Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: el geni maligne»

De Wikisofia

m (bot: - per atrapar la + per a atrapar la)
m (bot: - sense sentit algun, + sense cap sentit,)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Descartes: el geni maligne|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Descartes: el geni maligne|Idioma=Español}}
Així doncs, suposaré que hi ha, no un veritable Déu –que és font suprema de veritat–, sinó cert geni maligne, no menys arter i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels quals ell se serveix per a atrapar la meva credulitat. Em consideraré al meu mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense sentit algun, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per dita mitjana, no m'és possible arribar al coneixement d'alguna veritat, almenys està a la meva mà suspendre el judici. Per això, tindré summa cura en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé el meu esperit contra les males arts d'aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.
+
Així doncs, suposaré que hi ha, no un veritable Déu –que és font suprema de veritat–, sinó cert geni maligne, no menys arter i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per a enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels quals ell se serveix per a atrapar la meva credulitat. Em consideraré al meu mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per la dita mitjana, no m'és possible arribar al coneixement d'alguna veritat, almenys està a la meva mà suspendre el judici. Per això, tindré summa cura en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé el meu esperit contra les males arts d'aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.
 
{{Ref|Ref=''Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas'',Meditación primera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 21).|Títol=Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas'',Meditación primera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 21).|Títol=Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:13, 22 oct 2017

Així doncs, suposaré que hi ha, no un veritable Déu –que és font suprema de veritat–, sinó cert geni maligne, no menys arter i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per a enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels quals ell se serveix per a atrapar la meva credulitat. Em consideraré al meu mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per la dita mitjana, no m'és possible arribar al coneixement d'alguna veritat, almenys està a la meva mà suspendre el judici. Per això, tindré summa cura en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé el meu esperit contra les males arts d'aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.

Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas,Meditación primera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 21).

Original en castellà

Así pues, supondré que hay, no un verdadero Dios –que es fuente suprema de verdad–, sino cierto genio maligno, no menos artero y engañador que poderoso, el cual ha usado de toda su industria para engañarme. Pensaré que el cielo, el aire, la tierra, los colores, las figuras, los sonidos y las demás cosas exteriores no son sino ilusiones y ensueños, de los que él se sirve para atrapar mi credulidad. Me consideraré a mi mismo como sin manos, sin ojos, sin carne, sin sangre, sin sentido alguno, y creyendo falsamente que tengo todo eso. Permaneceré obstinadamente fijo en ese pensamiento, y si, por dicho medio, no me es posible llegar al conocimiento de alguna verdad, al menos está en mi mano suspender el juicio. Por ello, tendré sumo cuidado en no dar crédito a ninguna falsedad, y dispondré tan bien mi espíritu contra las malas artes de ese gran engañador que, por muy poderoso y astuto que sea, nunca podrá imponerme nada.