Diferència entre revisions de la pàgina «Exemplarisme»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''exemplar'', exemple, model, arquetip)</small> | <small>(del llatí ''exemplar'', exemple, model, arquetip)</small> | ||
− | La doctrina de [[Autor:Plató|Plató]] sobre que les [[Autor:Plató|idees]], o les formes, són [[paradigma|paradigmes]], [[arquetip|arquetips]] o models de les coses sensibles, existents separadament ([[Recurs:cita Plató 6|veg. citació]]). En l' | + | La doctrina de [[Autor:Plató|Plató]] sobre que les [[Autor:Plató|idees]], o les formes, són [[paradigma|paradigmes]], [[arquetip|arquetips]] o models de les coses sensibles, existents separadament ([[Recurs:cita Plató 6|veg. citació]]), i que actuen com a [[causa exemplar|causes exemplars]]. En l'edat mitjana, el filòsof escolàstic [[Autor:Bonaventura, sant|Bonaventura de Bagnoregio]] desenvolupa una [[metafísica|metafísica]] exemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el [[logos|Logos]], o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser [[Creació|creat]] i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la [[naturalesa|naturalesa]], que és ''ombra ''del Creador, mentre que les coses són els seus ''vestigis'', o petjades, i l'home, la seva ''imatge''. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 21:55, 26 set 2018
(del llatí exemplar, exemple, model, arquetip)
La doctrina de Plató sobre que les idees, o les formes, són paradigmes, arquetips o models de les coses sensibles, existents separadament (veg. citació), i que actuen com a causes exemplars. En l'edat mitjana, el filòsof escolàstic Bonaventura de Bagnoregio desenvolupa una metafísica exemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta Agustí d'Hipona, qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el Logos, o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser creat i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la naturalesa, que és ombra del Creador, mentre que les coses són els seus vestigis, o petjades, i l'home, la seva imatge.