Diferència entre revisions de la pàgina «Evolució cultural»
De Wikisofia
m (bot: -modus de producció +mode de producció) |
m (bot: - producció|mode de + producció|modes de) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Canvi gradual de la [[cultura|cultura]] humana des dels seus orígens. Ara bé, ja que no és possible determinar un únic origen de les diverses formes culturals, aquest terme és molt ambigu, i en la mesura en què pogués pressuposar un desenvolupament ordenat i dirigit, mancaria d'autèntica base racional. No obstant això, tenint en compte aquesta ambigüitat, aquesta noció forma part de la teoria de la història i de la filosofia de la cultura. En aquest sentit, s'han establert unes etapes bàsiques marcades per canvis revolucionaris, com el pas del nomadisme al sedentarisme de l'anomenada revolució neolítica, o el de la societat agrària i manufacturera a la industrial i tecnificada. Aquest canvi ha estat molt diferent, tant en la rapidesa com en la direcció, en les diverses societats humanes i ha comportat transmutacions de les formes de vida, productes tècnics i artístics, institucions, etc. Algunes teories, com el marxisme, per exemple, han intentat establir els mecanismes i les lleis de l'evolució cultural. [[Autor:Marx, Karl|Marx]] la interpretava com a fruit dels canvis en els [[mode de producció| | + | Canvi gradual de la [[cultura|cultura]] humana des dels seus orígens. Ara bé, ja que no és possible determinar un únic origen de les diverses formes culturals, aquest terme és molt ambigu, i en la mesura en què pogués pressuposar un desenvolupament ordenat i dirigit, mancaria d'autèntica base racional. No obstant això, tenint en compte aquesta ambigüitat, aquesta noció forma part de la teoria de la història i de la filosofia de la cultura. En aquest sentit, s'han establert unes etapes bàsiques marcades per canvis revolucionaris, com el pas del nomadisme al sedentarisme de l'anomenada revolució neolítica, o el de la societat agrària i manufacturera a la industrial i tecnificada. Aquest canvi ha estat molt diferent, tant en la rapidesa com en la direcció, en les diverses societats humanes i ha comportat transmutacions de les formes de vida, productes tècnics i artístics, institucions, etc. Algunes teories, com el marxisme, per exemple, han intentat establir els mecanismes i les lleis de l'evolució cultural. [[Autor:Marx, Karl|Marx]] la interpretava com a fruit dels canvis en els [[mode de producció|modes de producció]] que impliquen els subsegüents canvis [[ideologia|ideològics]] i culturals. En l'àmbit de l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]], l'evolució cultural és el tema d'estudi dels [[etnologia|etnòlegs]] de l'escola de l'[[evolucionisme i neoevolucionisme cultural|evolucionisme cultural]]. |
Una interpretació ideològica del [[darwinisme|darwinisme]] biològic aplicat a la societat va engendrar l'anomenat [[darwinisme social|darwinisme social]], que va ser un intent de justificar les desigualtats socials partint d'uns suposats fonaments biològics. | Una interpretació ideològica del [[darwinisme|darwinisme]] biològic aplicat a la societat va engendrar l'anomenat [[darwinisme social|darwinisme social]], que va ser un intent de justificar les desigualtats socials partint d'uns suposats fonaments biològics. | ||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
No obstant això, el mateix Richard Dawkins, creador del primer esbós de la teoria dels mems, assenyala que: | No obstant això, el mateix Richard Dawkins, creador del primer esbós de la teoria dels mems, assenyala que: | ||
| − | :«Si som primmirats i puristes en l'ús de les paraules, la "evolució" cultural no és evolució de cap manera, encara que pot haver-hi | + | :«Si som primmirats i puristes en l'ús de les paraules, la "evolució" cultural no és evolució de cap manera, encara que pot haver-hi prou en comú entre ambdues per a justificar alguna comparació dels seus principis» |
: | : | ||
:______________________________________________________________________ | :______________________________________________________________________ | ||
Revisió de 18:45, 5 gen 2018
Canvi gradual de la cultura humana des dels seus orígens. Ara bé, ja que no és possible determinar un únic origen de les diverses formes culturals, aquest terme és molt ambigu, i en la mesura en què pogués pressuposar un desenvolupament ordenat i dirigit, mancaria d'autèntica base racional. No obstant això, tenint en compte aquesta ambigüitat, aquesta noció forma part de la teoria de la història i de la filosofia de la cultura. En aquest sentit, s'han establert unes etapes bàsiques marcades per canvis revolucionaris, com el pas del nomadisme al sedentarisme de l'anomenada revolució neolítica, o el de la societat agrària i manufacturera a la industrial i tecnificada. Aquest canvi ha estat molt diferent, tant en la rapidesa com en la direcció, en les diverses societats humanes i ha comportat transmutacions de les formes de vida, productes tècnics i artístics, institucions, etc. Algunes teories, com el marxisme, per exemple, han intentat establir els mecanismes i les lleis de l'evolució cultural. Marx la interpretava com a fruit dels canvis en els modes de producció que impliquen els subsegüents canvis ideològics i culturals. En l'àmbit de l'antropologia cultural, l'evolució cultural és el tema d'estudi dels etnòlegs de l'escola de l'evolucionisme cultural.
Una interpretació ideològica del darwinisme biològic aplicat a la societat va engendrar l'anomenat darwinisme social, que va ser un intent de justificar les desigualtats socials partint d'uns suposats fonaments biològics.
Actualment, i a partir dels desenvolupaments de la sociobiologia i de la moderna genètica, s'estudia el fenomen de l'evolució cultural (i de la transmissió cultural) com un aspecte més de tot procés evolutiu: veure mem.
No obstant això, el mateix Richard Dawkins, creador del primer esbós de la teoria dels mems, assenyala que:
- «Si som primmirats i puristes en l'ús de les paraules, la "evolució" cultural no és evolució de cap manera, encara que pot haver-hi prou en comú entre ambdues per a justificar alguna comparació dels seus principis»
- ______________________________________________________________________
- Richard Dawkins, El rellotger cec.