Diferència entre revisions de la pàgina «Romerales, I.: objeccions a l'eternitat divina»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - temps, la qual cosa un ser omniscient + temps, el que un ésser omniscient) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
'''b)''' l'atemporalitat és incompatible amb les accions divines en el temps. | '''b)''' l'atemporalitat és incompatible amb les accions divines en el temps. | ||
− | Vegem la primera. Una sèrie de filòsofs afirma que si un ser omniscient coneix totes les proposicions veritables, llavors, atès que algunes proposicions | + | Vegem la primera. Una sèrie de filòsofs afirma que si un ser omniscient coneix totes les proposicions veritables, llavors, atès que algunes proposicions –en particular les expressades per oracions que contenen elements indéxicos temporals com a temps verbals o paraules com «ara»– varien la seva veritat al llarg del temps, el que un ésser omniscient sap varia al llarg del temps; per això, un ser omniscient ha de variar amb el temps. Així Prior (1962) ha afirmat que si Déu fos atemporal només podria tenir coneixement de les veritats en si mateixes atemporals; i Pike (1970) que encara que Déu pugui tenir coneixements temporals, no pot expressar-los temporalment. [...] |
Hi ha una objecció més decisiva contra l'atemporalitat. Wolterstorff (1975) ha afirmat que el Déu bíblic és un Déu que respon als homes en la història, «Déu el Redemptor no pot ser un Déu etern. Això és així perquè Déu el Redemptor és un Déu que ''canvia''». Les accions de Déu ocorren clarament en el temps, particularment l'Encarnació. Un Déu que reacciona davant les accions humanes, que respon a les oracions, que planifica o recorda, realitza actes innegablement temporals. En la mateixa vena, [...] Swinburne (1977) afirma que un ''ser atemporal ''no pot ser una persona. [...] | Hi ha una objecció més decisiva contra l'atemporalitat. Wolterstorff (1975) ha afirmat que el Déu bíblic és un Déu que respon als homes en la història, «Déu el Redemptor no pot ser un Déu etern. Això és així perquè Déu el Redemptor és un Déu que ''canvia''». Les accions de Déu ocorren clarament en el temps, particularment l'Encarnació. Un Déu que reacciona davant les accions humanes, que respon a les oracions, que planifica o recorda, realitza actes innegablement temporals. En la mateixa vena, [...] Swinburne (1977) afirma que un ''ser atemporal ''no pot ser una persona. [...] | ||
− | A fi de preservar la immutabilitat d'un Déu que, com el bíblic, obra en el temps i la història, sant Tomàs va afirmar que les seves decisions estan preses des de tota l'eternitat, de manera que no implica canvi algun de voluntat. Quant a com | + | A fi de preservar la immutabilitat d'un Déu que, com el bíblic, obra en el temps i la història, sant Tomàs va afirmar que les seves decisions estan preses des de tota l'eternitat, de manera que no implica canvi algun de voluntat. Quant a com pot tal ser produir efectes en el temps, sant Tomàs va afirmar que mentre la causa és la seva acció eterna, l'efecte pot ser temporal. [...] |
{{Ref|Ref=''Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'',Trotta, Madrid 1994, p. 572-574.|Títol=Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'',Trotta, Madrid 1994, p. 572-574.|Títol=Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 09:23, 25 nov 2018
Hi ha dos grups fonamentals d'objeccions:
a) l'atemporalitat (o la immutabilitat) és incompatible amb l'omnisciència, i
b) l'atemporalitat és incompatible amb les accions divines en el temps.
Vegem la primera. Una sèrie de filòsofs afirma que si un ser omniscient coneix totes les proposicions veritables, llavors, atès que algunes proposicions –en particular les expressades per oracions que contenen elements indéxicos temporals com a temps verbals o paraules com «ara»– varien la seva veritat al llarg del temps, el que un ésser omniscient sap varia al llarg del temps; per això, un ser omniscient ha de variar amb el temps. Així Prior (1962) ha afirmat que si Déu fos atemporal només podria tenir coneixement de les veritats en si mateixes atemporals; i Pike (1970) que encara que Déu pugui tenir coneixements temporals, no pot expressar-los temporalment. [...]
Hi ha una objecció més decisiva contra l'atemporalitat. Wolterstorff (1975) ha afirmat que el Déu bíblic és un Déu que respon als homes en la història, «Déu el Redemptor no pot ser un Déu etern. Això és així perquè Déu el Redemptor és un Déu que canvia». Les accions de Déu ocorren clarament en el temps, particularment l'Encarnació. Un Déu que reacciona davant les accions humanes, que respon a les oracions, que planifica o recorda, realitza actes innegablement temporals. En la mateixa vena, [...] Swinburne (1977) afirma que un ser atemporal no pot ser una persona. [...]
A fi de preservar la immutabilitat d'un Déu que, com el bíblic, obra en el temps i la història, sant Tomàs va afirmar que les seves decisions estan preses des de tota l'eternitat, de manera que no implica canvi algun de voluntat. Quant a com pot tal ser produir efectes en el temps, sant Tomàs va afirmar que mentre la causa és la seva acció eterna, l'efecte pot ser temporal. [...]
Philosophical Theology, en M. Fraijó (ed.), Filosofía de la religión. Estudios y textos,Trotta, Madrid 1994, p. 572-574. |
Original en castellà
Hay dos grupos fundamentales de objeciones:
a) la atemporalidad (o la inmutabilidad) es incompatible con la omnisciencia, y
b) la atemporalidad es incompatible con las acciones divinas en el tiempo.
Veamos la primera. Una serie de filósofos afirma que si un ser omnisciente conoce todas las proposiciones verdaderas, entonces, dado que algunas proposiciones –en particular las expresadas por oraciones que contienen elementos indéxicos temporales como tiempos verbales o palabras como «ahora»– varían su verdad a lo largo del tiempo, lo que un ser omnisciente sabe varía a lo largo del tiempo; por ello, un ser omnisciente tiene que variar con el tiempo. Así Prior (1962) ha afirmado que si Dios fuese atemporal sólo podría tener conocimiento de las verdades en sí mismas atemporales; y Pike (1970) que aunque Dios pueda tener conocimientos temporales, no puede expresarlos temporalmente. [...]
Hay una objeción más decisiva contra la atemporalidad. Wolterstorff (1975) ha afirmado que el Dios bíblico es un Dios que responde a los hombres en la historia, «Dios el Redentor no puede ser un Dios eterno. Esto es así porque Dios el Redentor es un Dios que cambia». Las acciones de Dios ocurren claramente en el tiempo, particularmente la Encarnación. Un Dios que reacciona ante las acciones humanas, que responde a las oraciones, que planifica o recuerda, realiza actos innegablemente temporales. En la misma vena, [...] Swinburne (1977) afirma que un ser atemporal no puede ser una persona. [...]
A fin de preservar la inmutabilidad de un Dios que, como el bíblico, obra en el tiempo y la historia, santo Tomás afirmó que sus decisiones están tomadas desde toda la eternidad, de modo que no implica cambio alguno de voluntad. En cuanto a cómo puede tal ser producir efectos en el tiempo, santo Tomás afirmó que mientras la causa es su acción eterna, el efecto puede ser temporal. [...]