Diferència entre revisions de la pàgina «Calvinisme»
De Wikisofia
m (bot: -directa o indirectament +directament o indirecta) |
|||
(5 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:Calvino.jpg|thumb|Jean Cauvin (Calví)]] | [[File:Calvino.jpg|thumb|Jean Cauvin (Calví)]] | ||
− | El protestantisme, segons | + | El protestantisme, segons les idees [[Autor:Luter, Martí|luteranes]] de Calví (1509-1564) –Jean Calvin–, reformador protestant, nascut a Noyon, França, en el si d'una família catòlica. Després d'abraçar la fe protestant cap a 1534, se'n va anar a Ginebra, on va passar bona part de la seva vida. La seva obra fonamental'', Institutio Religionis Christianae ''[Institució de la religió cristiana] publicada en 1536, però revisada definitivament en 1559, conté les idees fonamentals del calvinisme, nom que van imposar els luterans, no Calví, que no sembla haver tingut inicialment la idea de fundar una religió i que, més tard, es va anomenar «Església presbiteriana». Algunes de les seves idees religioses fonamentals, bàsicament luteranes, incideixen directament o indirecta en qüestions tradicionalment filosòfiques: així, que l'home no és lliure en l'ordre moral, donada la corrupció original de la naturalesa humana, i que la salvació de l'home es deu a la [[predestinació|predestinació]]; davant ella, a l'home només li queda confiar a haver-hi estat triat exercint una vida digna d'acord amb aquesta esperança, ja que també la libèrrima elecció divina ha de respectar la coherència racional entre la salvació decretada i la vida ètica del triat. |
− | Amb el puritanisme calvinista i els [[valor|valors]] ètics amb | + | Amb el puritanisme calvinista i els [[valor|valors]] ètics amb què l'home creient ha d'impregnar la seva vida professional, ha relacionat [[Autor:Weber, Max|Max Weber]] l'aparició i desenvolupament del capitalisme modern, en ''L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme ''(1905). El calvinisme es va estendre ràpidament per Suïssa, França (els «hugonots»), Holanda, Anglaterra, Escòcia, Alemanya, els Estats Units i el Canadà. A Amèrica és conegut com a «església presbiteriana» i a Europa com a «església reformada». El [[pietisme|pietisme]] del s. XVIII coincideix amb molts dels seus plantejaments ètics i religiosos. |
Revisió de 02:11, 12 gen 2021
El protestantisme, segons les idees luteranes de Calví (1509-1564) –Jean Calvin–, reformador protestant, nascut a Noyon, França, en el si d'una família catòlica. Després d'abraçar la fe protestant cap a 1534, se'n va anar a Ginebra, on va passar bona part de la seva vida. La seva obra fonamental, Institutio Religionis Christianae [Institució de la religió cristiana] publicada en 1536, però revisada definitivament en 1559, conté les idees fonamentals del calvinisme, nom que van imposar els luterans, no Calví, que no sembla haver tingut inicialment la idea de fundar una religió i que, més tard, es va anomenar «Església presbiteriana». Algunes de les seves idees religioses fonamentals, bàsicament luteranes, incideixen directament o indirecta en qüestions tradicionalment filosòfiques: així, que l'home no és lliure en l'ordre moral, donada la corrupció original de la naturalesa humana, i que la salvació de l'home es deu a la predestinació; davant ella, a l'home només li queda confiar a haver-hi estat triat exercint una vida digna d'acord amb aquesta esperança, ja que també la libèrrima elecció divina ha de respectar la coherència racional entre la salvació decretada i la vida ètica del triat.
Amb el puritanisme calvinista i els valors ètics amb què l'home creient ha d'impregnar la seva vida professional, ha relacionat Max Weber l'aparició i desenvolupament del capitalisme modern, en L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1905). El calvinisme es va estendre ràpidament per Suïssa, França (els «hugonots»), Holanda, Anglaterra, Escòcia, Alemanya, els Estats Units i el Canadà. A Amèrica és conegut com a «església presbiteriana» i a Europa com a «església reformada». El pietisme del s. XVIII coincideix amb molts dels seus plantejaments ètics i religiosos.