Diferència entre revisions de la pàgina «Bacon, Roger»
De Wikisofia
m (bot: -per vegada primera +per primera vegada) |
m (bot: - Maricourt, d'els qui + Maricourt, de qui) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bacon | |Cognom=Bacon | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]], anomenat el «doctor admirable», pertanyent a l' | + | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]], anomenat el «doctor admirable», pertanyent a l'orde franciscà, mestre a Oxford, deixeble de Roberto Grosseteste i de Pedro de Maricourt, de qui aprèn l'interès per les matemàtiques i el valor de l'[[experiència|experiència]]. Sense matemàtiques, diu, no es pot conèixer res d'aquest món i la seva certesa és la major de totes, però les seves demostracions no poden contradir l'experiència. |
Sembla que es deu a ell l'expressió, apareguda per primera vegada, de «ciència experimental», referida al conjunt de sabers que no són la [[teologia|teologia]] i la [[filosofia|filosofia]]. Va exposar les seves idees entorn d'una [[ciència|ciència]] total, no aconseguida encara però unificadora de tots els sabers, en la seva obra ''Opus maius'' (1268). Va estudiar la reflexió de la llum en l'arc de Sant Martí i va comparar la velocitat de la llum amb la del so. | Sembla que es deu a ell l'expressió, apareguda per primera vegada, de «ciència experimental», referida al conjunt de sabers que no són la [[teologia|teologia]] i la [[filosofia|filosofia]]. Va exposar les seves idees entorn d'una [[ciència|ciència]] total, no aconseguida encara però unificadora de tots els sabers, en la seva obra ''Opus maius'' (1268). Va estudiar la reflexió de la llum en l'arc de Sant Martí i va comparar la velocitat de la llum amb la del so. |
Revisió de 11:07, 19 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Roger Bacon» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bacon, Roger».
Filòsof escolàstic, anomenat el «doctor admirable», pertanyent a l'orde franciscà, mestre a Oxford, deixeble de Roberto Grosseteste i de Pedro de Maricourt, de qui aprèn l'interès per les matemàtiques i el valor de l'experiència. Sense matemàtiques, diu, no es pot conèixer res d'aquest món i la seva certesa és la major de totes, però les seves demostracions no poden contradir l'experiència.
Sembla que es deu a ell l'expressió, apareguda per primera vegada, de «ciència experimental», referida al conjunt de sabers que no són la teologia i la filosofia. Va exposar les seves idees entorn d'una ciència total, no aconseguida encara però unificadora de tots els sabers, en la seva obra Opus maius (1268). Va estudiar la reflexió de la llum en l'arc de Sant Martí i va comparar la velocitat de la llum amb la del so.