Exemplarisme

(del llatí exemplar, exemple, model, arquetip)

La doctrina de Plató sobre que les idees, o les formes, són paradigmes, arquetips o models de les coses sensibles, existents separadament (veg. citació), i que actuen com a causes exemplars. En l'edat mitjana, el filòsof escolàstic Bonaventura de Bagnoregio desenvolupa una metafísica exemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta Agustí d'Hipona, qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el Logos, o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser creat i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la naturalesa, que és ombra del Creador, mentre que les coses són els seus vestigis, o petjades, i l'home, la seva imatge.