Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ideòlegs»

De Wikisofia

m (bot: - d' «ideologia»; + d'«ideologia»;)
m (bot: - però la seva veus + però les seves veus)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En l'actualitat, es diuen així els inspiradors dels punts doctrinals o de les línies fonamentals d'una [[ideologia|ideologia]] particular. Històricament, són els [[idéologues, els|''idéologues'']] francesos, de l'època de la Il·lustració, els qui, inspirant-se en els empiristes anglesos i sobretot en [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], eren partidaris de la institució d'una «ciència de les idees», a la qual el més significat d'ells, [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|A.L.C. Destutt de Tracy]], va donar el nom d'«ideologia»; aquesta ciència havia de ser la base de totes les altres i es basava en l'anàlisi de les [[sensació|sensacions]] i de les [[idea|idees]]. Van impartir els seus ensenyaments en la Segona Classe de l'Institut National de París (al que també habia pertangut Napoleó Bonaparte), van desenvolupar programes d'educació per a les escoles universitàries, i van defensar, a més, de forma moderada, les idees de la revolució i els ideals dels enciclopedistes il·lustrats. Les seves crítiques en el terreny polític van induir a Napoleó Bonaparte, en 1803, a clausurar el Consell d'Instrucció Pública i l'Acadèmia de Ciències Morales, que agrupava a molts d'ells: Destutt de Tracy, [[Autor:Cabanis, Pierre-Jean Georges|Cabanis]], Lacunal, Garat, i uns altres. Van influir en les idees socials de [[Autor:Fourier, Charles|Fourier]] i [[Autor:Saint-Simon, comte de|Saint Simon]], però la seva veus van quedar ofegades per les dels [[espiritualisme|espiritualistes]] i tradicionalistes francesos.
+
En l'actualitat, es diuen així els inspiradors dels punts doctrinals o de les línies fonamentals d'una [[ideologia|ideologia]] particular. Històricament, són els [[idéologues, els|''idéologues'']] francesos, de l'època de la Il·lustració, els qui, inspirant-se en els empiristes anglesos i sobretot en [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], eren partidaris de la institució d'una «ciència de les idees», a la qual el més significat d'ells, [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|A.L.C. Destutt de Tracy]], va donar el nom d'«ideologia»; aquesta ciència havia de ser la base de totes les altres i es basava en l'anàlisi de les [[sensació|sensacions]] i de les [[idea|idees]]. Van impartir els seus ensenyaments en la Segona Classe de l'Institut National de París (al que també habia pertangut Napoleó Bonaparte), van desenvolupar programes d'educació per a les escoles universitàries, i van defensar, a més, de forma moderada, les idees de la revolució i els ideals dels enciclopedistes il·lustrats. Les seves crítiques en el terreny polític van induir a Napoleó Bonaparte, en 1803, a clausurar el Consell d'Instrucció Pública i l'Acadèmia de Ciències Morales, que agrupava a molts d'ells: Destutt de Tracy, [[Autor:Cabanis, Pierre-Jean Georges|Cabanis]], Lacunal, Garat, i uns altres. Van influir en les idees socials de [[Autor:Fourier, Charles|Fourier]] i [[Autor:Saint-Simon, comte de|Saint Simon]], però les seves veus van quedar ofegades per les dels [[espiritualisme|espiritualistes]] i tradicionalistes francesos.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 14:36, 29 ago 2017

En l'actualitat, es diuen així els inspiradors dels punts doctrinals o de les línies fonamentals d'una ideologia particular. Històricament, són els idéologues francesos, de l'època de la Il·lustració, els qui, inspirant-se en els empiristes anglesos i sobretot en Condillac, eren partidaris de la institució d'una «ciència de les idees», a la qual el més significat d'ells, A.L.C. Destutt de Tracy, va donar el nom d'«ideologia»; aquesta ciència havia de ser la base de totes les altres i es basava en l'anàlisi de les sensacions i de les idees. Van impartir els seus ensenyaments en la Segona Classe de l'Institut National de París (al que també habia pertangut Napoleó Bonaparte), van desenvolupar programes d'educació per a les escoles universitàries, i van defensar, a més, de forma moderada, les idees de la revolució i els ideals dels enciclopedistes il·lustrats. Les seves crítiques en el terreny polític van induir a Napoleó Bonaparte, en 1803, a clausurar el Consell d'Instrucció Pública i l'Acadèmia de Ciències Morales, que agrupava a molts d'ells: Destutt de Tracy, Cabanis, Lacunal, Garat, i uns altres. Van influir en les idees socials de Fourier i Saint Simon, però les seves veus van quedar ofegades per les dels espiritualistes i tradicionalistes francesos.