Diferència entre revisions de la pàgina «Presciència»
De Wikisofia
m (bot: - circumstàncies adverses però que, de no intervenir aquestes, + circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes,) |
m (bot: - humana. Veure [[optimisme|optimis + humana. Vegeu [[optimisme|optimis) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''praescientia'')</small> | <small>(del llatí ''praescientia'')</small> | ||
| − | Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a [[Déu|Déu]] . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter [[eternitat|etern]] i [[omnisciència|omniscient]]. Aquest concepte [[teologia|teològic]] va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del [[mal, el (problema del)|mal]] i de la [[predestinació|predestinació]]. Per afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que | + | Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a [[Déu|Déu]] . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter [[eternitat|etern]] i [[omnisciència|omniscient]]. Aquest concepte [[teologia|teològic]] va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del [[mal, el (problema del)|mal]] i de la [[predestinació|predestinació]]. Per a afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sostenia que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot el que ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ''ciència mitjana'' o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana. |
| − | + | Vegeu [[optimisme|optimisme]], [[predestinació|predestinació]] i [[teodicea|teodicea]]. | |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 22:48, 17 maig 2018
(del llatí praescientia)
Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a Déu . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter etern i omniscient. Aquest concepte teològic va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del mal i de la predestinació. Per a afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sostenia que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot el que ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ciència mitjana o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana.
Vegeu optimisme, predestinació i teodicea.