Diferència entre revisions de la pàgina «Kuhn: un experiment crucial de Galileu»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - planeta ho aproxima a + planeta l'aproxima a) |
||
(Hi ha 6 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kuhn: un experiment crucial de Galileu|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kuhn: un experiment crucial de Galileu|Idioma=Español}} | ||
− | Van ser molts altres les dades en favor del copernicanisme extrets de les observacions telescòpiques, però només les observacions de Venus aporten una prova | + | Van ser molts altres les dades en favor del copernicanisme extrets de les observacions telescòpiques, però només les observacions de Venus aporten una prova prou directa de la correcta fonamentació de la proposta de Copèrnic com perquè ens ocupem aquí d'ella. El mateix Copèrnic en el capítol desè del Llibre Primer del ''De revolutionibus ''diu que, si fos observable detalladament, l'aspecte de Venus podria proporcionar-nos informació directa sobre la forma de la seva òrbita. En cas que Venus estigui fixat a un epicicle que es mou sobre un deferent centrat a la terra i, tal com s'indica en la figura 44''a'', la terra, el sol i el centre de l'epicicle estiguin alineats, un observador situat sobre la terra mai podria veure una altra cosa que una tallada, en fase creixent, del planeta. Per contra, si l'òrbita de Venus circumda al sol, tal com ve indicat en la figura 44''b'', un observador situat sobre la terra podrà veure un cicle gairebé complet de les fases de Venus i anàleg al de la lluna; solament no podria contemplar les fases properes a la «nova» i «plena», doncs en tals posicions Venus estaria massa prop del sol. És impossible distingir les diferents fases de Venus a simple vista, perquè l'ull només percep els planetes com a simples punts mancats de forma. El telescopi augmenta prou els planetes per a donar-los forma. Les variacions d'aquesta, tal com ens mostra la figura 44''c'', donen una prova irrefutable que Venus es desplaça al llarg d'una òrbita centrada en el sol. |
Línia 6: | Línia 6: | ||
− | '''FIGURA 44. | + | '''FIGURA 44. Les fases de Venus en el sistema ptolemàic (''a''), en el sistema copernicà (''b'') i tal com són vistes amb ajuda d'un telescopi d'escassa potència (''c''). En (''a'') un observador terrestre sempre estaria limitat a veure una prima mitja lluna de la cara il·luminada de Venus. En (''b'') podria veure gairebé tota la cara il·luminada de Venus en els instants immediatament anteriors i posteriors al pas del planeta per darrere del sol. En la part esquerra de (''c'') es mostra l'aspecte gairebé circular que presenta Venus quan comença a fer-se visible com a estel vespertí a partir d'observacions efectuades amb un telescopi de poca potència. Les restants observacions reproduïdes en (''c'') ens indiquen com decreix la mitja lluna de Venus al mateix temps que augmenten les seves dimensions aparents quan el moviment orbital del planeta l'aproxima a la terra.''' |
{{Ref|Ref=''La revolución copernicana'', Ariel, Barcelona 1981, p. 289-291.|Títol=La revolución copernicana|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La revolución copernicana'', Ariel, Barcelona 1981, p. 289-291.|Títol=La revolución copernicana|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 17:40, 22 set 2018
Van ser molts altres les dades en favor del copernicanisme extrets de les observacions telescòpiques, però només les observacions de Venus aporten una prova prou directa de la correcta fonamentació de la proposta de Copèrnic com perquè ens ocupem aquí d'ella. El mateix Copèrnic en el capítol desè del Llibre Primer del De revolutionibus diu que, si fos observable detalladament, l'aspecte de Venus podria proporcionar-nos informació directa sobre la forma de la seva òrbita. En cas que Venus estigui fixat a un epicicle que es mou sobre un deferent centrat a la terra i, tal com s'indica en la figura 44a, la terra, el sol i el centre de l'epicicle estiguin alineats, un observador situat sobre la terra mai podria veure una altra cosa que una tallada, en fase creixent, del planeta. Per contra, si l'òrbita de Venus circumda al sol, tal com ve indicat en la figura 44b, un observador situat sobre la terra podrà veure un cicle gairebé complet de les fases de Venus i anàleg al de la lluna; solament no podria contemplar les fases properes a la «nova» i «plena», doncs en tals posicions Venus estaria massa prop del sol. És impossible distingir les diferents fases de Venus a simple vista, perquè l'ull només percep els planetes com a simples punts mancats de forma. El telescopi augmenta prou els planetes per a donar-los forma. Les variacions d'aquesta, tal com ens mostra la figura 44c, donen una prova irrefutable que Venus es desplaça al llarg d'una òrbita centrada en el sol.
FIGURA 44. Les fases de Venus en el sistema ptolemàic (a), en el sistema copernicà (b) i tal com són vistes amb ajuda d'un telescopi d'escassa potència (c). En (a) un observador terrestre sempre estaria limitat a veure una prima mitja lluna de la cara il·luminada de Venus. En (b) podria veure gairebé tota la cara il·luminada de Venus en els instants immediatament anteriors i posteriors al pas del planeta per darrere del sol. En la part esquerra de (c) es mostra l'aspecte gairebé circular que presenta Venus quan comença a fer-se visible com a estel vespertí a partir d'observacions efectuades amb un telescopi de poca potència. Les restants observacions reproduïdes en (c) ens indiquen com decreix la mitja lluna de Venus al mateix temps que augmenten les seves dimensions aparents quan el moviment orbital del planeta l'aproxima a la terra.
La revolución copernicana, Ariel, Barcelona 1981, p. 289-291. |
Original en castellà
Fueron otros muchos los datos en favor del copernicanismo extraídos de las observaciones telescópicas, pero sólo las observaciones de Venus aportan una prueba suficientemente directa de la correcta fundamentaciónde la propuesta de Copérnico como para que nos ocupemos aquí de ella. El propio Copérnico en el capítulo décimo del Libro Primero del De revolutionibus dice que, si fuera observable en detalle, el aspecto de Venus podría proporcionarnos información directa sobre la forma de su órbita. En caso de que Venus esté fijado a un epiciclo que se mueve sobre un deferente centrado en la tierra y, tal como se indica en la figura 44a, la tierra, el sol y el centro del epiciclo estén alineados, un observador situado sobre la tierra jamás podría ver otra cosa que una tajada, en fase creciente, del planeta. Por el contrario, si la órbita de Venus circunda al sol, tal como viene indicado en la figura 44b, un observador situado sobre la tierra podrá ver un ciclo casi completo de las fases de Venus y análogo al de la luna; solamente no podría contemplar las fases próximas a la «nueva» y «llena», pues en tales posiciones Venus estaría demasiado cerca del sol. Es imposible distinguir las diferentes fases de Venus a simple vista, pues el ojo sólo percibe los planetas como simples puntos carentes de forma. El telescopio aumenta suficientemente los planetas como para darles forma. Las variaciones de ésta, tal como nos muestra la figura 44c, dan una prueba irrefutable de que Venus se desplaza a lo largo de una órbita centrada en el sol.
FIGURA 44.- Las fases de Venus en el sistema ptolemaico (a), en el sistema copernicano (b) y tal como son vistas con ayuda de un telescopio de escasa potencia (c). En (a) un observador terrestre siempre estaría limitado a ver una delgada media luna de la cara iluminada de Venus. En (b) podría ver casi toda la cara iluminada de Venus en los instantes inmediatamente anteriores y posteriores al paso del planeta por detrás del sol. En la parte izquierda de (c) se muestra el aspecto casi circular que presenta Venus cuando comienza a hacerse visible como estrella vespertina a partir de observaciones efectuadas con un telescopio de poca potencia. Las restantes observaciones reproducidas en (c) nos indican cómo decrece la media luna de Venus al tiempo que aumentan sus dimensiones aparentes cuando el movimiento orbital del planeta lo aproxima a la tierra.