Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Cosmos»

De Wikisofia

m (bot: - Buenos Aires1957, sobre tot cap. II : + Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II:)
m (bot: - 31-59.) Veure [[cosmogonia|cosmog + 31-59.) Vegeu [[cosmogonia|cosmog)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::ϰόσμος]],'' kósmos'', món, l'ordenat i adornat, en oposició al [[caos|caos]])</small>
 
<small>(del grec [[Grec::ϰόσμος]],'' kósmos'', món, l'ordenat i adornat, en oposició al [[caos|caos]])</small>
  
Terme que la filosofia grega, ja des dels [[pitagorisme|pitagòrics]], aplica a la realitat, o al [[món|món]], com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «[[univers|univers]]». [[Autor:Koyré, Alexandre|A. Koyré]] distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veure A. Koyré, ''Del mundo cerrado al universo infinito'', Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)
+
Terme que la filosofia grega, ja des dels [[pitagorisme|pitagòrics]], aplica a la realitat, o al [[món|món]], com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «[[univers|univers]]». [[Autor:Koyré, Alexandre|A. Koyré]] distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, ''Del mundo cerrado al universo infinito'', Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)
  
Veure [[cosmogonia|cosmogonia]], [[cosmologia|cosmologia]].
+
Vegeu [[cosmogonia|cosmogonia]], [[cosmologia|cosmologia]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 22:34, 17 maig 2018

(del grec ϰόσμος, kósmos, món, l'ordenat i adornat, en oposició al caos)

Terme que la filosofia grega, ja des dels pitagòrics, aplica a la realitat, o al món, com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el neoplatonisme i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «univers». A. Koyré distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, Del mundo cerrado al universo infinito, Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)

Vegeu cosmogonia, cosmologia.