Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Singer 2»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - si quan entitats + si en tant que entitats) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Singer 2|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Singer 2|Idioma=Español}} | ||
| − | Sembla estrany anomenar persona a un animal. Potser aquesta estranyesa no sigui més que un símptoma del nostre hàbit de mantenir una nítida separació entre la nostra i les altres espècies. En tot cas, podem evitar el que té d'estrany aquesta expressió, en la seva dimensió lingüística, si tornem a formular la pregunta d'acord amb la nostra definició de «persona». El que realment estem preguntant és si hi ha animals no humans que siguin éssers racionals i conscients de si | + | Sembla estrany anomenar persona a un animal. Potser aquesta estranyesa no sigui més que un símptoma del nostre hàbit de mantenir una nítida separació entre la nostra i les altres espècies. En tot cas, podem evitar el que té d'estrany aquesta expressió, en la seva dimensió lingüística, si tornem a formular la pregunta d'acord amb la nostra definició de «persona». El que realment estem preguntant és si hi ha animals no humans que siguin éssers racionals i conscients de si en tant que entitats separades, amb passat i futur. |
{{Ref|Ref=P. Singer,'' Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 121-122.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=P. Singer,'' Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 121-122.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:41, 18 oct 2017
Sembla estrany anomenar persona a un animal. Potser aquesta estranyesa no sigui més que un símptoma del nostre hàbit de mantenir una nítida separació entre la nostra i les altres espècies. En tot cas, podem evitar el que té d'estrany aquesta expressió, en la seva dimensió lingüística, si tornem a formular la pregunta d'acord amb la nostra definició de «persona». El que realment estem preguntant és si hi ha animals no humans que siguin éssers racionals i conscients de si en tant que entitats separades, amb passat i futur.
| P. Singer, Ética práctica, Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 121-122. |
Original en castellà
Parece extraño llamar persona a un animal. Quizás esta extrañeza no sea más que un síntoma de nuestro hábito de mantener una nítida separación entre la nuestra y las demás especies. En todo caso, podemos evitar lo que tiene de extraño esta expresión, en su dimensión lingüística, si volvemos a formular la pregunta de acuerdo con nuestra definición de «persona». Lo que realmente estamos preguntando es si hay animales no humanos que sean seres racionales y conscientes de sí en cuanto entidades separadas, con pasado y futuro.