Recurs:Rocher, Guy: el sistema d'acció social

L'acció social presenta totes les característiques d'un veritable sistema, susceptible de ser analitzat com a tal. En l'acció social, en efecte, cal trobar els principals elements constitutius d'un sistema:

1) Unes unitats o parts, que no són les persones individuals, sinó, o bé els actes socials duts a terme per aquestes persones, és a dir, uns actes orientats normativament; o bé els actors, és a dir, les persones considerades, no com a individus, sinó en les seves relacions amb altres [...].

2) Uns factors d'organització o d'estructuració de les unitats del sistema. Ens referim als models, als rols i a les sancions, en la virtut de les quals les unitats es vinculen entre si, es conjuguen per a formar el conjunt de la col·lectivitat o de l'acció comuna.

3) L'estructuració de les unitats s'afirma en particular per la seva interdependència: cada actor compleix el seu rol en funció de les expectatives dels altres, en funció també dels restants rols que comporta la col·lectivitat i en funció de la manera d'exercir-los els altres; els actes socials duts a terme pels actors se succeeixen els uns als altres d'acord amb les noves expectatives que de cadascun fa néixer, amb les respostes que aporta o suggereix, amb les frustracions o les gratificacions que procura, etc.

4) Finalment, d'aquesta organització i d'aquesta interdependència resulta una espècie d'equilibri d'intercanvi, de complementarietat, d'interacció; però un equilibri que evoluciona i canvia incessantment, subjecte a un temps a les forces de la interdependència i a les de l'espontaneïtat dels actors. En resum, i per parlar amb propietat, un equilibri dinàmic.

Introducción a la sociología general, Herder, Barcelona 1979, p. 66.

---

Original en castellà

La acción social presenta todas las características de un verdadero sistema, susceptible de ser analizado en cuanto tal. En la acción social, en efecto, cabe encontrar los principales elementos constitutivos de un sistema:

1) Unas unidades o partes, que no son las personas individuales, sino, o bien los actos sociales llevados a cabo por esas personas, es decir, unos actos orientados normativamente; o bien los actores, es decir, las personas consideradas, no en tanto que individuos, sino en sus relaciones con otras [...].

2) Unos factores de organización o de estructuración de las unidades del sistema. Nos referimos a los modelos, a los roles y a las sanciones, en cuya virtud las unidades se vinculan entre sí, se conjugan para formar el conjunto de la colectividad o de la acción común.

3) La estructuración de las unidades se afirma en particular por su interdependencia: cada actor cumple su rol en función de las expectativas de los demás, en función también de los restantes roles que comporta la colectividad y en función de la manera de desempeñarlos los otros; los actos sociales llevados a cabo por los actores se suceden los unos a los otros de acuerdo con las nuevas expectativas que de cada uno hace nacer, con las respuestas que aporta o sugiere, con las frustraciones o las gratificaciones que procura, etc.

4) Finalmente, de esta organización y de esa interdependencia resulta una especie de equilibrio de intercambio, de complementariedad, de interacción; pero un equilibrio que evoluciona y cambia incesantemente, sujeto a un tiempo a las fuerzas de la interdependencia y a las de la espontaneidad de los actores. En resumen, y para hablar con propiedad, un equilibrio dinámico.