Diferència entre revisions de la pàgina «Fet social»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Segons Durkheim, per qui la sociologia és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpi...».) |
m (bot: - al que coaccionen a actuar d'una forma determinada + al qual coaccionen a actuar d'una manera determinada) |
||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al | + | Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per a qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al qual coaccionen a actuar d'una manera determinada ([[Recurs:Durkheim, Émile: què és un fet social?|veg. text]]). No són ni [[fenomen|fenòmens]] de tipus orgànic ni de tipus [[Psicologia|psicològic]], sinó una classe qualitativament diferent; el ''substrat'' que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la ''matèria'' pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.). |
| + | |||
| + | Vegeu també [[acció social]] i [[Recurs:Rocher,_Guy:_l'acció_social_segons_Durkheim|veg. text: l'acció social segons Durkheim]]. | ||
| + | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 18:14, 31 ago 2017
Segons Durkheim, per a qui la sociologia és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'individu al qual coaccionen a actuar d'una manera determinada (veg. text). No són ni fenòmens de tipus orgànic ni de tipus psicològic, sinó una classe qualitativament diferent; el substrat que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la matèria pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.).
Vegeu també acció social i veg. text: l'acció social segons Durkheim.