Característiques definitòries

 Conjunt de trets, característiques i propietats d'un objecte, que indueixen al parlant a aplicar-li una determinada paraula i no altra. Són les que justifiquen l'ús que fem de les paraules, configurant el criteri d'aplicació d'aquestes. En la descripció d'una cosa o objecte, podem enumerar totes les característiques observables, o la major part d'elles; en aquest cas, quedaran probablement incloses també les característiques no definitòries, que poden definir-se com a fets concomitants o accidentals, però la presència dels quals o absència no mou al parlant a emprar, o no, per a anomenar l'objecte, determinada paraula amb preferència a una altra. El conjunt de característiques definitòries constitueix el significat d'una paraula, de manera que, a partir d'elles, poden construir-se definicions intensives per enumeració de les característiques o pel recurs, tan usual, del gènere i la diferència.

Veg. exemple ↓

Un «cercle» (definiendum) és «una figura plana, els punts de la qual equidisten d'un altre anomenat centre» (definiens). El definiens enumera les característiques definitòries d'aquesta figura geomètrica, però omet, per exemple, que aquest cercle tingui una figura geomètrica inscrita o tingui una determinada grandària. Això és simplement una característica que ni ens mou a l'ocupació de la paraula «cercle» ni ens ho impedeix.

Un «riu» és «un cabal d'aigua que flueix»; el definiens enumera característiques definitòries, decisives a l'hora d'emprar la paraula. Però no ho és, per exemple, que el cabal sigui abundant. És un fet normalment relacionat amb l'interès per regar o pescar, però no amb la definició de «riu».

Vegeu significat, accident.