Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Antítesi»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del grec ἀντίθεσις, ''antíthesis'', oposició) Segundo moment de la dialèctica que, precedit de la tesi...».)
 
m (bot: - Hegel ho considera + Hegel el considera)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
(del grec ἀντίθεσις, ''antíthesis'', oposició) Segundo [[dialèctica, moments de la|moment de la dialèctica]] que, precedit de la tesi i seguit de la [[síntesi|síntesi,]] constitueix el procés de transformació en tres fases successives de la [[idea|idea,]] segons [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Apareix en aquest sentit per vegada primera en [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]. És el moment de la [[negació|negació]] de la tesi. Hegel ho considera el moment de l'exteriorització de la idea, i de l'escissió, això és, de la manifestació de les [[contradicció|contradiccions]].
+
(del grec ἀντίθεσις, ''antíthesis'', oposició) Segundo [[dialèctica, moments de la|moment de la dialèctica]] que, precedit de la tesi i seguit de la [[síntesi|síntesi,]] constitueix el procés de transformació en tres fases successives de la [[idea|idea,]] segons [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Apareix en aquest sentit per primera vegada en [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]. És el moment de la [[negació|negació]] de la tesi. Hegel el considera el moment de l'exteriorització de la idea, i de l'escissió, és a dir, de la manifestació de les [[contradicció|contradiccions]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:00, 21 ago 2018


(del grec ἀντίθεσις, antíthesis, oposició) Segundo moment de la dialèctica que, precedit de la tesi i seguit de la síntesi, constitueix el procés de transformació en tres fases successives de la idea, segons Hegel. Apareix en aquest sentit per primera vegada en Fichte. És el moment de la negació de la tesi. Hegel el considera el moment de l'exteriorització de la idea, i de l'escissió, és a dir, de la manifestació de les contradiccions.