Diferència entre revisions de la pàgina «James, William: verificació de les idees»
De Wikisofia
m (bot: -el procés de verificar-se, el seu +el procés de verificar-se, la seva) |
(correcció completa) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=James, William: verificació de les idees|Idioma=Espanyol}} | |
verificació de les idees | verificació de les idees | ||
| − | La veritat d'una idea no és una propietat estancada inherent a ella La veritat ''esdevé '' | + | La veritat d'una idea no és una propietat estancada inherent a ella. La veritat ''esdevé'' una idea. ''Arriba a ser'' certa, ''es fa'' certa pels esdeveniments. La seva veritat ''és'', en efecte, un procés, un succés, a saber: el procés de verificar-se, la seva ''verificació''. La seva validesa és el procés de la seva ''validació''. |
| − | + | ¿Però quin és el significat pragmàtic de les paraules verificació i validació? Insistim altra vegada en què signifiquen determinades conseqüències pràctiques de la idea verificada i validada. És difícil trobar una frase que caracteritzi aquestes conseqüències millor que la fórmula corrent de l'adequació; aquestes conseqüències són exactament el que tenim en la ment quan diem que les nostres idees concorden amb la realitat. Ens guien, mitjançant els actes i les altres idees que susciten, a altres sectors de l'experiència amb els quals sentim —estant aquest sentiment entre les nostres possibilitats— que concorden les idees originals, les connexions i transicions arriben a nosaltres fil per randa de manera progressiva, harmoniosa i satisfactòria. Aquesta funció d'orientació agradable és la que denominem verificació d'una idea. | |
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Pragmatisme'', Aguilar, Buenos Aires 1973, p. 157-158.|Títol=Pragmatisme|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:20, 15 oct 2017
verificació de les idees
La veritat d'una idea no és una propietat estancada inherent a ella. La veritat esdevé una idea. Arriba a ser certa, es fa certa pels esdeveniments. La seva veritat és, en efecte, un procés, un succés, a saber: el procés de verificar-se, la seva verificació. La seva validesa és el procés de la seva validació.
¿Però quin és el significat pragmàtic de les paraules verificació i validació? Insistim altra vegada en què signifiquen determinades conseqüències pràctiques de la idea verificada i validada. És difícil trobar una frase que caracteritzi aquestes conseqüències millor que la fórmula corrent de l'adequació; aquestes conseqüències són exactament el que tenim en la ment quan diem que les nostres idees concorden amb la realitat. Ens guien, mitjançant els actes i les altres idees que susciten, a altres sectors de l'experiència amb els quals sentim —estant aquest sentiment entre les nostres possibilitats— que concorden les idees originals, les connexions i transicions arriben a nosaltres fil per randa de manera progressiva, harmoniosa i satisfactòria. Aquesta funció d'orientació agradable és la que denominem verificació d'una idea.
| Pragmatisme, Aguilar, Buenos Aires 1973, p. 157-158. |
Original en castellà
verificación de las ideas
La verdad de una idea no es una propiedad estancada inherente a ella La verdad acontece a una idea. Llega a ser cierta, se hace cierta por los acontecimientos. Su verdad es, en efecto, un proceso, un suceso, a saber: el proceso de verificarse, su veri-ficación. Su validez es el proceso de su valid-ación.
Pero, ¿cuál es el significado pragmático de las palabras verificación y validación? Insistimos otra vez en que significan determinadas consecuencias prácticas de la idea verificada y validada. Es difícil hallar una frase que caracterice estas consecuencias mejor que la fórmula corriente de la adecuación, siendo exactamente estas consecuencias lo que tenemos en la mente cuando decimos que nuestras ideas concuerdan con la realidad. Nos guían, mediante los actos y las demás ideas que suscitan, a otros sectores de la experiencia con los que sentimos –estando este sentimiento entre nuestras posibilidades– que concuerdan las ideas originales, las conexiones y transiciones llegan a nosotros punto por punto de modo progresivo, armonioso y satisfactorio. Esta función de orientación agradable es la que denominamos verificación de una idea.