Diferència entre revisions de la pàgina «Max Scheler: la missió de l'antropologia»
De Wikisofia
m (bot: - objecte -i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització- es + objecte –i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització– es) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: la missió de l'antropologia|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: la missió de l'antropologia|Idioma=Español}} | ||
| − | ''La missió d'una antropologia filosòfica'' és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica ''tots'' els monopolis, totes | + | ''La missió d'una antropologia filosòfica'' és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica ''tots'' els monopolis, totes les funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...] |
| − | Quan l'home s'ha col·locat ''fora ''de la naturalesa i ha fet d'ella el seu objecte –i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització– es voli entorn seu ''estremint-se, ''per dir-ho així, i pregunta: On estic ''jo mateix''? Quin és ''el meu lloc''? [...] En aquesta volta entorn seu, l'home enfonsa la seva vista en | + | Quan l'home s'ha col·locat ''fora ''de la naturalesa i ha fet d'ella el seu objecte –i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització– es voli entorn seu ''estremint-se, ''per dir-ho així, i pregunta: On estic ''jo mateix''? Quin és ''el meu lloc''? [...] En aquesta volta entorn seu, l'home enfonsa la seva vista en el ''no-res'', per dir-ho així. Descobreix en aquesta mirada la ''possibilitat'' del «no-res absolut»; i això l' ''impulsa'' a seguir preguntant: «''Per què hi ha un món''?» Per què i com existeixo «jo»? |
{{Ref|Ref=''El puesto del hombre en el Cosmos'', Losada, S.A., Buenos Aires 1971, 9ª ed., p.108-109.|Títol=El puesto del hombre en el Cosmos|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''El puesto del hombre en el Cosmos'', Losada, S.A., Buenos Aires 1971, 9ª ed., p.108-109.|Títol=El puesto del hombre en el Cosmos|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:37, 12 març 2018
La missió d'una antropologia filosòfica és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica tots els monopolis, totes les funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...]
Quan l'home s'ha col·locat fora de la naturalesa i ha fet d'ella el seu objecte –i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització– es voli entorn seu estremint-se, per dir-ho així, i pregunta: On estic jo mateix? Quin és el meu lloc? [...] En aquesta volta entorn seu, l'home enfonsa la seva vista en el no-res, per dir-ho així. Descobreix en aquesta mirada la possibilitat del «no-res absolut»; i això l' impulsa a seguir preguntant: «Per què hi ha un món?» Per què i com existeixo «jo»?
| El puesto del hombre en el Cosmos, Losada, S.A., Buenos Aires 1971, 9ª ed., p.108-109. |
Original en castellà
La misión de una antropología filosófica es mostrar exactamente cómo la estructura fundamental del ser humano... explica todos los monopolios, todas la funciones y obras específicas del hombre: el lenguaje, la conciencia moral, las herramientas, las armas, las ideas de justicia y de injusticia, el Estado, la administración, las funciones representativas de las artes, el mito, la religión y la ciencia, la historicidad y la sociabilidad. [...]
Cuando el hombre se ha colocado fuera de la naturaleza y ha hecho de ella su objeto –y ello pertenece a la esencia misma del hombre y es el acto mismo de su humanización– se vuele en torno suyo estremeciéndose, por decirlo así, y pregunta: ¿Dónde estoy yo mismo? ¿Cuál es mi puesto? [...] En esta vuelta en torno suyo, el hombre hunde su vista en la nada, por decirlo así. Descubre en esta mirada la posibilidad de la «nada absoluta»; y esto le impulsa a seguir preguntando: «¿Por qué hay un mundo?» ¿Por qué y cómo existo «yo»?