Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arquelau»

De Wikisofia
 
(4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
−
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arquelau.|Idioma=Català}}
+
{{RecursWiki
−
'''Arquelau
+
|Tipus=Extractes d'obres
 +
}}
 +
{{RecursBase
 +
|Nom=Diògenes Laerci: Arquelau
 +
|Idioma=Català
 +
}}
  
−
'''[16] Arquelau, nascut a Atenes (o a Milet), fill d'Apol·lodor (segons d'altres, de Midó), fou deixeble d'Anaxà­goras i mestre de Sòcrates. Amb ell la filosofia de la natura passà per primera vegada de la Jònia a Atenes. Va rebre el motiu de Físic pel fet que amb ell termina la filosofia de la natura, puix que Sòcrates introduí l'ètica. Fins i tot sembla que personalment ja abordà l'ètica, car filosofà sobre la llei, la bellesa i la justícia; en rebre-la d'ell Sòcrates, la féu acréi­xer fins al <punt més elevat> i passà per fundador. Deia que les causes de la generació són dues: la calor i el fred; que els éssers vivents es generen del llot; que la justícia i l'indecorós existeixen, però no per natura, sinó per con­venció."
+
'''Arquelau'''
  
−
[17] Heus ací la seva doctrina. Quan es fon l'aigua, diu, per efecte de la calor, bon punt es cohesiona en el < centre per efecte> del foc, produeix la terra; bon punt s'escam­pa al seu voltant, genera l'aire; és per això que la terra és subjectada per l'aire, i l'aire pel foc que l'envolta. Sosté que els éssers vivents s'originen de la terra ja calenta que fa brotar, com si fos un aliment, un llot semblant a llet. D'aquesta mateixa manera produí els homes.
+
[16] Arquelau, nascut a Atenes (o a Milet), fill d’Apol·lodor (segons d’altres, de Midó), fou deixeble d’Anaxàgoras i mestre de Sòcrates. Amb ell la filosofia de la natura  passà per primera vegada de la Jònia a Atenes. Va rebre el motiu de Físic pel fet que amb ell termina la filosofia de la natura, puix que Sòcrates introduí l’ètica. Fins i tot sembla que personalment ja abordà l’ètica, car filosofà sobre la llei, la bellesa i la justícia; en rebre-la d’ell Sòcrates, la féu acréixer fins al <punt més elevat > i passà per fundador. Deia que les causes de la generació són dues: la calor i el fred; que els éssers vivents es generen del llot; que la justícia i l’indecorós existeixen, però no per natura, sinó per convenció.
−
Fou el primer a declarar que l'origen de la veu radica en la percudida de l'aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit.
+
 
 +
[17] Heus ací la seva doctrina. Quan es fon l’aigua, diu, per efecte de la calor, bon punt es cohesiona en el <centre per efecte> del foc, produeix la terra; bon punt s’escampa al seu voltant, genera l’aire; és per això que la terra és subjectada per l’aire, i l’aire pel foc que l’envolta. Sosté que els éssers vivents s’originen de la terra ja calenta que fa brotar, com si fos un aliment, un llot semblant a llet. D’aquesta mateixa manera produí els homes.
 +
 
 +
Fou el primer a declarar que l’origen de la veu radica en la percudida de l’aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit.
 +
 
 +
N’hi ha hagut altres tres, amb el nom d’Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l’autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor au¬tor d’un tractat de retòrica.
 +
 
 +
----
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 1, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans.  Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 118-119
 +
|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. pp. 118-119 |Cita=true}}
  
−
N'hi ha hagut altres tres, amb el nom d'Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l'autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor au­tor d'un tractat de retòrica.
 
−
{{Ref|Ref=''Vides dels filòsofs,'' Ed. Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p. 118 .(Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans.|Títol=Vides dels filòsofs,|Cita=true}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 18:12, 10 oct 2019

Arquelau

[16] Arquelau, nascut a Atenes (o a Milet), fill d’Apol·lodor (segons d’altres, de Midó), fou deixeble d’Anaxàgoras i mestre de Sòcrates. Amb ell la filosofia de la natura passà per primera vegada de la Jònia a Atenes. Va rebre el motiu de Físic pel fet que amb ell termina la filosofia de la natura, puix que Sòcrates introduí l’ètica. Fins i tot sembla que personalment ja abordà l’ètica, car filosofà sobre la llei, la bellesa i la justícia; en rebre-la d’ell Sòcrates, la féu acréixer fins al <punt més elevat > i passà per fundador. Deia que les causes de la generació són dues: la calor i el fred; que els éssers vivents es generen del llot; que la justícia i l’indecorós existeixen, però no per natura, sinó per convenció.

[17] Heus ací la seva doctrina. Quan es fon l’aigua, diu, per efecte de la calor, bon punt es cohesiona en el <centre per efecte> del foc, produeix la terra; bon punt s’escampa al seu voltant, genera l’aire; és per això que la terra és subjectada per l’aire, i l’aire pel foc que l’envolta. Sosté que els éssers vivents s’originen de la terra ja calenta que fa brotar, com si fos un aliment, un llot semblant a llet. D’aquesta mateixa manera produí els homes.

Fou el primer a declarar que l’origen de la veu radica en la percudida de l’aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit.

N’hi ha hagut altres tres, amb el nom d’Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l’autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor au¬tor d’un tractat de retòrica.

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 1, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 118-119

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Recurs:Diògenes_Laerci:_Arquelau&oldid=60176»