Diferència entre revisions de la pàgina «Arquimedes»
De Wikisofia
m (bot: - Molt després, + Molt de temps després,) |
|||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>(Ἀρχιμήδης)</small> | <small>(Ἀρχιμήδης)</small> | ||
| − | Matemàtic i enginyer grec, fill d'un astrònom. Va viure | + | Matemàtic i enginyer grec, fill d'un astrònom. Va viure a Siracusa i va mantenir relacions amb els savis d'Alexandria. Va morir a les mans d'un soldat en el saqueig romà de Siracusa comandat per Marcel. Molt de temps després, quan [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]] va ocupar el càrrec polític de qüestor a Sicília (75 aC), va fer restaurar la tomba d'Arquimedes i va manifestar gran admiració pel savi. |
La seva figura i les seves obres, poc conegudes en l'edat mitjana, van ser redescobertes durant el Renaixement i van exercir gran influència sobre [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], Torricelli i Huygens, especialment els seus tractats sobre els centres de gravetat i sobre els fluids. | La seva figura i les seves obres, poc conegudes en l'edat mitjana, van ser redescobertes durant el Renaixement i van exercir gran influència sobre [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], Torricelli i Huygens, especialment els seus tractats sobre els centres de gravetat i sobre els fluids. | ||
| − | Arquimedes, a més de gran matemàtic, va destacar com a enginyer i inventor. Va idear màquines balístiques per a la defensa de Siracusa del setge romà i, en aquest setge, va aplicar sistemes de miralls | + | Arquimedes, a més de gran matemàtic, va destacar com a enginyer i inventor. Va idear màquines balístiques per a la defensa de Siracusa del setge romà i, en aquest setge, va aplicar sistemes de miralls ustoris per a cremar a distància les veles de les naus romanes, aprofitant la concentració dels rajos solars. També va construir un planetari, que més tard va ser transportat a Roma. Se li atribueixen, a més, altres diversos invents mecànics. Va descobrir el principi de flotació i les densitats relatives, trobant que la corona del rei Hierón, segons explica la tradició, havia estat falsejada. Per la seva obra ''Sobre'' ''els'' ''cossos'' ''flotants'', és considerat el fundador de la hidrostàtica. |
| − | El més destacable de l'obra d'Arquimedes és la unió que realitza entre matemàtiques i problemes físics, i l'aplicació del mètode de les '' | + | El més destacable de l'obra d'Arquimedes és la unió que realitza entre matemàtiques i problemes físics, i l'aplicació del mètode de les ''exhaucions'', ja utilitzat en els últims llibres dels Elements d'Euclides, pel qual pot demostrar (mitjançant dues reduccions a l'absurd) que un cos o una figura curvilínia equival a una magnitud rectilínia donada (pel procediment de les quadratures i cubtures). Va concebre la ciència com un mètode deductiu i va recórrer als anomenats [[experiment mental|experiments mentals]]. En el seu ''Arenari'', o ''El rellotge solar'', planteja el problema de quina quantitat de grans de sorra podria contenir l'esfera dels estels fixos i indicava que, per molt gran que fos aquest nombre (que ell va calcular), es tractaria sempre d'un nombre determinat. Aquest llibre va ser de gran importància per a l'aritmètica, ja que en ell Arquimedes va idear un nou simbolisme per a expressar nombres molt grans. Històricament per aquest llibre es va conèixer la hipòtesi heliocèntrica d'[[Autor:Aristarc de Samos|Aristarc de Samos]]. |
Altres obres destacables són: ''Sobre l'esfera i el cilindre; Sobre la mesura del cercle; De la quadratura de la paràbola; Sobre les espirals ''i ''El mètode, o carta a Eratòstenes.'' | Altres obres destacables són: ''Sobre l'esfera i el cilindre; Sobre la mesura del cercle; De la quadratura de la paràbola; Sobre les espirals ''i ''El mètode, o carta a Eratòstenes.'' | ||
| − | + | Vegeu [[ciència hel·lenística|ciència hel·lenística]]. | |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=arquimed.gif | |Imatge=arquimed.gif | ||
Revisió de 15:16, 13 juny 2018
(Ἀρχιμήδης)
Matemàtic i enginyer grec, fill d'un astrònom. Va viure a Siracusa i va mantenir relacions amb els savis d'Alexandria. Va morir a les mans d'un soldat en el saqueig romà de Siracusa comandat per Marcel. Molt de temps després, quan Ciceró va ocupar el càrrec polític de qüestor a Sicília (75 aC), va fer restaurar la tomba d'Arquimedes i va manifestar gran admiració pel savi.
La seva figura i les seves obres, poc conegudes en l'edat mitjana, van ser redescobertes durant el Renaixement i van exercir gran influència sobre Galileu, Torricelli i Huygens, especialment els seus tractats sobre els centres de gravetat i sobre els fluids.
Arquimedes, a més de gran matemàtic, va destacar com a enginyer i inventor. Va idear màquines balístiques per a la defensa de Siracusa del setge romà i, en aquest setge, va aplicar sistemes de miralls ustoris per a cremar a distància les veles de les naus romanes, aprofitant la concentració dels rajos solars. També va construir un planetari, que més tard va ser transportat a Roma. Se li atribueixen, a més, altres diversos invents mecànics. Va descobrir el principi de flotació i les densitats relatives, trobant que la corona del rei Hierón, segons explica la tradició, havia estat falsejada. Per la seva obra Sobre els cossos flotants, és considerat el fundador de la hidrostàtica.
El més destacable de l'obra d'Arquimedes és la unió que realitza entre matemàtiques i problemes físics, i l'aplicació del mètode de les exhaucions, ja utilitzat en els últims llibres dels Elements d'Euclides, pel qual pot demostrar (mitjançant dues reduccions a l'absurd) que un cos o una figura curvilínia equival a una magnitud rectilínia donada (pel procediment de les quadratures i cubtures). Va concebre la ciència com un mètode deductiu i va recórrer als anomenats experiments mentals. En el seu Arenari, o El rellotge solar, planteja el problema de quina quantitat de grans de sorra podria contenir l'esfera dels estels fixos i indicava que, per molt gran que fos aquest nombre (que ell va calcular), es tractaria sempre d'un nombre determinat. Aquest llibre va ser de gran importància per a l'aritmètica, ja que en ell Arquimedes va idear un nou simbolisme per a expressar nombres molt grans. Històricament per aquest llibre es va conèixer la hipòtesi heliocèntrica d'Aristarc de Samos.
Altres obres destacables són: Sobre l'esfera i el cilindre; Sobre la mesura del cercle; De la quadratura de la paràbola; Sobre les espirals i El mètode, o carta a Eratòstenes.
Vegeu ciència hel·lenística.