Diferència entre revisions de la pàgina «Organon»
De Wikisofia
m (bot: - lloc per ser el nom amb el qual són + lloc perquè és el nom amb què són) |
m (bot: - 1764. Veure [[corpus + 1764. Vegeu [[corpus) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::όργανον]], que pot traduir-se per instrument)</small> | <small>(del grec [[Grec::όργανον]], que pot traduir-se per instrument)</small> | ||
| − | En la història de la filosofia ocupa el seu lloc perquè és el nom amb què són coneguts el conjunt dels escrits lògics d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]: les ''Categories,'' la ''Interpretació,'' els dos llibres dels ''Primers Analítics,'' els dos llibres dels ''Analítics posteriors,'' els vuit llibres dels ''Tòpics ''i ''Els elencs sofístics. ''Probablement aquest títol va ser donat pels deixebles d'Aristòtil per indicar que la [[lògica|lògica]] no és pròpiament una part de la [[filosofia|filosofia]], ni és tampoc un saber sobre alguna cosa, sinó només un instrument de la investigació. També en aquest sentit d'instrument o mètode, [[Autor:Bacon, Francis|Francis Bacon]] va escriure el seu ''Novum Organum'' (1620), en el qual s'oposa al ''organon'' aristotèlic. Mentre Aristòtil només estudiava el raonament deductiu, considerat estèril per al descobriment científic per part de Bacon, aquest desenvolupa un mètode d'investigació experimental centrat en la inducció com a mètode científic. També el filòsof alemany J.H. Lambert va escriure un llibre titulat ''Neues Organum'' en 1764. | + | En la història de la filosofia ocupa el seu lloc perquè és el nom amb què són coneguts el conjunt dels escrits lògics d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]: les ''Categories,'' la ''Interpretació,'' els dos llibres dels ''Primers Analítics,'' els dos llibres dels ''Analítics posteriors,'' els vuit llibres dels ''Tòpics ''i ''Els elencs sofístics. ''Probablement aquest títol va ser donat pels deixebles d'Aristòtil per a indicar que la [[lògica|lògica]] no és pròpiament una part de la [[filosofia|filosofia]], ni és tampoc un saber sobre alguna cosa, sinó només un instrument de la investigació. També en aquest sentit d'instrument o mètode, [[Autor:Bacon, Francis|Francis Bacon]] va escriure el seu ''Novum Organum'' (1620), en el qual s'oposa al ''organon'' aristotèlic. Mentre Aristòtil només estudiava el raonament deductiu, considerat estèril per al descobriment científic per part de Bacon, aquest desenvolupa un mètode d'investigació experimental centrat en la inducció com a mètode científic. També el filòsof alemany J.H. Lambert va escriure un llibre titulat ''Neues Organum'' en 1764. |
| − | + | Vegeu [[corpus aristotelicum|''corpus aristotelicum'']]''.'' | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:48, 17 maig 2018
(del grec όργανον, que pot traduir-se per instrument)
En la història de la filosofia ocupa el seu lloc perquè és el nom amb què són coneguts el conjunt dels escrits lògics d'Aristòtil: les Categories, la Interpretació, els dos llibres dels Primers Analítics, els dos llibres dels Analítics posteriors, els vuit llibres dels Tòpics i Els elencs sofístics. Probablement aquest títol va ser donat pels deixebles d'Aristòtil per a indicar que la lògica no és pròpiament una part de la filosofia, ni és tampoc un saber sobre alguna cosa, sinó només un instrument de la investigació. També en aquest sentit d'instrument o mètode, Francis Bacon va escriure el seu Novum Organum (1620), en el qual s'oposa al organon aristotèlic. Mentre Aristòtil només estudiava el raonament deductiu, considerat estèril per al descobriment científic per part de Bacon, aquest desenvolupa un mètode d'investigació experimental centrat en la inducció com a mètode científic. També el filòsof alemany J.H. Lambert va escriure un llibre titulat Neues Organum en 1764.
Vegeu corpus aristotelicum.