| + | [83] Fou el primer a practicar sistemàticament la mecànica adoptant els principis matemàtics; fou el primer a aplicar el moviment mecànic a un disseny geomètric; intentà, mitjançant la tallada d’un semicilindre, aconseguir dues meitats proporcionals per tal d’obtenir la duplicació del cub. En geometria també, com diu Plató en la República fou el primer a trobar el cub. | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | {{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 136-138 | ||
| + | |Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. pp. 136-138 |Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:58, 11 oct 2019
Arquitas
[79] Arquitas, fill de Mnesàgoras, o, segons Aristoxen (fr. 47), d’Hestieu, era de Tarent i fou un altre pitagòric. Aquest és qui mitjançant una carta salvà Plató quan estava a punt de ser eliminat per Dionisi. Fou objecte d’admiració de la gent perquè posseïa tota mena de virtut. Fou set vegades estrateg dels seus conciutadans per bé que als altres no els fos permès de tenir el càrrec més d’un any, atès que la llei ho prohibia. Plató li escriví dues cartes, però és que abans Arquitas n’hi havia tramesa una, d’aquest tenor:
Arquitas a Plató, que estigui bo:
- [80] És meravellós que ja t’hagis alliberat de la malaltia, tal com tu mateix m’ho has fet saber i m’ho havia anunciat Lamisc. Vaig basquejar-me pels escrits anant a Lucània, on em vaig entrevistar amb els descendents d’Òccelos. Les obres De la llei, De la reialesa, De la pietat i De l’origen de l’univers jo mateix les tinc i ja te les he trameses. La resta no és fàcil per ara de trobar-les; bon punt les trobi, les tindràs.
Així Arquitas. Plató respongué d’aquesta manera:
- Plató a Arquitas, que tot li vagi bé:
- [81] Amb joiosa sorpresa he rebut els comentaris que m’havies enviat i la seva lectura m’ha complagut en gran manera. Llur autor m’ha semblat digne d’aquells remots avantpassats seus. Es conta que aquests personatges eren de Mira: eren d’aquells troians que sota la direcció de Laomedont emigraren, gent valerosa, com ho palesa la tradició que se’ns ha transmès. Quant als comentaris meus, pels quals t’has interessat, no els tinc complets encara; bon punt ho siguin, te’ls remetré. Sobre la conservació,tots dos anem d’acord, de manera que no cal cap re-comanació. Estigues bo.
Aquestes són les cartes que es bescanviaren.
[82] Amb el nom d’Arquitas n’hi ha hagut quatre: el primer, el nostre; el segon, un músic de Mitilene; el tercer, un tractadista sobre agricultura; el quart, un epigramatista. Alguns parlen d’un cinquè, un arquitecte, a qui s’atribueix el llibre De mecànica que comença així: «Això he sentit dir a Teucre de Cartago».
De l’Arquitas músic s’explica que, havent-li retret que a penes se’l podia sentir, respongué: «El meu instrument ja s’escarrassa i canta per mi».
Aristoxen (fr. 48) afirma que el nostre pitagòric, mentre fou estrateg, no sofrí mai derrota i que, una sola vegada que deixà el comandament per l’enveja, tot seguit ells foren fets presoners.
[83] Fou el primer a practicar sistemàticament la mecànica adoptant els principis matemàtics; fou el primer a aplicar el moviment mecànic a un disseny geomètric; intentà, mitjançant la tallada d’un semicilindre, aconseguir dues meitats proporcionals per tal d’obtenir la duplicació del cub. En geometria també, com diu Plató en la República fou el primer a trobar el cub.
| Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 136-138 |