Estructura

Una ordenació d'elements segons una llei que determina les seves relacions, que sol denominar-se llei de composició. Les característiques fonamentals d'una estructura són, tal com les descriu Piaget, la totalitat, les transformacions i l'autoajust. Com totalitats, les estructures són sistemes que no s'originen per simple acumulació d'elements, però que no es defineixen prou bé entenent-les confusament com a totalitats que representen una mica més que la mera addició dels seus components, raó per la qual han de definir-se exactament com a totalitats resultants de les relacions establertes per la seva llei de composició. Les transformacions defineixen també a les estructures perquè cal entendre-les, a causa de la llei que estableix relacions entre els seus elements, com un sistema l'activitat del qual és estructurar-se a si mateix (estructura estructurant). Són, finalment, una activitat autoreguladora, o sistemes d'autoajust, perquè tal activitat de transformació no s'orienta més que a produir nous elements de la mateixa estructura i només dins d'ella (estructura estructurada). Aquestes característiques no només s'apliquen amb plena propietat a les estructures biològiques (per exemple, els organismes, l'homeostasia), sinó que són també pròpies de les diverses classes d'estructures que poden distingir-se en els diferents camps de la matemàtica (per exemple, el grup; veg. exemple), de la lògica (per exemple, certes estructures lògiques fonamentals; veg. exemple), de la psicologia (sobretot en la teoria de la Gestalt, o de la forma), de la lingüística (la llengua com a «sistema», segons Saussure), de l'etnologia (per exemple, les estructures elementals del parentiu, segons Lévi-Strauss).

Vegeu estructuralisme.