Diferència entre revisions de la pàgina «Pascal: les raons del cor»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - és menester que + és necessari que) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Cor, instint, principis. | Cor, instint, principis. | ||
| − | Coneixem la veritat no només per la raó, sinó àdhuc pel cor; d'aquesta segona manera és com coneixem els primers principis, i és en va que el raonament, que aquí no té part, intenti combatre'ls [...] Perquè el coneixement dels primers principis, com que hi ha espai, temps, moviment, nombres és tan ferm com cap dels quals els nostres raonaments ens donen. Sobre aquests coneixements del cor i de l'instint és | + | Coneixem la veritat no només per la raó, sinó àdhuc pel cor; d'aquesta segona manera és com coneixem els primers principis, i és en va que el raonament, que aquí no té part, intenti combatre'ls [...] Perquè el coneixement dels primers principis, com que hi ha espai, temps, moviment, nombres és tan ferm com cap dels quals els nostres raonaments ens donen. Sobre aquests coneixements del cor i de l'instint és necessari que es recolzi la raó, i que en ells fon tot el seu discurs. [...] Els principis se senten, les proposicions es conclouen; i tot amb certitud, encara que per diferents camins. I és tan inútil i tan ridícul que la raó demani al cor proves dels seus primers principis, per a voler consentir en ells, com seria ridícul que el cor demanés a la raó un sentiment de totes les proposicions que ella demostra, per a voler acceptar-les. |
{{Ref|Ref=''Pensamientos'', 474-479 (Orbis, Barcelona 1984, p. 162-163).|Títol=Pensamientos|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Pensamientos'', 474-479 (Orbis, Barcelona 1984, p. 162-163).|Títol=Pensamientos|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 09:27, 25 nov 2018
Tot el nostre raonament es redueix a cedir al sentiment. [...] El cor té les seves raons que la raó no coneix; se sap això en mil coses. [...]
Cor, instint, principis.
Coneixem la veritat no només per la raó, sinó àdhuc pel cor; d'aquesta segona manera és com coneixem els primers principis, i és en va que el raonament, que aquí no té part, intenti combatre'ls [...] Perquè el coneixement dels primers principis, com que hi ha espai, temps, moviment, nombres és tan ferm com cap dels quals els nostres raonaments ens donen. Sobre aquests coneixements del cor i de l'instint és necessari que es recolzi la raó, i que en ells fon tot el seu discurs. [...] Els principis se senten, les proposicions es conclouen; i tot amb certitud, encara que per diferents camins. I és tan inútil i tan ridícul que la raó demani al cor proves dels seus primers principis, per a voler consentir en ells, com seria ridícul que el cor demanés a la raó un sentiment de totes les proposicions que ella demostra, per a voler acceptar-les.
| Pensamientos, 474-479 (Orbis, Barcelona 1984, p. 162-163). |
Original en castellà
Todo nuestro razonamiento se reduce a ceder al sentimiento. [...] El corazón tiene sus razones que la razón no conoce; se sabe esto en mil cosas. [...]
Corazón, instinto, principios.
Conocemos la verdad no sólo por la razón, sino aun por el corazón; de este segundo modo es como conocemos los primeros principios, y es en vano que el razonamiento, que ahí no tiene parte, intente combatirlos [...] Porque el conocimiento de los primeros principios, como que hay espacio, tiempo, movimiento, números es tan firme como ninguno de los que nuestros razonamientos nos dan. Sobre estos conocimientos del corazón y del instinto es menester que se apoye la razón, y que en ellos funde todo su discurso. [...] Los principios se sienten, las proposiciones se concluyen; y todo con certidumbre, aunque por diferentes caminos. Y es tan inútil y tan ridículo que la razón pida al corazón pruebas de sus primeros principios, para querer consentir en ellos, como sería ridículo que el corazón pidiese a la razón un sentimiento de todas las proposiciones que ella demuestra, para querer aceptarlas.