Diferència entre revisions de la pàgina «Dasein»
De Wikisofia
m (bot: - al que li + al qual li) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Image:heidegg3.gif|thumb]] | [[Image:heidegg3.gif|thumb]] | ||
| − | Terme alemany, que [[Autor:Heidegger, Martin|Martin Heidegger]] utilitza com a concepte fonamental a'' Ser i temps'' (1927), i que es tradueix com a «existència», «realitat humana» o, més comunament, en | + | Terme alemany, que [[Autor:Heidegger, Martin|Martin Heidegger]] utilitza com a concepte fonamental a'' Ser i temps'' (1927), i que es tradueix com a «existència», «realitat humana» o, més comunament, en català com «ser aquí». |
| − | En l'[[ontologia fonamental|''ontologia fonamental'']] de Heidegger, el ''ser-aquí ''és l'ens privilegiat a qui es dirigeix la pregunta per l'ésser, així com qui formula la pregunta. És privilegiat perquè al seu caràcter [[òntic|òntic]] uneix un caràcter [[ontològic|ontològic]], perquè es tracta d'aquell ens al qual li és essencial una comprensió del seu propi ser, en el sentit que la seva relació amb els altres ens implica una certa manera d'entendre en què consisteix el ser en general. Que Heidegger afirmi que el ''ser-aquí ''«som en cada cas nosaltres» podria portar a pensar en una tendència psicològica o antropològica de la seva filosofia. No obstant això, posa l'autor gran insistència a desmarcar-se de tals discursos, en la mesura en què consideren a l'home precisament en tant que un ens del | + | En l'[[ontologia fonamental|''ontologia fonamental'']] de Heidegger, el ''ser-aquí ''és l'ens privilegiat a qui es dirigeix la pregunta per l'ésser, així com qui formula la pregunta. És privilegiat perquè al seu caràcter [[òntic|òntic]] uneix un caràcter [[ontològic|ontològic]], perquè es tracta d'aquell ens al qual li és essencial una comprensió del seu propi ser, en el sentit que la seva relació amb els altres ens implica una certa manera d'entendre en què consisteix el ser en general. Que Heidegger afirmi que el ''ser-aquí ''«som en cada cas nosaltres» podria portar a pensar en una tendència psicològica o antropològica de la seva filosofia. No obstant això, posa l'autor gran insistència a desmarcar-se de tals discursos, en la mesura en què consideren a l'home precisament en tant que un ens del qual es prediquen propietats, i no paren esment al seu caràcter ontològic, que és el que es vol remarcar amb el terme ''ser-aquí, ''evitant acudir a nocions més tradicionals com les de «subjecte» o «individu». |
Una vegada establert ''a qui'' es dirigeix la pregunta per l'ésser, s'intentarà escometre la formulació de la pregunta mateixa. Aquest és el paper que adquirirà l{{'}}''analítica del ser-aquí ''o ''analítica [[existenciari (Existenziall)|existenciària]]'', que tindrà per tret fonamental l'intentar apartar-se d'una anàlisi merament conceptual de la qüestió, típic de la metafísica tradicional. En efecte, Heidegger insisteix que l'objecte de la investigació serà el ''ser-aquí'' en la seva facticitat, no intervinguda per tant per conceptes teòrics. És per això que podem atribuir a l{{'}}''analítica'' ''del'' ''ser-aquí ''un caràcter [[fenomenologia|fenomenològic]]. | Una vegada establert ''a qui'' es dirigeix la pregunta per l'ésser, s'intentarà escometre la formulació de la pregunta mateixa. Aquest és el paper que adquirirà l{{'}}''analítica del ser-aquí ''o ''analítica [[existenciari (Existenziall)|existenciària]]'', que tindrà per tret fonamental l'intentar apartar-se d'una anàlisi merament conceptual de la qüestió, típic de la metafísica tradicional. En efecte, Heidegger insisteix que l'objecte de la investigació serà el ''ser-aquí'' en la seva facticitat, no intervinguda per tant per conceptes teòrics. És per això que podem atribuir a l{{'}}''analítica'' ''del'' ''ser-aquí ''un caràcter [[fenomenologia|fenomenològic]]. | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Els caràcters essencials que al llarg d'aquesta ''analítica'' es trobin (que es compilen en la noció de [[cura|''cura'']] pretendran precisament trobar l'àmbit en què es desenvolupa l'existència del ''ser-aquí ''i, per tant, l'àmbit en què haurà de respondre's a la pregunta per l'ésser, que resultarà ser el de la [[temporalitat|''temporalitat'']]''.'' ([[Recurs:Heidegger: l'analítica temporal-existenciària del ser aquí.|veg. text 1]] i [[Recurs:Heidegger: la mort i el ser aquí.|text 2]]). | Els caràcters essencials que al llarg d'aquesta ''analítica'' es trobin (que es compilen en la noció de [[cura|''cura'']] pretendran precisament trobar l'àmbit en què es desenvolupa l'existència del ''ser-aquí ''i, per tant, l'àmbit en què haurà de respondre's a la pregunta per l'ésser, que resultarà ser el de la [[temporalitat|''temporalitat'']]''.'' ([[Recurs:Heidegger: l'analítica temporal-existenciària del ser aquí.|veg. text 1]] i [[Recurs:Heidegger: la mort i el ser aquí.|text 2]]). | ||
| + | Vegeu [[Filosofia_de_l'existència|filosofia de l'existència]]. | ||
{{So|So=Dasein.ogg}} | {{So|So=Dasein.ogg}} | ||
Revisió de 16:32, 30 set 2018
Terme alemany, que Martin Heidegger utilitza com a concepte fonamental a Ser i temps (1927), i que es tradueix com a «existència», «realitat humana» o, més comunament, en català com «ser aquí».
En l'ontologia fonamental de Heidegger, el ser-aquí és l'ens privilegiat a qui es dirigeix la pregunta per l'ésser, així com qui formula la pregunta. És privilegiat perquè al seu caràcter òntic uneix un caràcter ontològic, perquè es tracta d'aquell ens al qual li és essencial una comprensió del seu propi ser, en el sentit que la seva relació amb els altres ens implica una certa manera d'entendre en què consisteix el ser en general. Que Heidegger afirmi que el ser-aquí «som en cada cas nosaltres» podria portar a pensar en una tendència psicològica o antropològica de la seva filosofia. No obstant això, posa l'autor gran insistència a desmarcar-se de tals discursos, en la mesura en què consideren a l'home precisament en tant que un ens del qual es prediquen propietats, i no paren esment al seu caràcter ontològic, que és el que es vol remarcar amb el terme ser-aquí, evitant acudir a nocions més tradicionals com les de «subjecte» o «individu».
Una vegada establert a qui es dirigeix la pregunta per l'ésser, s'intentarà escometre la formulació de la pregunta mateixa. Aquest és el paper que adquirirà l'analítica del ser-aquí o analítica existenciària, que tindrà per tret fonamental l'intentar apartar-se d'una anàlisi merament conceptual de la qüestió, típic de la metafísica tradicional. En efecte, Heidegger insisteix que l'objecte de la investigació serà el ser-aquí en la seva facticitat, no intervinguda per tant per conceptes teòrics. És per això que podem atribuir a l'analítica del ser-aquí un caràcter fenomenològic.
Els caràcters essencials que al llarg d'aquesta analítica es trobin (que es compilen en la noció de cura pretendran precisament trobar l'àmbit en què es desenvolupa l'existència del ser-aquí i, per tant, l'àmbit en què haurà de respondre's a la pregunta per l'ésser, que resultarà ser el de la temporalitat. (veg. text 1 i text 2).
Vegeu filosofia de l'existència.