Diferència entre revisions de la pàgina «Desmitització o desmitologització»
De Wikisofia
m (bot: - per suggerir la + per a suggerir la) |
m (bot: - que ho vehicula; + que el vehicula;) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la [[Bíblia|Bíblia]], deguda al teòleg protestant [[Autor:Bultmann, Rudolf|Rudolph Bultmann]], que la proposa (en alemany, ''Entmythologisierung''), a partir de ''Nou Testament i mitologia'', en 1941, per a suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que | + | Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la [[Bíblia|Bíblia]], deguda al teòleg protestant [[Autor:Bultmann, Rudolf|Rudolph Bultmann]], que la proposa (en alemany, ''Entmythologisierung''), a partir de ''Nou Testament i mitologia'', en 1941, per a suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que el vehicula; el mite és temporal, relatiu i històric, mentre que el missatge de salvació, el [[kerygma|''kerygma'']] del Nou Testament, és intemporal, essencial i universal. El [[sobrenatural|sobrenatural]] no pot sinó expressar-se a través d'imatges naturals, però no ha de confondre's una cosa amb una altra: cal «desmititzar» per a arribar al nucli. No obstant això, una excessiva «mitologització» de les Escriptures i el fet d'interpretar el missatge religiós des d'una perspectiva [[existencialisme|existencialista]] –la qual cosa significaria també una determinada relativització filosòfica del religiós– van suscitar un cert rebuig de la tesi de Bultmann, tant entre catòlics com entre protestants. |
− | Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític ([[Recurs:Ricoeur: desmititzar i desmitologitzar|veg. text]]). | + | Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per a comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític ([[Recurs:Ricoeur: desmititzar i desmitologitzar|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 14:18, 3 nov 2018
Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la Bíblia, deguda al teòleg protestant Rudolph Bultmann, que la proposa (en alemany, Entmythologisierung), a partir de Nou Testament i mitologia, en 1941, per a suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el Nou Testament, entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que el vehicula; el mite és temporal, relatiu i històric, mentre que el missatge de salvació, el kerygma del Nou Testament, és intemporal, essencial i universal. El sobrenatural no pot sinó expressar-se a través d'imatges naturals, però no ha de confondre's una cosa amb una altra: cal «desmititzar» per a arribar al nucli. No obstant això, una excessiva «mitologització» de les Escriptures i el fet d'interpretar el missatge religiós des d'una perspectiva existencialista –la qual cosa significaria també una determinada relativització filosòfica del religiós– van suscitar un cert rebuig de la tesi de Bultmann, tant entre catòlics com entre protestants.
Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per a comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític (veg. text).