Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: essencialisme metodològic»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{PendentRev}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase |
| + | |Nom=Popper: essencialisme metodològic | ||
| + | |Idioma=Español | ||
| + | }}L'escola de pensadors que em proposo anomenar ''essencialistes metodològics'' va ser fundada per Aristòtil, qui ensenyava que la investigació científica ha de penetrar fins a l'essència de les coses per a poder explicar-les. Els essencialistes metodològics s'inclinen a formular les preguntes científiques en termes com: «què és matèria?» o «què és força?» o «què és justícia?», i creuen que una resposta penetrant a aquestes preguntes, que reveli el significat real o essencial d'aquests termes i, per tant, la naturalesa real o veritable de les essències denotades per ells, és almenys un indispensable requisit previ de la investigació científica, si no la seva principal tasca. | ||
| + | {{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid 1973, p. 42.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}} | ||
| + | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:45, 11 nov 2017
L'escola de pensadors que em proposo anomenar essencialistes metodològics va ser fundada per Aristòtil, qui ensenyava que la investigació científica ha de penetrar fins a l'essència de les coses per a poder explicar-les. Els essencialistes metodològics s'inclinen a formular les preguntes científiques en termes com: «què és matèria?» o «què és força?» o «què és justícia?», i creuen que una resposta penetrant a aquestes preguntes, que reveli el significat real o essencial d'aquests termes i, per tant, la naturalesa real o veritable de les essències denotades per ells, és almenys un indispensable requisit previ de la investigació científica, si no la seva principal tasca.
| La miseria del historicismo, Alianza, Madrid 1973, p. 42. |
Original en castellà
La escuela de pensadores que me propongo llamar esencialistas metodológicos fue fundada por Aristóteles, quien enseñaba que la investigación científica tiene que penetrar hasta la esencia de las cosas para poder explicarlas. Los esencialistas metodológicos se inclinan a formular las preguntas científicas en términos como: «¿qué es materia?» o «¿qué es fuerza?» o «¿qué es justicia?», y creen que una respuesta penetrante a estas preguntas, que revele el significado real o esencial de esos términos y, por consiguiente, la naturaleza real o verdadera de las esencias denotadas por ellos, es por lo menos un indispensable requisito previo de la investigación científica, si no su principal tarea.