Diferència entre revisions de la pàgina «Crítica de la raó pràctica»
De Wikisofia
m (bot: - formal del «imperatiu + formal de l'«imperatiu) |
m (bot: - pràctica, això és, + pràctica, és a dir,) |
||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | La segona de les ''Crítica''s de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], publicada a Riga, (1785), precedida, el mateix any, de la'' Fonamentació de la metafísica dels costums'', amb la qual guarda una relació molt estreta. S'estructura de manera semblant a la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']]. Igual que aquesta, es divideix en dues parts: «Doctrina dels elements de la raó pràctica» i «Mètode de la raó pràctica». La primera part conté també una «Analítica» i una «Dialèctica». L'Analítica es divideix en «Analítica dels principis» i en «Analítica dels conceptes», canviant l'ordre seguit en la ''Crítica de la raó pura'', perquè, en l'ordre moral, primer convé parlar dels principis ([[imperatiu categòric|imperatiu categòric]]) i després del que és «bo» o «dolent». La raó pràctica, | + | La segona de les ''Crítica''s de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], publicada a Riga, (1785), precedida, el mateix any, de la'' Fonamentació de la metafísica dels costums'', amb la qual guarda una relació molt estreta. S'estructura de manera semblant a la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']]. Igual que aquesta, es divideix en dues parts: «Doctrina dels elements de la raó pràctica» i «Mètode de la raó pràctica». La primera part conté també una «Analítica» i una «Dialèctica». L'Analítica es divideix en «Analítica dels principis» i en «Analítica dels conceptes», canviant l'ordre seguit en la ''Crítica de la raó pura'', perquè, en l'ordre moral, primer convé parlar dels principis ([[imperatiu categòric|imperatiu categòric]]) i després del que és «bo» o «dolent». La raó pràctica, és a dir, la voluntat que es determina per la raó, estableix entre ella i els objectes morals (absolutament posats per ella mateixa) un [[sentiment|''sentiment'']]'' moral ''de respecte. La segona part tracta de com la [[voluntat|voluntat]], que es mou normalment per motius subjectius, se sotmet en la pràctica a la llei objectiva que li proposa la raó. |
El conjunt d'obres de Kant sobre moral es completa amb'' Metafísica dels costums'' (1797). | El conjunt d'obres de Kant sobre moral es completa amb'' Metafísica dels costums'' (1797). | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
autolegisladora de l'home. | autolegisladora de l'home. | ||
| − | 1.1 Els principis de la moralitat: | + | 1.1. Els principis de la moralitat: |
| Línia 22: | Línia 22: | ||
| − | 1.2 Els objectes de la raó pràctica: | + | 1.2. Els objectes de la raó pràctica: |
Els únics objectes són el «ben» i el «mal» moral, però tals objectes només existeixen per l'absolutament bo: la voluntat humana determinada a obrar per deure. | Els únics objectes són el «ben» i el «mal» moral, però tals objectes només existeixen per l'absolutament bo: la voluntat humana determinada a obrar per deure. | ||
| − | 1.3 El mòbil de la raó pràctica: | + | 1.3. El mòbil de la raó pràctica: |
El sentiment moral, o respecte per la llei moral, és l'únic aspecte sensible de la moralitat | El sentiment moral, o respecte per la llei moral, és l'únic aspecte sensible de la moralitat | ||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
de tot l'ordre moral (el pràcticament condicionat) | de tot l'ordre moral (el pràcticament condicionat) | ||
| − | 1.1 El'' bé suprem'': el totalment incondicionat de la raó pràctica | + | 1.1. El ''bé suprem'': el totalment incondicionat de la raó pràctica |
Els seus elements són: la moralitat i la felicitat | Els seus elements són: la moralitat i la felicitat | ||
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
La segona de les Críticas de Kant, publicada a Riga, (1785), precedida, el mateix any, de la Fonamentació de la metafísica dels costums, amb la qual guarda una relació molt estreta. S'estructura de manera semblant a la Crítica de la raó pura. Igual que aquesta, es divideix en dues parts: «Doctrina dels elements de la raó pràctica» i «Mètode de la raó pràctica». La primera part conté també una «Analítica» i una «Dialèctica». L'Analítica es divideix en «Analítica dels principis» i en «Analítica dels conceptes», canviant l'ordre seguit en la Crítica de la raó pura, perquè, en l'ordre moral, primer convé parlar dels principis (imperatiu categòric) i després del que és «bo» o «dolent». La raó pràctica, és a dir, la voluntat que es determina per la raó, estableix entre ella i els objectes morals (absolutament posats per ella mateixa) un sentiment moral de respecte. La segona part tracta de com la voluntat, que es mou normalment per motius subjectius, se sotmet en la pràctica a la llei objectiva que li proposa la raó.
El conjunt d'obres de Kant sobre moral es completa amb Metafísica dels costums (1797).
Esquema de la Crítica de la raó pràctica
A. Doctrina dels elements de la raó pràctica
1. Analítica: La moralitat brolla de la llibertat autònoma i
autolegisladora de l'home.
1.1. Els principis de la moralitat:
- La voluntat només es determina a si mateixa mitjançant el principi formal de l'«imperatiu categòric»
- La consciència d'aquesta llei és el «fet moral»
- Un altre principi fundaria una moral «heterónoma»
1.2. Els objectes de la raó pràctica:
Els únics objectes són el «ben» i el «mal» moral, però tals objectes només existeixen per l'absolutament bo: la voluntat humana determinada a obrar per deure.
1.3. El mòbil de la raó pràctica:
El sentiment moral, o respecte per la llei moral, és l'únic aspecte sensible de la moralitat
2. Dialèctica: Accés a «coses en si» com incondicionat
de tot l'ordre moral (el pràcticament condicionat)
1.1. El bé suprem: el totalment incondicionat de la raó pràctica
Els seus elements són: la moralitat i la felicitat
Antinomia de la raó pràctica
Primacia de la raó pràctica respecte de la teòrica
Postulats de la raó pràctica:
llibertat, immortalitat i existència de Déu, pressupostos,amb valor pràctic.
La raó pràctica els pensa com a objectes noümènics, l'existència dels quals exigeix el fet moral.
B. Metodologia de la raó pràctica.