Diferència entre revisions de la pàgina «Andreas-Salomé, Lou»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: - com ho tracta + com el tracta) |
||
| (Hi ha 11 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Andreas-Salomé | |Cognom=Andreas-Salomé | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsofa i escriptora russa, nascuda a Sant Petersburg. Va completar la seva educació secundària, rebuda en el col·legi luterà de Sant Pere, a Sant Petersburg, amb estudis de literatura clàssica i filosofia, duts a terme en forma privada sota l'orientació d'Hendrik Gillot, un culte pastor protestant holandès. La relació intel·lectual i sentimental a un temps i el posterior trencament | + | Filòsofa i escriptora russa, nascuda a Sant Petersburg. Va completar la seva educació secundària, rebuda en el col·legi luterà de Sant Pere, a Sant Petersburg, amb estudis de literatura clàssica i filosofia, duts a terme en forma privada sota l'orientació d'Hendrik Gillot, un culte pastor protestant holandès. La relació intel·lectual i sentimental a un temps i el seu posterior trencament, davant la proposta de matrimoni del pastor, va deixar una profunda petjada en l'ànim de Lou (que explicava, llavors, amb disset anys); va perdre la fe religiosa i va tenir sentiments confusos en les seves relacions amb els altres. Se'n va anar a Zuric a estudiar teologia i història de l'art, però la seva feble salut la va portar en viatge de repòs a Itàlia, on allotjada, a Roma, a la casa de Malwida von Meysenburg, una intel·lectual liberal, va entrar en relació amb moltes personalitats cèlebres, entre elles, Paul Rée (1850-1901), un jove filòsof [[positivisme|positivista]] que deixaria finalment la filosofia per a dedicar-se a la medicina i, sobretot, [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Friedrich Nietzsche]]. L'amistat de Lou amb Rée i Nietzsche va despertar una enorme rivalitat entre tots dos, així com gelosia en la germana de Nietsche, Elisabeth; Lou va trencar definitivament amb Nietzsche ([[Recurs:Chamberlain:_el_comiat_de_Lou_Andreas-Salome|vegeu el text]]), a qui admirava més com a filòsof que com a home, en proposar-li aquest el matrimoni, i va respondre anant-se'n a Berlín a viure amb Rée. De fet, no obstant això, es va casar amb el professor de llengües orientals, Friedrich Carl Andrea, de qui prendria el cognom, i amb qui romandria unida en matrimoni, possiblement cast, durant quaranta-tres anys, malgrat les seves nombroses i diverses amistats i aventures amoroses. A partir d'aquest moment, comença la seva labor com a escriptora i crítica d'art i literatura, i es relaciona amb noves personalitats, entre elles, Arno Holz, August Strindberg, Frank Wedekind i l'escriptora Marie von Ebner-Eschenbach. Més tard, coneix en Munic al jove poeta austríac Rainer Maria Rilke (1875-1926), i inicia amb ell una intensa relació intel·lectual i amorosa i, en dos viatges a Rússia, en companyia de Rilke, coneix a Pasternak i a [[Autor:Tolstoi, Leo Nikolaievich, comte de|Tolstoi]]. |
| − | Lou Andreas-Salomé deu,en bona part, la seva fama a aquestes relacions intel·lectuals i sentimentals amb grans personatges de l'època, que van veure en ella a la seva musa, la seva amiga o la seva amant. Però l'acostament a [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] i a la seva obra, en 1911, en ocasió del congrés de la Societat Internacional de la psicoanàlisi, a Weimar, li dóna a Lou l'oportunitat de recórrer a la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] per aprofundir teòricament en les qüestions -enllaçant-les amb la teoria de l'[[inconscient|inconscient]]- que havien estat sempre objecte del seu interès: l'amor, l'art i la religió, i a les quals havia dedicat les seves principals obres fins a aquest moment; especialment, ''A la recerca de Déu ''(1885), ''Fenitschka ''(1894), ''Reflexions sobre el problema de l'amor'' (1900), i alguns assajos de crítica teatral i literària. ''L'erotisme,'' obra psicològica que va escriure a instàncies de [[Autor:Buber, Martin|Martin Buber]] (1878-1965), representa el pas intermedi entre la seva primera època i l'última. | + | Lou Andreas-Salomé deu,en bona part, la seva fama a aquestes relacions intel·lectuals i sentimentals amb grans personatges de l'època, que van veure en ella a la seva musa, la seva amiga o la seva amant. Però l'acostament a [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] i a la seva obra, en 1911, en ocasió del congrés de la Societat Internacional de la psicoanàlisi, a Weimar, li dóna a Lou l'oportunitat de recórrer a la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] per a aprofundir teòricament en les qüestions -enllaçant-les amb la teoria de l'[[inconscient|inconscient]]- que havien estat sempre objecte del seu interès: l'amor, l'art i la religió, i a les quals havia dedicat les seves principals obres fins a aquest moment; especialment, ''A la recerca de Déu ''(1885), ''Fenitschka ''(1894), ''Reflexions sobre el problema de l'amor'' (1900), i alguns assajos de crítica teatral i literària. ''L'erotisme,'' obra psicològica que va escriure a instàncies de [[Autor:Buber, Martin|Martin Buber]] (1878-1965), representa el pas intermedi entre la seva primera època i l'última. |
| − | Segueix els cursos de Freud sobre psicoanàlisi i, després, els d'[[Autor:Adler, Alfred|Adler]]. En el seu assaig, ''El tipus fèmina'', publicat en la revista «Imago», en 1914, inicia l'exposició del que serà la seva aportació més original a la teoria psicoanalítica: el [[narcisisme|narcisisme]] femení, al que atribueix característiques que li distingeixen del narcisisme tal com | + | Segueix els cursos de Freud sobre psicoanàlisi i, després, els d'[[Autor:Adler, Alfred|Adler]]. En el seu assaig, ''El tipus fèmina'', publicat en la revista «Imago», en 1914, inicia l'exposició del que serà la seva aportació més original a la teoria psicoanalítica: el [[narcisisme|narcisisme]] femení, al que atribueix característiques que li distingeixen del narcisisme tal com el tracta Freud. Dedica també estudis a la [[subjectivitat|subjectivitat]] humana, en la seva doble manera de ser viscuda, com a home i com a dona, i reclama pel femení un paper decisiu i propi en el procés cultural de la humanitat; el conjunt d'aquestes i altres idees sobre sexualitat i maternitat no basten, no obstant això, per a inscriure a Lou Andreas-Salomé als catàlegs del [[feminisme|feminisme]]. |
En ''La meva gratitud cap a Freud'' (1931), efectua un balanç dels seus treballs sobre psicoanàlisi realitzats durant vint anys. ''Mirada retrospectiva: compendi d'alguns records de la vida, ''es va publicar com a obra pòstuma en 1951. | En ''La meva gratitud cap a Freud'' (1931), efectua un balanç dels seus treballs sobre psicoanàlisi realitzats durant vint anys. ''Mirada retrospectiva: compendi d'alguns records de la vida, ''es va publicar com a obra pòstuma en 1951. | ||
| Línia 71: | Línia 71: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Munic |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
| Línia 101: | Línia 101: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Zuric |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió de 14:18, 3 nov 2018
Avís: El títol a mostrar «Lou Andreas-Salomé» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Andreas-Salomé, Lou».
Filòsofa i escriptora russa, nascuda a Sant Petersburg. Va completar la seva educació secundària, rebuda en el col·legi luterà de Sant Pere, a Sant Petersburg, amb estudis de literatura clàssica i filosofia, duts a terme en forma privada sota l'orientació d'Hendrik Gillot, un culte pastor protestant holandès. La relació intel·lectual i sentimental a un temps i el seu posterior trencament, davant la proposta de matrimoni del pastor, va deixar una profunda petjada en l'ànim de Lou (que explicava, llavors, amb disset anys); va perdre la fe religiosa i va tenir sentiments confusos en les seves relacions amb els altres. Se'n va anar a Zuric a estudiar teologia i història de l'art, però la seva feble salut la va portar en viatge de repòs a Itàlia, on allotjada, a Roma, a la casa de Malwida von Meysenburg, una intel·lectual liberal, va entrar en relació amb moltes personalitats cèlebres, entre elles, Paul Rée (1850-1901), un jove filòsof positivista que deixaria finalment la filosofia per a dedicar-se a la medicina i, sobretot, Friedrich Nietzsche. L'amistat de Lou amb Rée i Nietzsche va despertar una enorme rivalitat entre tots dos, així com gelosia en la germana de Nietsche, Elisabeth; Lou va trencar definitivament amb Nietzsche (vegeu el text), a qui admirava més com a filòsof que com a home, en proposar-li aquest el matrimoni, i va respondre anant-se'n a Berlín a viure amb Rée. De fet, no obstant això, es va casar amb el professor de llengües orientals, Friedrich Carl Andrea, de qui prendria el cognom, i amb qui romandria unida en matrimoni, possiblement cast, durant quaranta-tres anys, malgrat les seves nombroses i diverses amistats i aventures amoroses. A partir d'aquest moment, comença la seva labor com a escriptora i crítica d'art i literatura, i es relaciona amb noves personalitats, entre elles, Arno Holz, August Strindberg, Frank Wedekind i l'escriptora Marie von Ebner-Eschenbach. Més tard, coneix en Munic al jove poeta austríac Rainer Maria Rilke (1875-1926), i inicia amb ell una intensa relació intel·lectual i amorosa i, en dos viatges a Rússia, en companyia de Rilke, coneix a Pasternak i a Tolstoi.
Lou Andreas-Salomé deu,en bona part, la seva fama a aquestes relacions intel·lectuals i sentimentals amb grans personatges de l'època, que van veure en ella a la seva musa, la seva amiga o la seva amant. Però l'acostament a Freud i a la seva obra, en 1911, en ocasió del congrés de la Societat Internacional de la psicoanàlisi, a Weimar, li dóna a Lou l'oportunitat de recórrer a la psicoanàlisi per a aprofundir teòricament en les qüestions -enllaçant-les amb la teoria de l'inconscient- que havien estat sempre objecte del seu interès: l'amor, l'art i la religió, i a les quals havia dedicat les seves principals obres fins a aquest moment; especialment, A la recerca de Déu (1885), Fenitschka (1894), Reflexions sobre el problema de l'amor (1900), i alguns assajos de crítica teatral i literària. L'erotisme, obra psicològica que va escriure a instàncies de Martin Buber (1878-1965), representa el pas intermedi entre la seva primera època i l'última.
Segueix els cursos de Freud sobre psicoanàlisi i, després, els d'Adler. En el seu assaig, El tipus fèmina, publicat en la revista «Imago», en 1914, inicia l'exposició del que serà la seva aportació més original a la teoria psicoanalítica: el narcisisme femení, al que atribueix característiques que li distingeixen del narcisisme tal com el tracta Freud. Dedica també estudis a la subjectivitat humana, en la seva doble manera de ser viscuda, com a home i com a dona, i reclama pel femení un paper decisiu i propi en el procés cultural de la humanitat; el conjunt d'aquestes i altres idees sobre sexualitat i maternitat no basten, no obstant això, per a inscriure a Lou Andreas-Salomé als catàlegs del feminisme.
En La meva gratitud cap a Freud (1931), efectua un balanç dels seus treballs sobre psicoanàlisi realitzats durant vint anys. Mirada retrospectiva: compendi d'alguns records de la vida, es va publicar com a obra pòstuma en 1951.