Totalitat

(del llatí, totus, tot, sencer)

El tot o la idea de globalitat que tanca la noció d'un conjunt integrat d'elements o parts, que no s'interpreta com una simple addició d'aquests. A aquesta noció s'aplica el principi que «un tot és més que la simple summa de les seves parts», és a dir, que les propietats del tot no són la suma de les propietats de les parts. En aquest sentit Ernst Mach sostenia, per exemple, en Anàlisi de les sensacions (1886, 1906),que una melodia és independent de les notes que la componen. S'objecta a la noció de totalitat que es tracta d'un concepte vague, nebuloso, metafísic o idealista. Però ho usa la teoria general de sistemes, que es presenta com una disciplina lògic-matemàtica i formal aplicable a diverses ciències empíriques, en les quals sistema es defineix com a «conjunt d'elements en interacció» (veg. citació), definició assumible per la noció de totalitat. El concepte és especialment útil en les ciències que s'ocupen de sistemes biològics, o organismes, i per a la interpretació de molts fenòmens psíquics, especialment, els de la percepció. Ho utilitzen Driesch en biologia, Dilthey i Krueger en psicologia, Ludwig von Bertalanffy, en la teoria general dels sistemes i, en psicologia, els autors de la Gestalt. És noció fonamental per a tot tipus d'holisme.