Diferència entre revisions de la pàgina «Goclenius, Rodolfo»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
m (bot: - ogia|«psicologia»]] ho introdueix cap + ogia|«psicologia»]] l'introdueix cap) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>( pròpiament en alemany ''Rudolph Göckel'', en la seva forma llatina ''Rudolph Goclenius'' )</small> | <small>( pròpiament en alemany ''Rudolph Göckel'', en la seva forma llatina ''Rudolph Goclenius'' )</small> | ||
| − | Forma llatina renaixentista del nom de Rudolph Göckel, filòsof alemany, nascut a Korbach. Va ensenyar a la universitat de Marburg, i va ser un difusor de l'[[aristotelisme|aristotelisme]], amb marcades influències, sobretot en [[lògica|lògica]], de Pierre de la Ramée, o [[Autor:Petrus_Ramus|Petrus Ramus]]. Se li atribueix l'ús filosòfic per vegada | + | Forma llatina renaixentista del nom de Rudolph Göckel, filòsof alemany, nascut a Korbach. Va ensenyar a la universitat de Marburg, i va ser un difusor de l'[[aristotelisme|aristotelisme]], amb marcades influències, sobretot en [[lògica|lògica]], de Pierre de la Ramée, o [[Autor:Petrus_Ramus|Petrus Ramus]]. Se li atribueix l'ús filosòfic per primera vegada del terme [[psicologia|«psicologia»]] i la introducció d'una variant del [[sorites|sorites]], anomenat ''gocleniano''. ([[Recurs:Cita de M. Cohen i E. Nagel 4|veg. exemple]]). |
| − | El terme [[psicologia|«psicologia»]] | + | El terme [[psicologia|«psicologia»]] l'introdueix cap a 1590, amb l'obra ''Ψυχολογία hoc est d'hominis perfectione, animo et in primis ortu huius commentationes ac disputationes quorundam theologorum et philosophorum nostrae aetatis ''[Psicologia, és a dir, comentaris i tractats de teòlegs i filòsofs del nostre temps sobre la perfecció de l'home i del seu ànim, i sobretot de l'origen d'aquest]. |
| − | Introdueix també per vegada | + | Introdueix també per primera vegada el terme [[ontologia|ontologia]] en la seva obra ''Lexicon philosophicum, quo tanquam clau philosophiae fores aperiuntur'' de l'any 1613, on afirma que l'ontologia és la filosofia de l'ens. |
| − | De vegades se l'anomena Rodolfo Goclenio (o Rudolph Goclenius) "l'antic" per evitar la confusió amb el seu fill Rodolfo Goclenio "el jove" (1572-1621), deixeble de [[Autor:Paracels|Paracels]] i professor de medicina en Marburg. | + | De vegades se l'anomena Rodolfo Goclenio (o Rudolph Goclenius) "l'antic" per a evitar la confusió amb el seu fill Rodolfo Goclenio "el jove" (1572-1621), deixeble de [[Autor:Paracels|Paracels]] i professor de medicina en Marburg. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Goclenius.jpg | |Imatge=Goclenius.jpg | ||
Revisió de 17:33, 22 set 2018
Avís: El títol a mostrar «Rodolfo Goclenio» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Goclenius, Rodolfo».
( pròpiament en alemany Rudolph Göckel, en la seva forma llatina Rudolph Goclenius )
Forma llatina renaixentista del nom de Rudolph Göckel, filòsof alemany, nascut a Korbach. Va ensenyar a la universitat de Marburg, i va ser un difusor de l'aristotelisme, amb marcades influències, sobretot en lògica, de Pierre de la Ramée, o Petrus Ramus. Se li atribueix l'ús filosòfic per primera vegada del terme «psicologia» i la introducció d'una variant del sorites, anomenat gocleniano. (veg. exemple).
El terme «psicologia» l'introdueix cap a 1590, amb l'obra Ψυχολογία hoc est d'hominis perfectione, animo et in primis ortu huius commentationes ac disputationes quorundam theologorum et philosophorum nostrae aetatis [Psicologia, és a dir, comentaris i tractats de teòlegs i filòsofs del nostre temps sobre la perfecció de l'home i del seu ànim, i sobretot de l'origen d'aquest].
Introdueix també per primera vegada el terme ontologia en la seva obra Lexicon philosophicum, quo tanquam clau philosophiae fores aperiuntur de l'any 1613, on afirma que l'ontologia és la filosofia de l'ens.
De vegades se l'anomena Rodolfo Goclenio (o Rudolph Goclenius) "l'antic" per a evitar la confusió amb el seu fill Rodolfo Goclenio "el jove" (1572-1621), deixeble de Paracels i professor de medicina en Marburg.