Diferència entre revisions de la pàgina «Smart, J.J.: exemple»
De Wikisofia
m (bot: - per adquirir un + per a adquirir un) |
(correcció completa) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki | |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El principal argument persuasiu a favor de l'utilitarisme ha estat que els dictats de qualsevol ètica deontològica, en determinades ocasions, | + | El principal argument persuasiu a favor de l'utilitarisme ha estat que els dictats de qualsevol ètica deontològica, en determinades ocasions, portaran sempre a una situació de sofriment que, en cas d'aplicar-se els principis utilitaristes, podria haver-se evitat. Així, si el moralista deontològic diu que han de complir-se sempre les promeses (o, fins i tot, com sosté Ross, diu que existeix un deure ''primera facie'' de complir-les), podem posar-lo en una situació com la següent, coneguda com «la promesa de l'illa deserta»: He promès a un home en trànsit de morir en una illa deserta, de la qual només jo he estat rescatat, que lliuraria el seu tresor amagat al Club de Jockey d'Austràlia del Sud. En tornar al meu país, el lliuro al Royal Adelaide Hospital, que, posem per cas, el necessita amb urgència per a adquirir un nou aparell de raigs X. ¿Algú pot negar que he obrat correctament sense haver de carregar amb l'acusació que no he mantingut les meves promeses? (Recordeu que només jo coneixia aquella promesa, i per tant la meva acció, en aquest cas, no contribuirà a afeblir la confiança en la institució social de la promesa). Pensem en quantes persones que moririen per dolorosos tumors poden haver-se salvat pel tresor de l'illa deserta! |
{{Ref|Ref=''An Outline of a System of Utilitarian Ethics'', en Peter Singer, ''Ethics'', Oxford University Press, Oxford-Nova York 1944, p. 318.|Títol=An Outline of a System of Utilitarian Ethics'', en Peter Singer, ''Ethics|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''An Outline of a System of Utilitarian Ethics'', en Peter Singer, ''Ethics'', Oxford University Press, Oxford-Nova York 1944, p. 318.|Títol=An Outline of a System of Utilitarian Ethics'', en Peter Singer, ''Ethics|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 08:31, 21 oct 2017
El principal argument persuasiu a favor de l'utilitarisme ha estat que els dictats de qualsevol ètica deontològica, en determinades ocasions, portaran sempre a una situació de sofriment que, en cas d'aplicar-se els principis utilitaristes, podria haver-se evitat. Així, si el moralista deontològic diu que han de complir-se sempre les promeses (o, fins i tot, com sosté Ross, diu que existeix un deure primera facie de complir-les), podem posar-lo en una situació com la següent, coneguda com «la promesa de l'illa deserta»: He promès a un home en trànsit de morir en una illa deserta, de la qual només jo he estat rescatat, que lliuraria el seu tresor amagat al Club de Jockey d'Austràlia del Sud. En tornar al meu país, el lliuro al Royal Adelaide Hospital, que, posem per cas, el necessita amb urgència per a adquirir un nou aparell de raigs X. ¿Algú pot negar que he obrat correctament sense haver de carregar amb l'acusació que no he mantingut les meves promeses? (Recordeu que només jo coneixia aquella promesa, i per tant la meva acció, en aquest cas, no contribuirà a afeblir la confiança en la institució social de la promesa). Pensem en quantes persones que moririen per dolorosos tumors poden haver-se salvat pel tresor de l'illa deserta!
| An Outline of a System of Utilitarian Ethics, en Peter Singer, Ethics, Oxford University Press, Oxford-Nova York 1944, p. 318. |
Original en castellà
El principal argumento persuasivo a favor del utilitarismo ha sido que los dictados de cualquier ética deontológica, en determinadas ocasiones, van a llevar siempre a una situación de sufrimiento que, de aplicarse los principios utilitaristas, podría haberse evitado. Así, si el moralista deontológico dice que han de cumplirse siempre las promesas (o, incluso, como sostiene Ross, dice que existe un deber prima facie de cumplirlas), podemos ponerle en una situación como la siguiente, conocida como «la promesa de la isla desierta»: He prometido a un hombre en trance de morir en una isla desierta, de la que sólo yo he sido rescatado, que entregaría su tesoro escondido al Club de Jockey de Australia del Sur. Al volver a mi país, lo entrego al Royal Adelaide Hospital, que, vamos a suponer, lo necesita con urgencia para adquirir un nuevo aparato de rayos X. ¿Puede alguien negar que he obrado correctamente sin tener que cargar con la acusación de que no he mantenido mis promesas? (Recuérdese que sólo yo conocía aquella promesa, y por tanto mi acción, en este caso, no va a contribuir a debilitar la confianza en la institución social de la promesa). ¡Pensemos en cuántas personas que morirían por dolorosos tumores pueden haberse salvado por el tesoro de la isla desierta!