Diferència entre revisions de la pàgina «Prova indirecta»
De Wikisofia
m (bot: - Regla de [[inferència|inferèn + Regla d'[[inferència|inferèn) |
m (bot: - si, això és, + si, és a dir,) |
||
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Regla d'[[inferència|inferència]] que es basa a suposar que és veritat la negació de la conclusió, per mostrar que d'això es deriva una [[contradicció|contradicció]]. La manera concreta de realitzar la prova consisteix a afegir a les premisses la negació de la possible conclusió per arribar a la deducció d'una expressió contradictòria; es dedueix que és veritable la conclusió no negada. | + | Regla d'[[inferència|inferència]] que es basa a suposar que és veritat la negació de la conclusió, per a mostrar que d'això es deriva una [[contradicció|contradicció]]. La manera concreta de realitzar la prova consisteix a afegir a les premisses la negació de la possible conclusió per a arribar a la deducció d'una expressió contradictòria; es dedueix que és veritable la conclusió no negada. |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
− | Sabem que per demostrar un teorema | + | Sabem que per a demostrar un teorema |
[1] <math>P\Longrightarrow{Q}</math> | [1] <math>P\Longrightarrow{Q}</math> | ||
Línia 21: | Línia 21: | ||
− | Ara bé, com <math>(R\wedge ¬R)</math> és un absurd, o sigui fals; perquè [3] sigui una tautologia haurà de ser <math>(P\wedge ¬Q)</math> fals, i com que <math>P</math> és veritat, | + | Ara bé, com que <math>(R\wedge ¬R)</math> és un absurd, o sigui fals; perquè [3] sigui una tautologia haurà de ser <math>(P\wedge ¬Q)</math> fals, i com que <math>P</math> és veritat, perquè és premissa del teorema [1], <math>¬Q</math> haurà de ser fals i, per tant, <math>Q</math> veritat, com es volia demostrar. |
De l'anterior podem concloure que la demostració del teorema [1] pot ser substituïda per la del | De l'anterior podem concloure que la demostració del teorema [1] pot ser substituïda per la del | ||
Línia 46: | Línia 46: | ||
<math>(P\wedge ¬Q) \rightarrow{(R\wedge ¬R)}</math> | <math>(P\wedge ¬Q) \rightarrow{(R\wedge ¬R)}</math> | ||
− | la demostració del qual és com segueix: Si les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles a una tercera ''c'', i les rectes ''a'' i ''b'' no fossin paral·leles entre si, | + | la demostració del qual és com segueix: Si les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles a una tercera ''c'', i les rectes ''a'' i ''b'' no fossin paral·leles entre si, és a dir, es tallessin en un punt, des d'aquest punt podríem traçar dues paral·leles a ''c'', el que és absurd (fals). |
_________________________________________________________________ | _________________________________________________________________ |
Revisió de 13:23, 4 juny 2018
Regla d'inferència que es basa a suposar que és veritat la negació de la conclusió, per a mostrar que d'això es deriva una contradicció. La manera concreta de realitzar la prova consisteix a afegir a les premisses la negació de la possible conclusió per a arribar a la deducció d'una expressió contradictòria; es dedueix que és veritable la conclusió no negada.
Sabem que per a demostrar un teorema
[1] [math]\displaystyle{ P\Longrightarrow{Q} }[/math]
n'hi ha prou amb provar que la proposició condicional
[2] [math]\displaystyle{ P\rightarrow{Q} }[/math]
és una tautologia. Però com, d'altra banda, la proposició condicional
[3] [math]\displaystyle{ (P\wedge ¬Q) \rightarrow{(R \wedge ¬R)} }[/math]
(on R és una proposició qualsevol), és equivalent a la [2], com es pot provar fàcilment amb la construcció de la taula de veritat adequada; podrem substituir la demostració del teorema [1] per la corresponent prova que el condicional [3] és una tautologia.
Ara bé, com que [math]\displaystyle{ (R\wedge ¬R) }[/math] és un absurd, o sigui fals; perquè [3] sigui una tautologia haurà de ser [math]\displaystyle{ (P\wedge ¬Q) }[/math] fals, i com que [math]\displaystyle{ P }[/math] és veritat, perquè és premissa del teorema [1], [math]\displaystyle{ ¬Q }[/math] haurà de ser fals i, per tant, [math]\displaystyle{ Q }[/math] veritat, com es volia demostrar.
De l'anterior podem concloure que la demostració del teorema [1] pot ser substituïda per la del
[math]\displaystyle{ (P\wedge ¬Q) \longrightarrow{(R\wedge ¬R)} }[/math]
i que, per tant: Si emprant com a premisses la hipòtesi i la negació de la tesi del teorema, arribéssim a una conclusió absurda o contradictòria, podrem donar per demostrat el teorema.
Aquest tipus de demostració rep el nom de demostració per reducció a l'absurd.
Exemple de reducció a l'absurd
Demostrar per reducció a l'absurd el teorema «Dues rectes a i b, paral·leles a una tercera c, són paral·leles entre si»
Resolució:
Si representem amb P i Q, respectivament, les proposicions «Dues rectes a i b són paral·leles a una tercera recta c» i «Les rectes a i b són paral·leles entre si», llavors P serà la hipòtesi i Q la tesi del teorema a demostrar
[math]\displaystyle{ P \longrightarrow{Q} }[/math]
Ara bé, sabem que la demostració d'aquest teorema pot ser substituïda per la del seu equivalent
[math]\displaystyle{ (P\wedge ¬Q) \rightarrow{(R\wedge ¬R)} }[/math]
la demostració del qual és com segueix: Si les rectes a i b són paral·leles a una tercera c, i les rectes a i b no fossin paral·leles entre si, és a dir, es tallessin en un punt, des d'aquest punt podríem traçar dues paral·leles a c, el que és absurd (fals).
_________________________________________________________________
A. Burgos, Iniciación a la lógica matemática, Seleccions científicas, Madrid 1976, p. 52.