Diferència entre revisions de la pàgina «Ambròs, sant»
De Wikisofia
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=sant Ambròs de Milà | |Nom=sant Ambròs de Milà | ||
}} | }} | ||
− | Escriptor cristià, bisbe de Milà i un dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]] llatins. Havia nascut a Trèveris, de família noble, i sent governador de Milà va ser aclamat com a bisbe pel poble. Va lluitar contra l'arrianisme i en els seus escrits es mostra més com a escriptor moralista i asceta que com a filòsof; mostra fins i tot certa aversió per la filosofia. Va ser mestre d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], a qui va administrar el baptisme. | + | Escriptor cristià, bisbe de Milà i un dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]] llatins. Havia nascut a Trèveris, de família noble, i sent governador de Milà va ser aclamat com a bisbe pel poble. Va lluitar contra l'arrianisme i en els seus escrits es mostra més com a escriptor moralista i asceta que com a filòsof; mostra fins i tot una certa aversió per la filosofia. Va ser mestre d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], a qui va administrar el baptisme. Les seves obres més notables són els cinc llibres de ''De fide'' i els tres de ''De officiis ministrorum''. Se li atribueix la introducció, seguint [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], de la noció de virtuts cardinals. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
− | |Imatge= | + | |Imatge=Ambrosio.jpg |
}} | }} | ||
{{So}} | {{So}} |
Revisió de 14:13, 21 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «sant Ambròs de Milà» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ambròs, sant». Escriptor cristià, bisbe de Milà i un dels pares de l'Església llatins. Havia nascut a Trèveris, de família noble, i sent governador de Milà va ser aclamat com a bisbe pel poble. Va lluitar contra l'arrianisme i en els seus escrits es mostra més com a escriptor moralista i asceta que com a filòsof; mostra fins i tot una certa aversió per la filosofia. Va ser mestre d'Agustí d'Hipona, a qui va administrar el baptisme. Les seves obres més notables són els cinc llibres de De fide i els tres de De officiis ministrorum. Se li atribueix la introducció, seguint Ciceró, de la noció de virtuts cardinals.