Diferència entre revisions de la pàgina «Bakunin: l'anarquisme»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - o com ideal + o tal altre ideal) |
||
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bakunin: l'anarquisme|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bakunin: l'anarquisme|Idioma=Español}} | ||
− | Nosaltres, revolucionaris-anarquistes, defensors de l'educació del poble sencer, de l'emancipació i del desenvolupament més vast de la vida social, i per tant enemics de l'Estat i de tota estatització, en oposició a tots els metafísics, positivistes i a tots els | + | Nosaltres, revolucionaris-anarquistes, defensors de l'educació del poble sencer, de l'emancipació i del desenvolupament més vast de la vida social, i per tant enemics de l'Estat i de tota estatització, en oposició a tots els metafísics, positivistes i a tots els adoradors savis o profans de la deessa Ciència, afirmem que la vida natural i social precedeix sempre al pensament que no és més que una de les seves funcions, però mai el seu resultat; que es desenvolupa de la seva pròpia profunditat inesgotable per una sèrie de fets diferents i no de reflexos abstractes i que aquests últims, produïts sempre per ella, però no el contrari, indiquen només, com els pals kilométricos, la seva direcció i les diferents fases d'un desenvolupament propi i independent. |
− | D'acord amb aquesta convicció nosaltres no només no tenim la intenció o el menor desig d'imposar al nostre poble o a qualsevol altre poble tal o | + | D'acord amb aquesta convicció nosaltres no només no tenim la intenció o el menor desig d'imposar al nostre poble o a qualsevol altre poble tal o tal altre ideal d'organització social, llegit en els llibres o inventat per nosaltres mateixos, sinó que, convençuts que les masses del poble porten en si mateixes, en els seus instints més o menys desenvolupats per la història, en les seves necessitats quotidianes i en les seves aspiracions conscients o inconscients, tots els elements de la seva organització normal de l'avenir, busquem aquest ideal en el si mateix del poble; i com tot poder estatista, tot govern deu per la seva essència mateixa i per la seva situació al marge del poble i sobre ell, aspirar inevitablement a subordinar-ho a una organització i a finalitats que li són estranys, ens declarem enemics de tot poder governamental i estatista, enemics de tota organització estatista en general i considerem que el poble no podrà ser feliç i lliure més que quan, organitzant-se de baix a dalt per mitjà d'associacions independents i absolutament lliures i al marge de tota tutela oficial, però no al marge de les influències diferents i igualment lliures d'homes i de partits, creu ell mateix la seva pròpia vida. |
{{Ref|Ref=''Estatismo y anarquismo'', Orbis, Barcelona 1984, p.161-162.|Títol=Estatismo y anarquismo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Estatismo y anarquismo'', Orbis, Barcelona 1984, p.161-162.|Títol=Estatismo y anarquismo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 08:15, 7 feb 2018
Nosaltres, revolucionaris-anarquistes, defensors de l'educació del poble sencer, de l'emancipació i del desenvolupament més vast de la vida social, i per tant enemics de l'Estat i de tota estatització, en oposició a tots els metafísics, positivistes i a tots els adoradors savis o profans de la deessa Ciència, afirmem que la vida natural i social precedeix sempre al pensament que no és més que una de les seves funcions, però mai el seu resultat; que es desenvolupa de la seva pròpia profunditat inesgotable per una sèrie de fets diferents i no de reflexos abstractes i que aquests últims, produïts sempre per ella, però no el contrari, indiquen només, com els pals kilométricos, la seva direcció i les diferents fases d'un desenvolupament propi i independent.
D'acord amb aquesta convicció nosaltres no només no tenim la intenció o el menor desig d'imposar al nostre poble o a qualsevol altre poble tal o tal altre ideal d'organització social, llegit en els llibres o inventat per nosaltres mateixos, sinó que, convençuts que les masses del poble porten en si mateixes, en els seus instints més o menys desenvolupats per la història, en les seves necessitats quotidianes i en les seves aspiracions conscients o inconscients, tots els elements de la seva organització normal de l'avenir, busquem aquest ideal en el si mateix del poble; i com tot poder estatista, tot govern deu per la seva essència mateixa i per la seva situació al marge del poble i sobre ell, aspirar inevitablement a subordinar-ho a una organització i a finalitats que li són estranys, ens declarem enemics de tot poder governamental i estatista, enemics de tota organització estatista en general i considerem que el poble no podrà ser feliç i lliure més que quan, organitzant-se de baix a dalt per mitjà d'associacions independents i absolutament lliures i al marge de tota tutela oficial, però no al marge de les influències diferents i igualment lliures d'homes i de partits, creu ell mateix la seva pròpia vida.
Estatismo y anarquismo, Orbis, Barcelona 1984, p.161-162. |
Original en castellà
Nosotros, revolucionarios-anarquistas, defensores de la educación del pueblo entero, de la emancipación y del desenvolvimiento más vasto de la vida social, y por consiguiente enemigos del Estado y de toda estatización, en oposición a todos los metafísicos, positivistas y a todos los adoradores sabios o profanos de la diosa Ciencia, afirmamos que la vida natural y social precede siempre al pensamiento que no es más que una de sus funciones, pero nunca su resultado; que se desarrolla de su propia profundidad inagotable por una serie de hechos diferentes y no de reflejos abstractos y que estos últimos, producidos siempre por ella, pero no lo contrario, indican sólo, como los postes kilométricos, su dirección y las diferentes fases de un desenvolvimiento propio e independiente.
De acuerdo con esa convicción nosotros no sólo no tenemos la intención o el menor deseo de imponer a nuestro pueblo o a cualquier otro pueblo tal o cual ideal de organización social, leído en los libros o inventado por nosotros mismos, sino que, convencidos de que las masas del pueblo llevan en sí mismas, en sus instintos más o menos desarrollados por la historia, en sus necesidades cotidianas y en sus aspiraciones conscientes o inconscientes, todos los elementos de su organización normal del porvenir, buscamos ese ideal en el seno mismo del pueblo; y como todo poder estatista, todo gobierno debe por su esencia misma y por su situación al margen del pueblo y sobre él, aspirar inevitablemente a subordinarlo a una organización y a fines que le son extraños, nos declaramos enemigos de todo poder gubernamental y estatista, enemigos de toda organización estatista en general y consideramos que el pueblo no podrá ser feliz y libre más que cuando, organizándose de abajo a arriba por medio de asociaciones independientes y absolutamente libres y al margen de toda tutela oficial, pero no al margen de las influencias diferentes e igualmente libres de hombres y de partidos, cree él mismo su propia vida.