Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua»
De Wikisofia
m (bot: - dividu|individu]]. Veure: + dividu|individu]]. Vegeu:) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Antigament, l'idioma que parlava una nació. A partir del segle XIX i, sobretot, del XX, es comença a definir de manera més rigorosa la llengua com un [[sistema|sistema]] particular amb les seves pròpies estructures, que suposa la realització de la capacitat pròpia de tot ésser humà d'expressar-se i comunicar. [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]] oposa la llengua a la [[parla]] i defineix a la primera com un sistema gramatical implícit, comú a tots els parlants ([[Recurs:Cita de Saussure|veg. citació]]), un [[codi|codi]] social i independent de l'[[individu|individu]]. | Antigament, l'idioma que parlava una nació. A partir del segle XIX i, sobretot, del XX, es comença a definir de manera més rigorosa la llengua com un [[sistema|sistema]] particular amb les seves pròpies estructures, que suposa la realització de la capacitat pròpia de tot ésser humà d'expressar-se i comunicar. [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]] oposa la llengua a la [[parla]] i defineix a la primera com un sistema gramatical implícit, comú a tots els parlants ([[Recurs:Cita de Saussure|veg. citació]]), un [[codi|codi]] social i independent de l'[[individu|individu]]. | ||
| − | + | Vegeu: [[llengua i parla|llengua i parla]], [[llenguatge|llenguatge]], [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:47, 17 maig 2018
Antigament, l'idioma que parlava una nació. A partir del segle XIX i, sobretot, del XX, es comença a definir de manera més rigorosa la llengua com un sistema particular amb les seves pròpies estructures, que suposa la realització de la capacitat pròpia de tot ésser humà d'expressar-se i comunicar. Saussure oposa la llengua a la parla i defineix a la primera com un sistema gramatical implícit, comú a tots els parlants (veg. citació), un codi social i independent de l'individu.
Vegeu: llengua i parla, llenguatge, filosofia del llenguatge.